Primera Guerra Carlina (1833-1839): Causes, Bàndols i Conseqüències

Primera Guerra Carlina (1833-1839)

Bàndols en Conflicte

Carlins: Eren partidaris de Carles Maria Isidre i de l'Antic Règim. Defensaven l'absolutisme, l'Església Catòlica i la monarquia absoluta. Tenien el suport de la noblesa rural, el clergat, els camperols i els pagesos.

Isabelins: Eren partidaris d'Isabel II i de la dinastia borbònica. Defensaven les idees de Ferran VII i tenien el suport de l'alta noblesa, la burgesia liberal, els funcionaris, ciutadans i part de l'exèrcit.

Desenvolupament de la Guerra

La guerra va ser causada per la defensa dels dos bàndols i va esclatar militarment en èpoques de crisi.

Primer Aixecament Carlí

Els carlins a Prats de Lluçanès van iniciar revoltes que van durar dos anys. Ramon Cabrera, general carlí, dirigia 15.000 homes amb tàctiques de guerrilla contra l'exèrcit liberal.

1838: Recuperació Liberal

Les tropes liberals van començar a recuperar territoris. L'exèrcit liberal, sota el comandament d'Espartero, controlava tot l'Estat excepte Catalunya, el País Basc i Navarra.

Furs i Conveni de Bergara

Furs: Conjunt de normes i lleis antigues que atorgaven privilegis a Catalunya i el País Basc.

Conveni de Bergara (1839): El País Basc i Navarra van mantenir els furs i es va oferir la possibilitat d'integrar-se a l'exèrcit liberal a qualsevol guerriller.

Estatut Reial de 1834

Carta atorgada que permetia una participació limitada del poble.

• Context: Monarquia absoluta heretada de Ferran VII i la Primera Guerra Carlina.
• Remodelació: Convocava les Corts, donava amplis poders al rei i establia un sufragi censatari molt restringit (1% de la població).
• Suport: Progressistes, govern i part de l'Església.
• Canvis: Més llibertats, un sufragi més ampli i la desamortització de l'Església de Mendizábal.

Reformes Progressistes

• Desmantellament de les institucions de l'Antic Règim per implantar un règim liberal, constitucional i amb una monarquia parlamentària.
• Concepció jurídica del dret de propietat.
• Reformes agràries: dissolució del règim senyorial, desvinculació, desamortització i mesures legislatives.

Milícia Nacional

Formada per grups de ciutadans el 1808 per lluitar a favor del liberalisme i defensar les constitucions.

Juntes

Formades per estats civils espontanis que sorgien de la crisi. El poder constituent no responia als desitjos de la burgesia, però van tenir una importància vital gràcies als canvis de govern.

Constitució de 1869

Va donar una àmplia declaració de drets, el poder judicial va ser independent, el poder reial va tenir una limitació, va establir un sufragi universal i una sobirania nacional.

Bienni Progressista (1854-1856)

• Desamortització de Madoz: privatització dels béns del poble i part de les esglésies.
• Llei de Ferrocarrils: creació d'una xarxa de comunicacions.
• Pronunciament militar progressista: demanaven una constitució progressista, una ampliació del sufragi i l'aplicació de les lleis.

Primera República (1873-1874)

• Reformes socials i polítiques: abolició de les quintes, abolició de l'esclavitud a Cuba, proclamació de l'estat laic i proclamació de la república federal.
• Suport de les classes mitjanes, burgeses, populars i ciutadans.

Tercera Guerra Carlina (1873-1876)

Moviment obrer reivindicatiu que demanava un augment del sou i una reducció de l'horari laboral. El 1874, un pronunciament militar de Martínez Campos va proclamar rei d'Espanya a Alfons XII.