Gramàtica Llatina, Teatre Romà i Locucions Llatines

Conjugacions Verbals en Llatí

1a conjugació: amo, amavi / creo, creavi / do, dedi / laboro, laboravi / laudo, laudavi / oro, oravi / paro, paravi / porto, portavi / poto, potavi / pugno, pugnavi / servo, servavi / vulnero, vulneravi

2a conjugació: habeo, habui / debeo, debui / doceo, docui / maneo, mansi / moneo, monui / moveo, movi / rideo, risi / timeo, timui / video, vidi

3a conjugació: ago, egi / defendo, defendi / dico, dixi / duco, duxi / intellego, intellexi / lego, legi / mitto, misi / pono, posui / rego, rexi / scribo, scripsi / vinco, vici

3a mixta: capio, cepi / facio, feci / interficio, interfeci / recipio, recepi

4a conjugació: advenio, adveni / audio, audivi / erudio, erudivi / munio, munivi / pervenio, perveni / punio, punivi / scio, scivi / venio, veni

Flexió Nominal i Adjectius

Parísil·lab neutre: animal, animalis / mare, maris

Imparísil·lab neutre: corpus, corporis / flumen, fluminis / genus, generis / ius, iuris / nomen, nominis / opus, operis / rus, ruris

Bonus, a, um / melior, melius / optimus, a, um

Malus, a, um / maior, maius / pessimus, a, um

Magnus, a, um / minor, minus / maximus, a, um

Parvus, a, um / peior, peius / minimus, a, um

Graus dels Adjectius: Comparatiu i Superlatiu

Superlatiu: prudens: prudensissimus, a, um / pauper: pauperrimus, a, um / facilis: facillimus, a, um

Comparatiu: IOR (masc, fem) i IUS (neutre) tot imparísil·lab

Comparatiu d'inferioritat: Vir minus prudens quam

Comparatiu d'igualtat: Vir tam prudens quam

Comparatiu de superioritat: Vir magis prudens quam o formes en -ior / -ius

Superlatiu:

bonus, a, um / melior, melius / optimus, a, um

malus, a, um / maior, maius / pessimus, a, um

magnus, a, um / minor, minus / maximus, a, um

parvus, a, um / peior, peius / minimus, a, um

Locucions i Expressions Llatines

ab illo tempore: des d'aquell temps
accèsit: quasi ho va aconseguir
addenda: notes addicionals al final d'un escrit
agenda: quadern amb dies de l'any
alias: anomenat, per exemple, Olga, àlies marrana
alter ego: un altre jo
ante meridiem: abans del migdia
a posteriori: més tard, basant-se en l'experiència
a priori: anteriorment, abans de l'experiència
casus belli: ocasió o motiu de guerra
conditio sine qua non: condició sense la qual no es pot donar una situació
desideratum: cosa desitjada, objectiu de millora
esnob: persona que tot li sembla bé per imitació de la moda
ex libris: indicació de propietat d'un llibre
hic et nunc: aquí i ara
in articulo mortis: en el moment de la mort
ínterim: designa l'espai de transició d'una situació a una altra
in extremis: en els darrers moments de l'existència
in fraganti: en el moment de cometre un delicte o acció reprensible
ipso facto: immediatament, en el mateix moment
lapsus: error involuntari
maremagnum: gran confusió, lloc desordenat
memorandum: nota destinada a recordar alguna cosa
modus operandi: manera d'obrar
modus vivendi: manera de viure o de guanyar-se la vida
opera prima: primera obra d'un autor
plus: més, gratificació
post data: en una carta, allò escrit al final després de la signatura
post meridiem: després del migdia
primus inter pares: primer entre iguals
quid: punt essencial d'una qüestió
quorum: nombre mínim de membres presents per prendre decisions
quid pro quo: una cosa per una altra, un favor a canvi d'un altre
rara avis: ocell rar, cosa o persona poc comuna
rictus: gest o expressió de la boca
sine die: sense fixar una data concreta
summum: grau màxim d'alguna cosa
suo tempore: en el moment oportú
statu quo: estat actual de les coses en un moment determinat
totum revolutum: confusió total, barreja de coses diverses
transfert: traspassament o transferència
vox populi: veu del poble, rumor generalitzat
vis comica: força còmica, capacitat de fer gràcia
ultimatum: condició final acabada sense opció a negociació

El Teatre Romà i el Teatre Grec

Parts del Teatre

Cavea: les grades on se sentaven els espectadors.
Orchestra: espai semicircular on s'asseien els espectadors més importants.
Scena: façana tan alta com la cavea que servia com a decorat permanent del teatre.

Diferències entre el Teatre Romà i el Grec

• Els grecs construïen els teatres a la falda d'una muntanya i aprofitaven el pendent per fer les grades; pel contrari, els romans construïen en terreny pla i aixecaven una estructura de parets per sostenir la cavea.
• L'orquestra en els teatres grecs era circular, mentre que en els romans era semicircular.
• L'escenari era més ample en els teatres romans.
• Els romans tenien la scena tan alta com la cavea, decorada amb dos o tres pisos de fileres de columnes com a decorat permanent.

Representacions Escèniques

Les representacions teatrals tenien lloc en alguns festivals religiosos anuals: els Ludi Megalenses en honor de Cibeles, els Ludi Apollinares consagrats a Apol·lo i els Ludi Romani dedicats a Júpiter. Els edils eren els magistrats encarregats d'organitzar aquests espectacles.

Companyia Teatral i Vocabulari

Grex: companyia teatral.
Dominus: director teatral.
Actores: actors.
Persona: les màscares que utilitzaven per caracteritzar-se els actors a les obres.
Pallium: túnica per actuar si l'acció passava a Grècia.
Coturnus: sabates amb talons alts que portaven els actors en la tragèdia.
Soccus: sandàlia oberta que portaven els actors en la comèdia.

Gèneres Teatrals Llatins i Comèdia

El primer autor de la literatura llatina va ser Livi Andrònic. El gènere tràgic i el còmic constitueixen el teatre culte i tenen origen grec. Els gèneres fabula atellana i el mim són de caràcter popular i provenen d'Itàlia.

La fabula palliata presentava personatges grecs amb ambient a Grècia i era la reelaboració en llatí dels temes i personatges de la comèdia nova grega (amb un procés de contaminatio). En canvi, la fabula togata era d'origen romà perquè utilitzava personatges, llocs i costums romans.

Eurípides va ser el poeta grec més imitat pels tràgics llatins. Sèneca és l'únic poeta llatí del qual es conserven obres tràgiques senceres; les tragèdies de l'època republicana eren representades al teatre, en canvi les de Sèneca, en època de l'Imperi, eren concebudes només per ser llegides en un cercle d'amics.

La Comèdia Llatina

La comèdia nova grega és un nou gènere teatral que va sorgir a l'època hel·lenística. Aquestes obres són peces de costums i tenen una nova estructura i temàtica centrada en intrigues domèstiques i familiars.