Guerra civil anys 70 enric valor Joan fuster actualitat Mercè Rodoreda

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,93 KB

 
1 -Explica en quina mesura el context sociopolitic dels anys posteriors a la guerra cvil finas al 70 condiciona la produccio narrativa de l’època: Els canvis politics començats el 1939 tenien com a objectius bàsics: la unificación lingüística i la substitución de totes les lengües minoritàries de l’Estat pel castellà.
Franco va utilitzar el cinema, la ràdio i la televisió per a la implantación del valencià. Aleshores el català va perdre moltíssim terreny. Va abolir la Generalitat, els partits, l’estatut i va prohibir l’ús públic del català.
Per tant els intel•lectuals es van haver d’exiliar. Carles riba va passar la frontera amb autors molt importants.
Molts dels autors exiliats van morir però altres van tornar i es van incorporar en revistes : « Quaderns d’exili » o « Pont blau ». Després del 1939 la novel•la catalana reapareix lentamente per culpa de la censura interior. Un gran pas va ser al 1947 amb l’editorial Aymà que va obtener permís per convocar els premis Joanot Martorell.
A partir dels anys 50 hi va haver un contacte més gran amb el públic. Apareix una nova generación de novel•listes ( Manuel de Pedrolo, Joan Perucho…) La narrativa dels anys 60 rebutja el tractament de la realitat directament i ho fa pel simbolisme. Al país Valencià la narrativa durant la postguerra es va decantar pels versos i a partir dels 50 el volum de les “Rondalles valencianes” d’Enric Valor. Al 1959, la mort de Carles Riba va marcar el Calvi de dècada amb molts canvis:
-Es va passar de resistir al franquisme a enfrontar-se amb ell.-La dictadura va ser més permissiva alesmores va possibilitar als escriptors arribar a un públic més ampli. Les editorials van ser molt importants ( Edicions 62)
Terenxi Moix “ La torre dels vicis capitals” i Baltasar Porcel ( La lluna i el cala llamp) als anys 70.

2.- Característiques de l’obra literària d’Enric Valor: Nascut a Castalla en 1911 , es va dedicar a difondre la gramàtica normativa al País Valencià amb “ Millorem el llenguatge” i “ La flexió verbal”. En aquestos anys va aparèixer una novel•la (“L’ambició d’Aleix”) i les “Rondalles valencianes”.
Enric Valor va tindre molta dedicació a les rondalles per la passió que tenia de contar i difondre el coneximent del país. A finals de la dècada dels 70 va començar a publicar novel•les de la trilogia “ Cassana” ( “sense la terra promesa”, “Temps de batuda” i “ Enllà de l’horitzó”)
En les seues obres s’observa la gran vinculació amb el món rural d’on procedéis. La natura la descriu d’una manera realista.  Les seues novel•les es poden agrupar en dos grups:
-Novel•les de l’heroi individual
-Novel•les de l’heroi individual que és substituït per un protagonista col•lectiu.
La seua obra narrativa també inclou reculls de relats com “Narracions de la Foia de Castalla”….



3. Produccio Literaria de Merce Rodoreda,  incideix sobre la psicologia dels personatges? Siiiiiiiii perqué "blablablabla"....(sustituir el "blablabla" por lo siguiente xD ¡suertee!) Filla única d'un matrimoni atret per la literatura i el teatre. Nomes va anar 2 anys a lescola pero fou una gran lectora. Va col·laborar en publicacions i el 1933 va pulbicar la seua 1ª novel·la "Soc una dona honrada?". el 1938 publica "Aloma"--> caracteristiques: narracio en 1ªperson, personatge femeni, introspesccio psicologica i lirisme. En 1939, cami cap a l'exili (llarg i dur) i aleshores a causa de la falta de temps i condicions es va dedicar al conte. No osbtant als 50' es transllada a Ginebra on repren la novel·la. A més publica la novel·la Vint-i-dos contes de caracter pessimista(a causa de la desolacio de lexili) i utilitza noves tecniqs i temes ke utilitzara posteriorment. en 1962, publica "La plaça del diamant": una historia senzilla d'una dona de les classes populars. Cal destacar el contrast ente allo tragic i complex (guerra) amb el ke es petit i intim. Aço produeix una tensió dramàtica. Podem dir ke la gueera y l'exili donen al seu art una estranya agudesa i sesibilitat dolorsament subtil. La "Plaça del Diamant" no ens parla de la Guerra Civil sino ke es centra en la psicologia de la protag, i en la seua historia d'opresio i soledat. Tecniques: monoleg interior, estil directe amb indirecte que donen com a resultat una prosa evocadora i poetica; a mes incorpora molt simbolisme, com els coloms. En 1966, publica "El carrer de les Camelies" (personatge femeni) i en el 67 "Jardi vora el mar" (protagonista un home). En 1974, publica la seua obra mestra: Mirall Trencat. Tracta de la vida d'una dona de la burguesia barcelona  i de la seva familia des dels inicis del s.XX fins la Guerra Civil. Es una novela de gran complexitat ke inclou molt personatges durant un temps molt gran amb una visio del mon tragica i desenciada. A continuacio les seues novel·les agafen un caracter mes simbolista com podem observar en La meva Cristina i altres contes o aquesta tendencia es culmina amb obres com "Viatges i flors" i "Quanta, quanta guerra".   

 4. Narrativa dels anys 70 fins l'actiualitat. En 1971 es bateja la "generacio literària dels 70" a un grup d'escritors nascuts i formats en la posguerra i q donaven a coneixer la seua obra quan el realisme havia entrat en crisi. tenien caracterisrtiqs comuns: Estaven marcats pels canvis sociopolitics dels 50-60 i pel desenllaç franquista, a mes compartien elements formatius com la televisio o cinema. Pel q fa a la narrativa compartien la consiencia general de la crisi novel·listica. llavors moltes noveles de la decada dels 70 tenen un caracter de cronica generacional i centren el tema de la fugida com a reaccio contra la situacio claustrofobica q es viu en la familia,o en la sociopolitica(frankisme). destaken llibres com "Abans del foc" (Jaume fuster). El cicle es tanca en 1975 amb noves noveles en les ke els personatges retornen.  La narrativa vlciana dels 70 va apareixer una mica mes tard en el mon cultural molt lligada a la normalitzacio. Apareixen nous novel·listes com J.B. Mengual o Isabel-Clara Simó. Tambe cal destacar altres escritors valencians com Joan Francesc Mira,etc ke pertanyen a generacions anteriors.  J.F.Mira-->fou el mes important, va publicar la 1ª novel "El bou del foc" afavorint el ressorgiment de la novelistica al Pais Vlc despres de la Guerra Civil. Ames ha publicat novela historica ke mostra la capital Valencia en temps de postguerra. ANYS 80 FINS ACTUALITAT--> 2 factors ke marken l'evolucio de la literatura catalanat dels 80: evolucio de la societat i el suport institucional per a la literatura (p.ex: obligatorietat ensenyament). Encara ke en aquesta epoca van desapareixer els grans es criptors com Josep pla o Merce Rodored, Salvador Espriu; es van reivindicar autors marginats: Joan Brossa o Pere Calders. La publicacio del llibre de contes "Uf va dir aquell" de Quim Monzo va marcar una nova etapa: tocs humor i desorientacio ideologica dels postfrankisme. La novela va ser la gran protagonista dels 80. Detectem diferents linies: la ke te a Quim Monzo com a maxim exponent caracteritzada per simbologia i influenciada per altres escritors internacionals en ke els temes predominants son: angoixa, absurd,humor. Altre tipus va ser la caracteritzada per lambientacio rural de les histories basades en la mitificacio dun lloc geografic. La Novela Simbolica i filosofica (Miquel Angel Riera, Maria Merçe Marçal). Tambe cal destacar la novela policiaca, ertocia o de ciencia ficcio on destca Ferran Torrent ("No emprenyeu el comissari", Gracies per la propina")

Entradas relacionadas: