Les grans religions: Hinduisme, Budisme i Judaisme

L'hinduisme: Història, doctrina i el Dharma

El mot hindú prové d'una paraula persa que significa "indi". Antigament, es donava aquest nom als habitants de la vall de l'Indus. Actualment, amb el terme hinduisme es designa la religió i cultura tradicionals dels habitants de l'Índia.

Els Vedes, els Brahmana i els Upanishads configuren la doctrina revelada pels déus als savis antics i, per tant, el seu contingut és immutable. Contenen himnes a les divinitats, fórmules pels sacrificis i reflexions teològiques i filosòfiques.

Creences fonamentals de l'hinduisme

El Dharma (Llei universal) o Sanatana Dharma és la intuïció fonamental de l'hinduisme. Els propis hinduistes anomenen la seva religió Sanatana Dharma, i l'estil de vida hindú consisteix a actuar segons aquesta llei. L'hinduisme afirma la reencarnació de l'ànima.

El budisme: El camí cap a l'il·luminació

Al segle VI a.C., al Nepal (Índia), comença la predicació a Benarés. Buda, el Tripitaka i el sermó de Benarés en són els pilars. Buda no es va presentar mai com un déu ni com un enviat; d'aquí l'afirmació que el budisme no té déu. Molts budistes creuen en un ésser suprem al qual reten culte en la persona de Buda.

Les quatre nobles veritats

Davant l'absència de divinitat, s'estableixen les quatre nobles veritats:

• 1. Tot en la vida és dolor.
• 2. La causa és el desig.
• 3. S'acaba el dolor quan s'acaba el desig.
• 4. Cal suprimir el desig.

El noble viari de les vuit branques cap al Nirvana

1. Recte coneixement.
2. Recta intenció.
3. Recta paraula.
4. Recta acció.
5. Recta forma de vida.
6. Recte esforç.
7. Recte pensament.
8. Recta concentració.

El judaisme: El poble d'Israel i la Torà

Sinaí, segle XII a.C. Moisès, la Torà, els profetes i els escrits. És una religió monoteista: Jahvè és l'únic Déu i ha escollit el poble d'Israel per donar-se a conèixer a tota la humanitat. Jahvè és absolutament fidel al seu poble sempre, però a canvi li demana que compleixi la Llei:

• 1. Cal obeir la voluntat de Jahvè expressada a la Llei.
• 2. Cal estudiar la Llei amb diligència.
• 3. Cal esforçar-se en l'estricte compliment de la Llei.

Diferències conceptuals: Creença i fe

Creença: L'adhesió a un conjunt de principis, de valors i d'idees que la persona accepta com a expressió de la veritat de la seva vida. Pertany al terreny del coneixement.

Fe: L'adhesió personal a algú en qui confiem per la seva manera de ser amb nosaltre. Pertany al terreny de la relació personal.