El gran masturbador de Salvador Dalí: Anàlisi i Símbols

Anàlisi de l'obra El gran masturbador de Salvador Dalí

El gran masturbador (Dalí) és una de les primeres obres surrealistes de Salvador Dalí. Es tracta d'un quadre imprescindible en el qual ja apareixen molts dels elements que es repetiran en els seus treballs posteriors. Aquest quadre representa la relació que el pintor estableix entre els seus integrants.

Estil i temàtica de l'obra

L'estil s'emmarca dins del surrealisme oníric. Pel que fa al tema, el quadre dóna forma a una de les obsessions de Dalí. L'artista acabava de conèixer la Gala i, quan ella va haver de tornar a París, l'evoca amb aquest quadre d'un fort contingut sexual.

Tècnica i precisió pictòrica

L'obra sorprèn per la precisió en els detalls i l'acurat dibuix. Dalí barreja el dibuix precís i els colors lluminosos per pintar objectes, paisatges i persones amb un realisme quasi fotogràfic. El que és realment nou són les relacions entre el somni i l'al·lucinació. Dalí hi va abocar l'admiració que sentia per Vermeer i Meissonier.

Simbolisme i el mètode paranoicocrític

El pintor acostumava a fer al·lusions constants; Dalí va anar col·leccionant símbols i imatges que expressaven els continguts i les obsessions del seu personatge. Dalí il·luminava les seves visions paranoiques amb una llum arbitrària. La figura central és un autoretrat d'ell mateix amb un nas molt gran en el qual apareixen diversos símbols sexuals.

A través del mètode paranoicocrític, Dalí va desenvolupar una dicotomia a les seves obres. Hi ha un marcat contrast entre els paisatges i l'arquitectura durs i uns personatges tous i flàccids. Dalí va estar influït per estils com el puntillisme, el cubisme i el futurisme, però de seguida va evolucionar cap al surrealisme.

L'inconscient i la figura de Gala

Dalí va aprofundir cada vegada més en les seves obsessions i va demostrar que les experiències personals i els seus efectes sobre l'inconscient podien arribar a ser art. En la vida real, Dalí es va decantar cap a una concepció de l'art on les imatges dalinianes configuren un món propi en el qual aspectes amagats de la vida surten a la llum.

Dalí es va interessar per Gala, però durant el passeig per la platja (entre petxines i pedres), l'únic que podia fer era esclafir a riure com un beneit. L'obra està plena de símbols sexuals i fàl·lics, i l'absència d'ella està simbolitzada amb la corda trencada. La falta de la dona es convertí en una obsessió per al pintor.

Elements iconogràfics destacats

• La fel·lació i el lleó: El pintor aboca tots els sentiments plasmats en la fel·lació, però també en la figura del lleó.
• El llagost: El llagost amb el ventre ple de formigues és la representació de les pors infantils de Dalí, qui en tenia pànic.

Dalí era partidari d'una participació activa de l'individu en l'autoinducció d'imatges delirants. Aquest quadre és una via d'escapament dels seus desitjos sexuals cap a la dona que tant l'atreia: Gala.