La Primera Guerra Carlina i les Constitucions del Segle XIX

La Primera Guerra Carlina

Als últims anys de la vida de Ferran VII, va nàixer Isabel de Borbó. Abans que nasquera, Ferran va aprovar la Pragmàtica Sanció, on s'abolia la Llei Sàlica de 1713. Quan va morir Ferran, la seua filla tenia 3 anys i encara no podia governar, i aleshores va ser sa mare qui va governar per ella. El germà de Ferran, Carles Maria Isidre, no volia que la seua neboda governara i, per això, van començar les Guerres Carlines.

Quan la població es va assabentar de la mort de Ferran, alguns estaven a favor de Carles i altres d'Isabel. Va començar una guerra de 7 anys:

• Bàndol Isabelí: Lliberals, alta noblesa, funcionaris, jerarquia eclesiàstica, burgesia urbana i sectors populars de les ciutats.
• Bàndol Carlista: Tradicionalistes, antiliberals, el clero, la petita noblesa rural i una base social camperola.

Al final de la guerra, amb el Conveni de Bergara, es va acordar mantindre els furs de les províncies basques i Navarra, i es van integrar els oficials carlins en l'exèrcit isabelí.

Constitucions del Segle XIX

Constitució de 1837

• Sobirania nacional.
• Ampla declaració de drets individuals.
• Divisió de poders.
• Aconfessionalitat de l'Estat.
• Dues cambres: Congrés i Senat.
• Amplis poders per a la Corona.
• Compromís de finançament del culte catòlic i sufragi censatari.

Constitució de 1845

• Sobirania conjunta (Rei i Corts).
• Restricció del sufragi.
• Supressió de la Milícia Nacional.
• Estat confessional.
• Amplis poders de la Corona.
• Restricció de llibertats individuals.

Constitució de 1869

• Monarquia (amb menys poder).
• Sobirania nacional.
• Aconfessionalitat de l'Estat.
• Àmplia declaració de drets i llibertats.

El Carlisme

El carlisme és un moviment que defensa la monarquia absoluta, la preeminència social de l'Església i el manteniment del sistema foral, donant suport a Carles de Borbó. El carlisme es podia sintetitzar en el lema: "Déu, Pàtria, Furs, Rei".

Elements principals:

• Oposició radical a les reformes liberals.
• Defensa de la monarquia absoluta.
• Tradicionalisme catòlic i defensa dels interessos de l'Església.
• Defensa dels furs basc-navarresos.

Es dividia en dos bàndols: transaccionalistes i intransigents.