Grup social al qual es pertany per naixement

TEMA 6. SOCIETATS I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX 1.DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES.  Pas de la societat estamental a la lliberal, fi dels privilegis de les classes altes perquè les constitucions lliberals tenien com base la llibertat jurídica de tots, tos som iguals. Tots tenim obligacions adquisitives. Igualtat jurídica, econòmica i codi civil. Laristocràcia no perdrà el seu lloc, el seu estatus de privilegiats si, sajuntarà amb la nova burgesia. Parlarem de la nova societat de classes. La noblesa i el clero son el que mes perden privilegis econòmics i personals, però no desapareixen. Les grans nobleses gracies a la desamortitzacions tindran mes terres perquè podran comprar. El clero perdrà moltes terres i econòmicament també per les desamortitzacions, però no perdrà la seva influencia ni el prestigi. La petita noblesa es la mas perjudicada, perquè ja no cobren impostos senyorials. Buscarà reforç a la burgesia, la burgesia catalana quedarà marginada. Aquesta reforma no implica grans canvis. La gran noblesa sunirà amb la burgesia, una gran unitat de poder polític. La burgesia intentarà imitar lestil de vida de la noblesa. Les dues nobleses multipliquen els ingressos de la burgesia. Aquest ingressos son de lagricultura, no de lindustria. Es crearà l institut agrícola sant Isidre, per defensar els interessos econòmics de la petita i mitjana noblesa. La petita i mitjana noblesa recolzaran el carlisme, perquè aquest defensava lantic regim i tornarien a tenir els seus privilegis.  2.DIFERENTS CLASES SOCIALS -Al s. XIX la burgesia financera i antiga aristocràcia configurarà el grup de poder Español. La burgesia financera estava formada per la burgesia basca, madrilenya i andalusa (enriquiment gracies a invertir en el deute Español o en coses properes al poder). -la burgesia industrial (catalana tenia poc protagonisme en el sistema polític del s.XIX. Crearan el foment de treball: institució no política per tenir pressió sobre Madrid. Al s.XX la situació va canviant,per perill de cada banda, es van apropar. Aquesta noblesa industrial malgrat tot, intentarà imitat lestil de vida aristocràtic. -classes mitjanes: estaran sorgint en zones de creixement urbanístic, juntament amb la petita i mitjana burgesia comercial. Ideològicament no hi ha grans diferencies amb els sector superiors.  Aquest grup esta format per treballadors lliberals ,petits comercials, els que no treballen a fabriques. Podran donar educació al seus fills per que poguessin treballar. Els valors daquests sectors son conservadors:família, propietat i ordre social. El que tenen por es de perdre algun daquest valors.  -classes populars: es un grup molt homogeni, des del petit Artésà (menestral) fins al proletariat. -proletariat: davant de la industrialització tenien unes condiciones de treball molt dures, no es podien organitzar ni fer institucions. Patien explotació infantil, tenien pèssimes condiciones dhabitatges. Però lentament prendrà consciencia i tindrà una ideologia pròpia, sallunyarà de la burgesia radical.  3. VIDA QUOTIDIANA  La burgesia, laristocràcia i la noblesa vivia per aparentar. Es van crear mes formes docis, a part dels bancs, afició per lopera (Liceu a Barcelona) aniran sorgint Ateneus: llocs dactivitats, reunions per llegir..  Es faran balls populars per les classes populars, que també aniran a les tabernes. La dona continuava sent sotmesa a la autoritat del pare o del marit. En les classes obreres els nens no estudiaven, en canvi, els nens de la burgesia si que estudiaven per poder acabar treballant.