Grans Dramaturgs de la Grècia Clàssica: Sòfocles, Eurípides i Més

Sòfocles (496 aC - 406 aC)

Els seus anys de joventut van coincidir amb l'esplendor de l'època de Pèricles i fou elegit dues vegades estrateg d'Atenes. Va escriure més de 130 obres de teatre, de les quals només se'n conserven set: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos.

Sòfocles va introduir el tercer actor, va aportar més dramatisme als diàlegs dels personatges i va crear un argument més complex. Els membres del cor van passar de 12 a 15. Els herois de Sòfocles s'enfronten sols al seu destí, però consulten les divinitats i els oracles per superar les adversitats.

Èdip Rei

El rei de Tebes és perseguit per una terrible profecia que deia que Èdip seria l'assassí del seu pare i que es casaria amb la seva mare. Per aquesta raó, Laios i Iocasta (els seus pares) el van abandonar de molt petit.

A Corint, un profeta el va advertir del seu destí i Èdip va abandonar la ciutat per tal que no es complís la profecia. De camí, es va trobar amb uns bandits que va derrotar i matar. Després va arribar a Tebes, on una esfinx terroritzava el regne de l'absent Laios. Gràcies a Èdip, qui va endevinar els enigmes de l'esfinx, aquesta es va suïcidar. Èdip va ser proclamat rei i es va casar amb la seva mare, Iocasta. En assabentar-se de la veritat, Èdip es va treure els ulls i es va exiliar, mentre que Iocasta es va suïcidar.

Eurípides (480 aC - 406 aC)

És el més jove dels poetes tràgics. Es diu que era un personatge solitari, gran amant de la lectura i que posseïa una completa biblioteca privada. Va participar poc en la vida política d'Atenes i, decebut per la gestió de la Guerra del Peloponès, es va retirar a Macedònia, on va morir dos anys més tard.

Se li atribueixen unes 90 obres, de les quals se n'han conservat divuit, entre les quals destaquen:

• Hipòlit
• Andròmaca
• Hèlena
• Les fenícies
• Les bacants
• Hèracles

Comèdia

Aristòfanes (450 aC - 385 aC)

Va ser el màxim representant de la comèdia antiga. Tot i que no formava part de cap partit polític, era de tendència conservadora. Se li atribueixen 44 comèdies, però només se n'han conservat onze, com ara:

• Els acarnesos
• Els cavallers
• Els núvols
• Lisístrata
• Plutos

Menandre (341 aC - 290 aC)

És el poeta més conegut de la comèdia nova. En aquesta etapa, el gènere va perdre l'interès per la sàtira política i es va basar en els aspectes més realistes de l'ésser humà. Era una comèdia que només pretenia entretenir: els temes se centraven en amors romàntics, situacions plenes d'equívocs i aventures.

Tot i que la major part de l'obra de Menandre es va perdre, al segle XX es va descobrir una comèdia completa, El díscol, i també fragments d'altres obres com El camperol, L'escut i La flautista.