Grècia: L'home com a mesura de totes les coses

E. Arcaica: s.VII-499 aC. Comprès entre l'establiment dels pobles grecs a la península dels Balcans i les guerres Mèdiques. S'inicià amb els primers jocs olímpics. Sorgeixen els poemes èpics (Iliada i Odissea) i el naixement de la filosofia. Primers trets de l'ordre dòric i jònic. Recerca de l'antropocentrisme i l'ideal clàssic. Obra: Kóre del Pèplum.

E. Clàssica: 499 aC - 323 aC. Esplendor econòmica i política. Atenes (on es desenvolupa la democràcia) i Esparta destaquen per la seva rivalitat. Pericles com a personatge representatiu. Arts i ciències en gran esplendor (autors com Policlet i filòsofs com Sòcrates). Dues guerres importants: Guerres Mèdiques i guerra del Pelopones.

E. Helenística: 323 aC - 146 aC. L'art abandonà l'idealisme. Escultura: major realisme, expresivitat, dinamisme, diversitat temàtica. Arquitectura: s'abandona la proporcionalitat, noves tipologies, major monumentalitat. Obra: El partenó, Altar de Zeus, Dicòbol.

Característiques: Antropocentrisme (art humanitzat fet de la mesura de l'home deixant de banda el monumentalisme), racionalitat (l'equilibri i l'harmonia amb què s'aconsegueix la bellesa i la perfecció en les obres tenen com a base el càlcul matemàtic, ús del canon. Dos canons, el de Policleto i Lisipo sobre caps), la bellesa (és un art estètic que cerca aconseguir la bellesa màxima a partir de l'harmonia, equilibri, proporció), naturalisme (art naturalista que cerca la representació de la natura i de l'ésser humà però de forma idealitzada), model de referència per a les escultures posteriors.

Marc geogràfic: Comprèn la meitat sud de la península balcànica, les illes que l'envolten i part d'Àsia Menor. Territori muntanyós, valls estretes i costes retallades. S'organitzaven en 'polis', ciutats independents amb moneda, govern i exèrcit propi. Posteriorment s'expandiren pel Mediterrani formant colònies. Sota la direcció d'Alexandre el Gran formaren un gran imperi.

Urbanisme: Neix a Grècia, són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats mirant que cada una de les parts que les formen i que cada edifici guardi proporció i harmonia amb la resta. Tres factors van condicionar-lo: Caràcter independent de les polis, topografia muntanyosa del terreny i democràcia.

Pla hipodàmic: Carrers rectilinis que s'entrecruïen en angle recte. Exercirà una gran influència en etapes posteriors des dels romans fins als nostres dies.

Característiques arquitravades: Estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals (no utilitzen arcs ni voltes). Principals elements constructius: Les columnes i els murs isòdoms, cerca l'harmonia visual a partir de les línies, les proporcions, càlculs matemàtics i correccions òptiques, feta a mida de l'ésser humà. Rebutja la monumentalitat (antropocentrisme). La necessitat d'harmonia els porta a 3 ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologia: Temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis. Les construccions es policromaven.

El temple: És l'edifici principal de l'art grec: la seva funció era de guardar la imatge del déu. La planta dels temples més comuns és la rectangular. En algunes ocasions pot ser circular (tholos). Ja que es feien la majoria de les cerimònies religioses a l'exterior, es donava més importància a l'exterior que a l'interior.

Estructura interna: Molt simple, sala central flanquejada per 2 més petites, que li donaven aspecte simètric però amb funcions diferencials.

Naos: Estança principal i central del temple on es guardava la imatge del déu.

Pronaos: Era el pòrtic d'entrada situat a la part frontal.

Opistòdom: Es podien guardar les joies i tresors relacionats amb el déu.