Grans Autors de la Literatura Valenciana Medieval (S. XIV-XV)

Literatura Valenciana Medieval: Segles XIV i XV

Francesc Eiximenis: Didactisme i Prosa Urbana

De la seva extensa producció, destaca *Lo Crestià*, una obra concebuda com una vasta enciclopèdia amb la qual pretenia orientar el comportament del bon cristià.

• També va escriure el *Llibre de les dones*, obra dins de la tradició misògina medieval en què moralitzava sobre les virtuts i els defectes de les dones per tal d’adoctrinar la dona cristiana perfecta.
• I el *Llibre dels àngels*.

La característica fonamental de la seva obra és la voluntat de didactisme, amb la intenció d’exposar les idees cristianes d’una manera senzilla i amb exemples i elements quotidians, a fi d’aproximar-se al seu destinatari urbà. La seva prosa és directa i fluida, pròpia d'un registre cultivat i urbà, sense vulgarismes.

Vicent Ferrer i l'Oratòria Sagrada

Els Sermons: Predicació Antihumanista

Vicent Ferrer fou l’orador de moda d’aquells temps. Congregava en els seus sermons masses enfervorides. Els seus sermons podien durar més de tres hores.

Amb una visió profundament antihumanista, la seva predicació defensava les idees més tradicionals del seu temps i atacava els vicis, els pecats i totes les tendències socials que intentaven una renovació dels postulats medievals. Segueixen una estructura fixa. Vicent usava tota mena de recursos expressius, la segona persona i un llenguatge col·loquial.

Isabel de Villena: Visió Femenina de la Fe

La Vita Christi: Apologia de la Dona

L’obra és una vida de Jesucrist destinada a la formació de les monges del seu convent, però està narrada des de l’òptica d’una dona. Isabel de Villena fa una apologia femenina i ens subministra una visió diferent de la vida de Jesús.

Bernat Metge: Justificació Personal

Lo Somni: Diàleg i Defensa

És una obra dialogada que va concebre com a justificació pròpia per a fer front al procés judicial i a l’empresonament que patí arran de la mort de Joan I.

Ausiàs March: El Món Íntim i l'Amor

La seva obra domina el tema amorós. A través dels seus versos analitza el seu món íntim ple de contradiccions. Tot i que l'amor és el centre de la seva poesia, també s'hi distingeixen altres temes importants:

• Cants d’amor
• Cants morals
• Cants de mort
• Cants espirituals
• Poesia circumstancial

Antoni Canals i l'Humanisme

S’acostà als clàssics amb la intenció d’adquirir arguments per a la seva tasca apostòlica i per provar que aquests autors tenien una sòlida doctrina moral i no eren incrèduls. Enfoca la qüestió des de l’òptica de l’humanisme. Va traduir obres de Sèneca i de Valeri Màxim i va escriure l'*Escala de contemplació*.

La Literatura Satírica Valenciana

Característiques de l'Escola Satírica

Es caracteritza per la misogínia, l’anticlericalisme i la crítica de les imperfeccions socials per mitjà d’un registre molt pròxim a la llengua col·loquial del moment. També és una literatura burgesa. El propòsit fonamental dels escrits és l’entreteniment intel·lectual.

Jaume Roig: L'Espill i la Picaresca

Jaume Roig, valencià del segle XV, va escriure el seu *Espill* o *Llibre de les dones*, que va ser un precedent de la picaresca castellana.

Aquesta és la seva obra cabdal. Es tracta d’una llarga tirada de versos tetrasíl·labs escrita amb la tècnica medieval de les noves rimades. L’obra s’estructura en quatre llibres a través dels quals el protagonista ens conta la seva vida.