De la Guerra Civil a la Democràcia (1936-1982)

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

L'inici del conflicte: El juliol de 1936, un grup de militars (dirigits pels generals Mola i Franco) fa un cop d'estat (un atac armat) contra el govern de la Segona República perquè no els agradaven les seves reformes. El cop triomfa a algunes parts d'Espanya, però fracassa a les grans ciutats com Barcelona i Madrid gràcies a la resistència dels ciutadans i de les milícies populars. Com a conseqüència, el país es divideix en dos i comença una guerra civil que durarà tres anys.

La dimensió internacional del conflicte

• Bàndol Nacional (els rebels): Reben molta ajuda de les dictadures europees, com l'Alemanya nazi de Hitler (que va enviar els avions de la Legió Còndor per bombardejar i destruir el poble basc de Guernica) i la Itàlia feixista de Mussolini (que va enviar milers de soldats).
• Bàndol Republicà: Rep l'ajuda principalment de la URSS (la Unió Soviètica, que va enviar tancs i armes) i de les Brigades Internacionals, que eren milers de voluntaris civils de tot el món que van venir a Espanya per lluitar a favor de la llibertat. Països democràtics com França i Anglaterra van decidir no intervenir i no van ajudar la República.

El final de la guerra (1938-1939)

L'estiu de 1938 es produeix la Batalla de l'Ebre, la més gran, llarga i sagnant de tota la guerra. L'exèrcit de la República perd aquesta batalla i es queda sense forces, facilitant que les tropes de Franco entrin a Catalunya a principis de 1939. L'1 d'abril de 1939, el general Franco signa l'últim comunicat de guerra on declara que el bàndol nacional ha guanyat.

El Franquisme (1939-1975)

Els anys 40: pobresa, por i aïllament

S'anul·la la Constitució i comença la dictadura de Franco. Hi ha una repressió molt dura: s'empresona o s'afavoreixen els afusellaments de milers de persones que havien recolzat la República. Molts espanyols han de fugir corrent cap a altres països per salvar la vida (l'exili). Es prohibeix la democràcia, els partits polítics i es persegueix l'ús públic de les llengües com el català, el basc i el gallec. Com que la resta del món rebutja la dictadura, Espanya queda aïllada. Són anys de molta gana i pobresa, on el menjar es controla amb cartilles (racionament) i molta gent ven coses d'amagat a preus molt cars (el mercat negre, conegut com a estraperlo).

Els anys 50: la fi de l'aïllament

El món es divideix per la Guerra Freda (els Estats Units contra la URSS). Com que Franco és totalment enemic del comunisme, els Estats Units (EUA) decideixen fer-se amics seus. El govern americà dona ajuda econòmica a Espanya a canvi de permís per posar-hi bases militars. Gràcies a aquest canvi, l'any 1955 Espanya és admesa dins de l'ONU (l'Organització de les Nacions Unides), acabant així amb l'aïllament exterior.

Anys 60 i 70: creixement i crisi del règim

L'economia espanyola millora moltíssim. Es creen moltes fàbriques (industrialització) i comencen a arribar milions de turistes estrangers a les platges, la qual cosa porta molts diners. Tot i que es viu millor econòmicament, la gent continua sense llibertat política. Per això, els obrers, els estudiants de les universitats i els moviments nacionalistes comencen a organitzar protestes d'amagat (clandestinitat). L'any 1973, el grup terrorista ETA assassina amb una bomba Carrero Blanco, que era el president del govern i l'home escollit per continuar el franquisme. Finalment, el 20 de novembre de 1975 mor el dictador Francisco Franco i la dictadura comença a caure.

La Transició Democràtica (1975-1982)

El camí cap a la democràcia

Després de la mobilitat i mort de Franco, el príncep Joan Carles I és proclamat rei d'Espanya. El rei tria Adolfo Suárez com a nou cap del govern. Suárez, de manera intel·ligent, aconsegueix canviar les lleis de la dictadura des de dins i pacta amb l'oposició per crear una democràcia sense violència. Es tornen a permetre tots els partits polítics (inclòs el Partit Comunista) i s'organitzen les primeres eleccions lliures l'any 1977, on tota la ciutadania pot votar lliurement després de 40 anys.

La Constitució de 1978

Els nous diputats escriuen la Constitució, la llei més important de l'Estat, que el poble aprova en un referèndum. Aquesta llei garanteix tots els drets humans, les llibertats (de premsa, de reunió) i crea l'Estat de les Autonomies, restablint els governs propis com la Generalitat de Catalunya i el govern del País Basc.

El cop d'estat del 23-F (1981)

El 23 de febrer de 1981, un grup de militars i guàrdies civils armats (liderats pel tinent coronel Antonio Tejero) entren a la força al Congrés dels Diputats i segresten els polítics. El seu objectiu era frenar la democràcia i tornar a posar un govern militar. Aquest cop d'estat fracassa totalment perquè el poble no els secunda i el rei Joan Carles I surt per la televisió ordenant als militars que tornin a les casernes i defensant la Constitució.

La fi de la Transició (1982)

L'any 1982 se celebren noves eleccions i el PSOE (un partit d'esquerres liderat per Felipe González) guanya per majoria absoluta. Amb aquesta victòria es considera que la Transició ha acabat amb èxit, ja que es demostra que el poder pot passar d'un partit polític a un altre completament diferent de manera pacífica, neta i democràtica.