Quins grups socials formaven el tercer estat

2- ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS 2.1 La pervivència de la noblesa Amb l’adveniment de la nova societat liberal, l’alta noblesa espanyola constituïda per un petit grups de famílies, no solament puga reduir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Va conservar la majoria de les seues terres, esdevingudes aleshores propietat privada, i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització. A mitjan Segle XIX, Espanya continuava sent un país agrari i la noblesa era la major posseïdora de terres; per això, un percentatge considerable de la renda agrària i, consegüentment de la riquesa nacional, acabava a les seues mans. El destí de la petita noblesa va ser, però, molt diferent. Els hidalgos, van perdre el seu privilegi principal, el dret a l’exacció d’impostos, i atès que les seues terres els proporcionaven rendes escasses, van passar a exercir activitats molt diverses i es van anar diluint entre el grup de propietaris agraris mitjans. Per aquesta raó, molts d’ells van militar en l’antic liberalisme i van nodrir les tropes de la rebel·lió carlina. De tota manera, el poder de la noblesa no provenia només de la seua riquesa, sinó també de la seua influència política. Durant el regant isabelí va constituir el grup més influent a la cort i formava part de les “camarilles” de palau que envoltaven Isabel II. Gràcies a la pertinença a aquest cercle reduït aconseguia privilegis, participava en negocis, obtenia càrrecs polítics i militars i es beneficiava d’unes relacions socials molt àmplies. La noblesa va acceptar el liberalisme com un mal necessari, i el repartiment d’influències amb els grups burgesos, com una necessitat, però va mantenir la seua preeminència social i fins va aconseguir que una part de la burgesia intentara imitar-la i volguera ennoblir-se, emparentant-se amb nobles malgrat que estigueren Arrúïnats, o recorrent a la compra directa de títols per mitjà de pagament de sumes importants. La mateixa monarquia premiava l’ascens en l’escala social amb l’atorgament de títols nobiliaris. En el darrer quart del s.XIX la noblesa va començar a perdre part del seu poder econòmic i de la seua influència política. Els seus patrimonis agraris es van devaluar mentre creixia el poder econòmic de la burgesia. Per això, en l’època de la Restauració una part de la noblesa va endegar negocis o es va emparentar amb burgesos acabalats que posseïen fortunes molt superiors a les nobiliàries.