Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Bàndols, Causes i Cop d'Estat

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia

Escrito el 22 de Noviembre de 2025 en catalán con un tamaño de 2,52 KB

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil espanyola va durar del 18 de juliol de 1936 a l'1 d’abril de 1939.

Bàndol Republicà: Partidaris de la República, anarquistes i revolucionaris. Van rebre ajuda de les Brigades Internacionals.
Bàndol Insurrecte o Nacional: Pretenia enderrocar la República. Va rebre ajuda d'Itàlia i Alemanya.

A principis de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions. Manuel Azaña va ser president fins al maig, i a partir de maig, Santiago Casares Quiroga.
Es va concedir l’amnistia als presos dels Fets d’Octubre del 34, es va restablir la Generalitat i es van recuperar els diferents estatuts de la península.
També es va dur a terme una reforma militar per prevenir els cops d'estat, destinant els generals més perillosos fora de la península.
Els radicals d'esquerra veien la República com un règim burgès i capitalista que calia superar amb una revolució, com a la URSS.
Els radicals de dreta eren de tipus paramilitar i es dedicaven a provocar incidents per crear un clima social de caos que es pogués atribuir al govern.
El juliol de 1936, el tinent de la Guàrdia d’Assalt, José Castillo, va ser assassinat per part de la dreta. Com a resposta, grups d’extrema esquerra van segrestar i assassinar José Calvo Sotelo.

Els militars de més categoria van iniciar una conspiració contra la República. Juan March va ser un gran finançador del projecte.
Emilio Mola va coordinar i buscar partidaris per al cop des de Pamplona. L’objectiu era una forta insurrecció militar. La Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt no hi van participar inicialment.
El cop va començar el 17 de juliol de 1936 a la zona del Riff (General Yagüe) i a les Canàries (General Franco), on va triomfar de seguida.
Poc després va triomfar també a Pamplona, Mallorca i Sevilla (on es va desplaçar Franco).
El cop va fallar, però, a les ciutats principals: Bilbao, València, Barcelona i Madrid. Hi va haver una immensa resposta popular, organitzada per sindicats i partits obrers.