La Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Del Cop d’Estat a la Dictadura Franquista

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

1. DEL COP D’ESTAT (FRACASSAT) A LA GUERRA CIVIL

1.1. Un cop d’estat fallit

Una rebel·lió militar trenca l’ordre constitucional. Hi ha un plantejament d’un cop d’estat plantejat pel grup de militars dirigits pel general Mola; tenen suport de part de l'exèrcit, de la UME i les forces polítiques extremistes per a un projecte que dirigía el general Sanjurjo. La revolta te inici el 17 de Juliol de 1936 a Melilla, el 18 de Juliol esclata a la resta de la Península.

1.2 La rebel·lió militar

La rebel·lió va ser paralitzada per la República: hi havia un control de centres de poder central i autonòmic. Reserves del Banc d’Espanya. Hi va haver un domini de les províncies més poblades i un control sobre la flota i aviació. Hi ha un buit de poder als carrers: gran poder de les forces antifeixistes El poder dels revoltats va aconseguir traslladar la Península de les tropes nord-africanes, amb ajuda del exterior. Això implicava una passivitat de les democràcies enfront de la intervenció de les potències feixistes aviació italiana i alemanya

1.3 El fracàs de la insurrecció a Catalunya

L’aturada del cop d’estat

A Barcelona, la matinada del 19 de Juliol, els militars insurrectistes van mirar d’ocupar centres de poder amb força dificultats, ja que alguns militars compromesos amb la sublevació no hi han acudir. Els obrers armats (CNT, FAI I UGT), juntament amb la Guàrdia d’Assalts i commandants dubtosos de la Guerra Civil, van aconseguir moltes armes dels assalts a les casernes rebels, durant els dies 19 i 20 de Juliol. Tot això coordinat per la Generalitat. Goded va ser detingut i Companys el va convèncer perquè anunciés per radio la seva derrota.

Les milícies

Constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (20 de Juliol del 1936). Hi va haver una organització de columnes de voluntaris cap al front d’Aragó i control de l’ordre públic. (L’organisme intentava posar ordre dins la jerarquía de comités.)

Les col·lectivitzacions

Hi ha col·lectivitzacions de propietat industrial agrària; element central del procés de revolució social iniciat el juliol del 1936. Els treballadors, organitzats en comitès, al capdavant de les empreses. Això va implicar una maca d’empresaris: fugits, detinguts o assassinats. Iniciativa pròpia. Dins el Marc legal; El consell d’Economia de Catalunya (11 d’Agost del 1936), decret de col·lectivitzacions (octubre de 1936), Hi ha un control de la banca, creació d’entitats de crèdit públic, regulació dels salaris i municipalització del sòl urbà. Realitzacions; Al final de la guerra, unes 4500 empreses controlades pels comitès obrers i unes 2000 col·lectivitzades, Les col·lectivitzacions agràries a Catalunya van tenir poca importància.

1.4 Els bàndols enfrontats

Espanya dividida en 2

L’espanya revoltada: zona agrària tradicional i algunes ciutats. Els “nacionals” son els que s’oposaven radicalment a la República. Militars conservadors, falangistes i carlins, part de la jerarquia eclesiàstica, grups catòlics i monàrquics, i els contraris a les reformes (grans i mitjans propietaris, industrials, financers…)

L’espanya republicana: Centres industrials i zones d'agricultura i d’exportació. Els ”rojos”, defensen la legitimitat d'exportació. Les classes populars: obrers, empleats i pagesia sense terres, petita burgesia, les classes mitjanes urbanes i un nodrit grup d’intel·lectuals.

2. LA DIMENSIÓ TERRITORIAL

2.1 El comitè de no intervenció

Els primers dies de la guerra el Govern de la República va obtenir el compromís del Govern francès de suport militar i de subministraments, però aviat Regne Unit i França van promoure un Acord internacional de No-Intervenció, signat per 27 països europeus (inclosos Itàlia i Alemanya).  Hi va haver un control de les costes espanyoles per impedir l’arribada d’armament.

2.2 El suport als revoltats

El principal aliat de Franco era Mussolini: considerava que la Guerra Civil posaria de manifest el triomf dels partidaris del feixisme sobre els defensors de la democràcia i del parlamentarisme. Les dues potències feixistes aportaren als sollevats armes i tècnics: 1) Els alemanys enviaren la Legió Cóndor (cos d’aviació que van bombardejar Guernica)  i utilitzaren el conflicte per a provar armes. 2) Els italians enviaren 3 divisions, en formaren 3 mes de mixtes i enviaren bona part de la seva aviació i de la seva marina. El bàndol dels franquistes va comptar amb més suport (tropes, materials) que els republicans.

Les brigades internacionals

El govern republicà buscava la col·laboració soviètica: Stalin ajudà al govern republicà a canvi d’una bona part de les reserves d’or del Banc d’Espanya i d’aconseguir una influència cada cop més gran en el territori controlat per la República. Les Brigades Internacionals estaven integrades per voluntaris de 54 països. El nombre dels integrants de les Brigades Internacionals oscil·la entre 35.000-53.000. La nacionalitat més nombrosa dels voluntaris era la francesa (10.000), però també van ser importants les brigades d’exiliats alemanys i italians i una brigada nord americana. Les Brigades Internacionals van ser creades per la Tercera Internacional i eren controlades pels comunistes, tot i que no tots els seus combatents eren estalinistes, sinó que hi havia molts joves que volien combatre el feixisme

3. LES ETAPES DEL CONFLICTE

3.1 Els primers combats

L’evolució dels fronts (Juliol 1936- març 1937)

Hi ha la creació de les Brigades Mixtes que son les noves unitats operatives que incorporaven comandaments professionals i personal de les milícies. A més a més hi ha l’arribada de les Brigades Internacionals i Madrid resisteix a l’atac; derrotes dels revoltats a Jarama (febrer del 37) i Guadalajara (març 37). Hi ha un canvi d’estratègia de Franco: vol consolidar el seu poder i fer-se seu el nord peninsular.

3.2 La guerra al Nord

L’ocupació franquista del nord (març-oct 1937)

El fracàs en la pressa de Madrid va portar Franco a executar una estratègia nova: La batalla del Nord. Aquesta consistia en un atac rebel a Biscaia (1937), hi ha bombardejos sobre Durango i Guernica (Legió Còndor Alemanya) i més tard l’ocupació de Bilbao al Juny de 1937. Hi ha un contraatac republicà sobre Brunete i Belchite; control de Cantabria (agost) i Astúries (Octubre) pels revoltats. Control de la indústria per part dels revoltats.

3.3 L’avenç cap al Mediterrani

L’arribada al Mediterrani (nov 1937- juny 1938)

Lideratge de l’Exèrcit Popular encomanat al general Vicente Rojo. Ofensiva republicana sobre Terol l’hivern del 1937-38.  Contraofensiva franquista sobre Terol. Desgast de les tropes republicanes aprofitat per Franco. Campanya d’Aragó (març del 1938) Desplaçament del front de guerra a Catalunya. Ocupació de Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. Arribada de les tropes rebels a Vinaròs (març del 1938). La República quedarà dividida en dues zones. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol-nov 1938) Ofensiva republicana: Objectius: - Mostrar una República que pot resistir - Frenar l’ofensiva franquista contra València. -Restablir la unitat territorial republicana. Desenvolupament: -Combats durs que es van estendre durant 3 mesos. -Avanç republicà que va ser frenat per l’aviació feixista. -Batalla més cruenta de la guerra: milers de morts, ferits i presoners. 3.4 La fi de la guerra La derrota republicanaConquesta de Catalunya: després de la batalla de l’Ebre, els republicans van quedar molt tocats. Hi ha l’entrada de les tropes franquistes de Barcelona (gener del 39) i el govern republicà i milers de famílies van anar a l’exili. La presa de Madrid: el govern de Franco va ser reconegut per França i el Regne Unit. Azaña va presentar la seva dimissió. Hi ha un cop d’estat del republicà Casado contra Negrín; pretenia buscar la negociació amb Franco però va facilitar l’entrada de Franco a la capital i la rendició incondicional: L’1 d’Abril, Franco. proclama la Victòria.

4. L’EVOLUCIÓ POLÍTICA: LA ZONA REPUBLICANA 4.1 El context revolucionari Govern de José Giral (Juliol 1936- Setembre 1936): Procés revolucionari liderat per comitès i organismes anarquistes, socialistes i comunistes-> Formaran un poder paral·lel. Hi haurà una: - Persecució, detenció i assassinat dels partidaris de la rebel·lió, empresaris, grans terratinents, religiosos. - Saqueig i incendi d'esglésies i assalt a les propietats. - Buscaven una societat més igualitària, antiautoritària i antiburgesa. -Mesures: Col·lectivització de terres, fàbriques, transport. -Igualtat i emancipació de la dona. 4.2 La recomposició del poder Majoria socialista juntament amb republicans, comunistes, nacionalistes bascos. Inclusió de membres de la CNT davant l’avançament dels revoltats. El govern de Francisco Largo Caballero: govern de coalició (set 36-maig 37)-> recuperació del govern: Centralització del poder. Supressió de juntes i comitès. Fre a la violència. Creació dels tribunals populars. Creació de l'Exèrcit Popular. El president Companys designa Josep Tarradellas cap d’un govern d’unitat. Dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes. Finalització de la violència social. Militarització de les milícies i creació de l’Exèrcit Popular de Catalunya. 4.3 Els fets de Maig de 1937 Tensions entre forces antifeixistes: Sectors socialistes (Indalecio Prieto) i comunistes. Unificar el comandament en detriment de les organitzacions sindicals. Anarcosindicalistes i radicals (POUM). Avançar en la revolució per implantar un nou ordre social. Els Fets de Maig del 1937: Enfrontament obert i lluita armada a Barcelona. Partidaris del govern (republicans, socialistes i comunistes), Milicians de la CNT i el POUM. 200 morts i força ferits. Derrota dels revolucionaris. Pèrdua d’influència de la CNT. Crisi política del govern i caiguda de Largo Caballero. Repressió del govern i suspensió d'algunes competències de la Generalitat. 5.L’EVOLUCIÓ POLÍTICA: LA ZONA REVOLTADA 5.1 Franco: De generalísimo a Caudillo Nou caudillo, vol fer una organització de la “zona nacional”, per això fa: - els generals revoltats van assumir plens poders; Sanjurjo havia d’agafar el comandament, però va morir en un accident. - Creació de la Junta de Defensa Nacional integrada pels capitostos i presidida per Miguel Cabanellas. Òrgan de govern que va proclamar l’estat de setge a tota a Espanya. - Franco acabarà concentrant tot el poder: Cap del partit únic (37) i president del govern (38).

5.2 La reconstrucció de l’estat totalitariLa repressió Sistema repressiu-> extermini de l’enemic: Implantació d'una jurisdicció militar, Consells de guerra (judicis ràpids i sense garanties)Violència contra les dones, Violacions, maltractaments i vexacions. Delictes de rebel·lió militar o sedició: Penes de mort, afusellaments, enterraments en fosses; Augment del nombre de presos a les presons, Amuntegament a les cel·les, disciplina violenta, adoctrinament, escassa alimentació… Creació de camps de concentració:  Obligats a fer treballs forçats, Violència directa contra els republicans. La centralització: la Espanya única La imposició de l'Espanya única : Basada en els valors de la tradició i l'imperi. Fi de la descentralització:  Derogació dels concerts econòmics de Biscaia i Guipúscoa; Es van respectar els d'Àlaba i Navarra pel seu suport a la revolta Abolició de l'Estatut de Catalunya: Supressió d'institucions com la Generalitat, Prohibició de la llengua catalana i els símbols de catalanitat. El partit únic: FET i de les JONS El partit únic: el decret d'unificació-> 19 de novembre del 1937. Il·legalització de tots els partits polítics; Únics partits legals: Falange Espanyola y de las JONS i Comunión Tradicionalista (carlins). Unificació en un partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS sota la prefectura de Franco: Quedava constituït el Movimiento Nacional; Uniforme: camisa blava (Falange), gorra vermella (carlins); Salutació feixista amb el braç aixecat. 6. LES CONSEQÜÈNCIES 6.1 Els morts, ferits i exiliats Gairebé mig milió de morts en combat;  Milers de ferits, mutilats, desapareguts…; Milers de morts per bombardejos contra civils; Mig milió de persones van partir cap a l'exili. 6.2 L’impacte econòmic Infraestructures i comunicacions destruïdes, Ciutats i habitatges destruïts, Camps de conreu abandonats, Fort endeutament per l'ajuda internacional. 6.3 Les conseqüències polítiques Destrucció del sistema democràtic republicà Implantació d'una llarga dictadura.

EL FRANQUISME (1): 1939-1959

1.BASES DEL RÈGIM FRANQUISTA 1.1. Els pilars del règim Exèrcit: Suport més destacat. Instrument de repressió política. Participació política (ministres, governadors civils o procuradors) Falange Española tradicionalista y de las JONS: Partit únic, militància activa del franquisme. Difusió del discurs oficial (propaganda). Control dels mitjans: Frente de Juventudes; Sección femenina; Sindicato español Universitario; Central Nacional Sindicalista; Sindicato Vertical. Església catòlica: Defensa i justificació del règim. Estat confessional catòlic. Va obtenir beneficis €. Màxima autoritat en els sistema educatiu; Va imposar la moral católica-> Nacional Catolicisme. 1.2 Les “Famílies” del règim: els militars: Vinculats a Franco i subordinats militarment Els falangistes: Tendència feixista Perjudicats després de la derrota de l'Eix a la IIGM. Propaganda, control de mitjans, mobilització de les masses, administració de l'Estat Monàrquics: Tendencia conservadora i catòlica Influència més gran amb el pas dels anys. Franco va mantenir relacions amb Joan de Borbó L’església: Asociación Católica Nacional de Propaganda. Opus Dei Els carlins: Tradicionalisme. Conflictes interns 1.3 Les actituds socials i polítiques Suport: Classes altes. Elits socials juntament amb els enriquits durant la postguerra. Petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d’Espanya. Passivitat: Classes mitjanes. Rebuig a la dictadura però temor a la revolució social i la guerra. Rebuig: Sectors populars, els perdedors de la guerra. Sotmesos a extrema vigilància i repressió Passivitat per por. Minoria com a activa oposició al règim. 2. LA CONSOLIDACIÓ DEL RÈGIM FRANQUISTA 2.1. L’adaptació al context internacional. Conjuntura exterior variant: Influència de la Segona Guerra Mundial->Primer Abandonament de la neutralitat i suport a l'Eix. Falangistes van voler establir un Estat feixista Influència del ministre Serrano Suñer.  Després en variar l'evolució de la guerra a favor dels aliats Franco va moderar la seva política pronazi: Destitució de Serrano Suñer Neutralitat i eliminació dels signes més feixistes. Creació de les Leyes Fundamentales, a la cerca de la legalitat jurídica de la dictadura.

2.2 La institucionalització del règim Ley de Unidad Sindical (Organitzava els sindicats sotmesos a l'autoritat de Falange) Estat unitari i centralista (abolició dels estatuts, marginació de les cultures regionals, poder local a través dels governadors). Leyes fundamentales del reino: - Fuero del Trabajo (1938)-> Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme. -Ley del Referéndum Nacional (1945)-> Establia l'única via de participació política ciutadana. - Ley Constitutiva de las Cortes (1942)-> Establia unes Corts només deliberatives i supeditades a Franco. Integrada per procuradors escollits per Franco o com a representants de les corporacions. -Fuero de los Españoles (1945)-> Declaració de drets subordinats a la ideologia del règim i sense garanties d'exercir-los. -Ley de Sucesión (1947)-> Establia Espanya com a regne representat pel caudillo que nomenaria successor un rei. 2.3 L’aparell repressiu Accions: Existència de camps de concentració i batallons de treballadors. Presons amb nombrosos presoners ajusticiats a través de consells de guerra sense garanties. Execucions per pena de mort menys freqüents des del 1952. Legislació: Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940). Llei que regulava el delicte de rebel·lió militar (1943): Activitats d'ordre públic, dissidència política i seguretat de l'Estat. Ley de Represión del Bandidaje y Terrorismo (1947). Es va promoure entre la població delatar els sospitosos. Es va depurar l'Administració. Cossos policials: Creació de forces militaritzades en la Guàrdia Civil i Policia. Brigada Político-Social que va actuar contra la dissidència política. Ús de la tortura contra l'oposició, la protesta o per afavorir la desmobilització. 2.4 L’etapa d’aïllament internacional Aïllament Internacional (1945-47): Aïllament i rebuig internacional. Condemna de les Nacions Unides al règim franquista-> Acord per a la retirada d'ambaixadors l’any 1946. Tancament de fronteres per part de França. Espanya, exclosa del Pla Marshall (1947) i de l’OTAN (1949) 3. ELS ANYS DE FAM 3.1 L’autarquia Autosuficiència econòmica (economia de guerra): Eliminar els vincles amb l'exterior per garantir la seva autonomia. Subordina les necessitats de la població als objectius de l'Estat. Fomenta les indústries bàsiques i d'armament. L'Estat fixa la producció i els preus. Intervencionisme. àmbits d’actuació: - Regulació del comerç exterior: Reducció de les importacions que seran cobertes des de l'interior. Va generar escassetat de matèries primeres, energia, maquinària i fertilitzants. - El foment de les indústries  bàsiques i d'interès estratègic: Instituto Nacional de Industria (INI, 1941). Creació d’empreses públiques: Ibèria (1943), Endesa (1944),Renfe (1941), Telefònica (1945) - La regulació de la producció agrària de productes bàsics: -Control de la producció, comercialització i preus de venda. -Regulació del consum bàsic amb les cartilles de racionament.

3.2 l’escassetat i el mercat negre L’autarquia va ser ineficient a l'hora de garantir els productes bàsics. Sorgiment d’un mercat negre de productes. Els pagesos ocultaven part de la collita per vendre-la a un preu més alt. Grans propietaris, s'enriquien amb la venda de productes a preus més alts En la indústria, l'accés a les matèries primeres a través de contingents que aconseguien aquells partidaris del règim 3.3 Condicions de vida i de treball Beneficis per als vençuts: CONTRAREFORMA AGRÀRIA. Devolució de les terres als antics propietaris;  Expulsió dels arrendataris; Recuperació de béns i indústries per part dels empresari-> Concentració de la riquesa en uns pocs beneficiats Deterioració de les condicions de vida i feina generals: Els salaris no van augmentar mentre els preus es van disparar; Augment de la fam i la pobresa; Sorgiment de malalties ja erradicades; Augment de l'infrahabitatge a les grans ciutats. 4.RESISTÈNCIA I OPOSICIÓ 4.1 La clandestinitat i l’exili Poques perspectives de canvi arran de les dificultats: - Prohibició de sindicats i partits que van ser desmantellats; Reconstrucció lenta i dificultosa. Clandestinitat. - Esperança en una intervenció exterior amb la derrota de l'Eix a la IIGM: Acció armada de guerrillers espanyols des de França (PCE); Invasió a la Vall d’Aran Va fracassar després de la intervenció de l'Exèrcit. Formació de plataformes polítiques unitàries a l'exterior; Restabliment de les institucions republicanes. Suport de monàrquics demòcrates a Joan de Borbó; Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (1945): manifest de Lausana (1946) - Creació de partits nous catalans: Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i Front Nacional de Catalunya (FNC). 4.2 La lluita armada: la guerrila A l’inici: Combatents republicans refugiats a la muntanya: Va afectar l'autoritat  del règim i va generar  un desprestigi exterior.Es van anar organitzant políticament, impulsats pel PCE i anarquistes: Al món rural van comptar amb el suport de la població pagesa. A les grans ciutats, van atemptar contra personalitats del règim. Gran repressió i persecució que va afectar també familiars->Va acabar fracassant des del 1948 per la forta repressió. 4.3 La mobilització social La conflictivitat social ressorgeix:  - 1946-1947 Brots de conflictivitat laboral a Catalunya i el País Basc; Aturs en indústries tèxtils, metal·lúrgiques i químiques; Protestes salarials que s'exposaven a una forta repressió. -1948 Disminució de les mobilitzacions per les millores salarials Reorganització del PCE, protagonista de la lluita sindical; Suport d'activistes independents, anarquistes o catòlics; Hermandad de Obreros de Acción Católica (HOAC, 1946) -1951 Vaga de tramvies de Barcelona Reivindicació més transcendent; Boicot de la població davant la pujada dels bitllets del tramvia; Forta repressió que va provocar un mort; Protestes van aconseguir evitar l'augment de les tarifes. 

5. LA DÈCADA DELS ANYS 50  5.1 De l’aïllament al reconeixement internacional. Context internacional de Guerra Freda: Es va veure el Franquisme com un aliat enfront del comunisme: Es van anar normalitzant les relacions amb el bloc occidental. -Remodelació en el govern Protagonisme dels catòlics; Es buscava un acostament al bloc capitalista i reformes econòmiques; Joaquín Ruiz Giménez (perfil liberal) per a Educació. -Concordat amb la Santa Seu (1953); Reafirmació del nacionalcatolicisme;Confessionalitat de l'Estat Privilegis eclesiàstics en educació i moralitat pública. Conveni amb els Estats Units Instal·lació de bases militars nord-americanes a canvi d’ajuda econòmica i militar Acceptació internacional de la dictadura després del suport dels EUA Ingrés a l'ONU (1955) no a la CEE 5.2 L’inici de la recuperació econòmica - Augment de la productivitat:  Creixement dels salaris i de la població; Augment de les migracions del camp a la ciutat; Disminució de les partides de la despesa militar ->Progressiva recuperació que va superar els nivells anteriors a la guerra el 1959 -Obertura de l'economia al comerç exterior: Accés a les matèries primeres, fonts d'energia i maquinària; Va permetre renovar l'aparell productiu; Liberalització dels preus; Accés al mercat de divises; Eliminació de les cartilles de racionament (1952). 5.3 la crisi del 1956-1659 PLA D’ESTABILITZACIÓ Reformes econòmiques per sortir de la crisi: -Onada de vagues per motius salarials; Augment dels salaris malgrat la dura repressió; Llei de convenis col·lectius (1958) Permetrà la negociació col·lectiva - Inicis de la dissidència estudiantil a les universitats Crisi econòmica; Demanaven reformes en l'ensenyament i eleccions lliures en els sindicats estudiantils; Detencions i expulsions. Cessament de Ruiz Giménez. - Crisi econòmica: Inflació, dèficit comercial, desequilibri pressupostari i escassetat de divises. - Remodelació del govern Introducció dels tecnòcrates: Liberalització de l’economia López Rodó, Navarro Rubio. Ley de principios del movimiento nacional (1958):Moviment com a agrupació de totes les famílies franquistes que queden subordinades a Franco. 6.EL FRANQUISME A CATALUNYA 6.1 Els franquistes catalans - Característiques especials: Territori majoritàriament hostil als vencedors de la guerra Sentiment identitari molt arrelat .Govern autonòmic (la Generalitat) Abolició de l'Estatut de Catalunya (5 d'abril del 1938) . -Suport d’una part de la població: Industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. Identificats amb el nou règim amb graus d'adhesió i d'activisme molt variats. -Càrrecs:Càrrecs de responsabilitat: Sempre designats des del poder i entre persones de provada fidelitat al franquisme. Càrrecs menors:Ajuntaments, diputacions i organitzacions del Movimiento: franquistes catalans; Excombatents, falangistes i antics lerrouxistes i membres de la Lliga Catalana. 

6.2 La persecució dels vençuts - Execucions i judicis:   Execució de 3.500 catalans. Casos destacats: Lluís Companys i Joan Peiró A administracions públiques i d'entitats privades ;78.000 persones jutjades 60.000 exiliats definitius. - Depuració de treballadors:Acomiadament de 15.000 funcionaris i empleats de la Generalitat. La Universitat de Barcelona va perdre el 44% del professorat Depuració als col·legis professionals i els periodistes, i alguns treballadors de la majoria dels bancs, caixes i empreses. - Confiscació de propietats: Persones i les entitats considerades desafectes; Privació del seu patrimoni a la majoria dels exiliats i dels polítics republicans; Expropiació dels béns dels partits, els sindicats, les associacions; Destrucció de bona part del teixit associatiu de Catalunya 6.3 La repressió de la identitat catalana Objectiu de la política franquista: esborrar la identitat catalana. - Llengua: Castellà, única llengua oficial; Prohibició del català en la vida pública; Es va impedir la publicació de llibres, revistes i diaris en català El català va desaparèixer del teatre, de la ràdio, del cinema i dels espectacles públics. -Manifestacions culturals catalanes: Prohibició de les principals institucions culturals catalanes; Clandestinitat de l’Institut d’Estudis Catalans. Les biblioteques i les llibreries foren esporgades dels llibres considerats contraris a la cultura oficial. ->Forta reacció cultural i cívica Identificació catalanisme i antifranquisme Activisme creixent per mantenir la llengua i la cultura catalanes.

EL FRANQUISME (II):1959-1975

1. LA LIBERALITZACIÓ ECONÒMICA I EL DESENVOLUPISME 1.1 El pla d’estabilització i el seu impacte Nou govern de tecnòcrates de l'Opus Dei Sortida de la crisi, posar fi a l'autarquia i implementar una economia de mercat: - Liberalització exterior: eliminació d’obstacles al comerç exterior; tipus de canvi únic i devolució de la pesseta; atracció d’inversions estrangeres. - Liberalització interior: eliminació d’organismes interventors; fi de la regulació de preus. - Estabilització econòmica: reducció de la inflació (congelació salarial i elevació del tipus d’interés); reducció del dèficit públic (reforma fiscal i reducció de la despesa pública). 1.2 Els plans de desenvolupament Comissaria del Pla de Desenvolupament (López Rodó) : Tres plans: 1964-67, 1968-71 i 1972-75 Planificació per impulsar el sector públic i ajudar el sector privat; Inversions públiques en infraestructures i productes bàsics; Creació dels pols de desenvolupament per reduir els desequilibris territorials . Resultats limitats: els objectius no es van complir. Va aconseguir equipar el país d'infraestructures i de matèries primeres

1.3 La indústria, motor del desenvolupisme Inversió i concessió de crèdits i Boom de la construcció. Concentració bancària:Creixement de la producció: industrial - Augment del 10% anual: Millora de la productivitat. Importació de maquinària, tecnologia, petroli i matèries primeres Inversió estrangera directa Incorporació massiva de mà d'obra de costos baixos. -Diversificació de la producció industrial Rellevància dels béns de consum Metal·lúrgia (automòbil, electrodomèstics) Sector químic (farmacèutic, plàstic, detergents) Reestructuració de sectors tradicionals, Creixement d'indústries competitives. Concentració en zones amb més tradició fabril: Destaquen Catalunya, el País Basc i Madrid Ferrol, Cadis, Huelva, Vigo, València, Valladolid. 1.4 La població: creixement i desplaçament Augment de la població: Taxa de creixement més elevada de tot el segle (1,2% anual) en els anys 60 Descens de la mortalitat La població passa de 30,4 a 35,7 del 1960 al 1975 Augment de l'esperança de vida (73,3 anys) Alta natalitat (2,8 fills per dona) Descens de la mortalitat infantil Al voltant de 2 milions es van desplaçar per l'interior de la Península Desequilibri territorial: despoblament de zones rurals i creixement urbà. Això provoca moviments migratoris:Al voltant de 2 milions es van desplaçar per l'interior de la Península, 1,5 milions van sortir a l’estranger; hi ha un desequilibri territorial: despoblament de zones rurals i creixement urbà. 1.5 El mercat de treball en transformació Augment de la població activa (11,8 a 13,3): Canvis en la seva composició Reducció dels treballadors agraris Augment dels treballadors industrials Sector terciari majoritari. Augment de la participació femenina en el mercat de treball: Encara lluny dels estàndards europeus i sobretot fins als 25 anys Llei sobre els drets de la dona (1961) 2. LA FRAGILITAT DEL MODEL DESENVOLUPISTA 2.1 La dependència de l’exterior Etapa de creixement sense precedents de l'economia espanyola: Augment del PIB superior a la mitjana europea, Increment de la renda per càpita, Millora del nivell de vida dels espanyol-> Creixement afavorit per la seva vinculació al mercat internacional. Inversions estrangeres: Remeses dels emigrants, Divises aportades pels turistes, Inversions d'empreses estrangeres ->Van equilibrar el dèficit de la balança de pagaments. 2.2 Lluny de l’estat de benestar europeu Feblesa del model econòmic espanyol: -Dependència de l'exterior: Generava grans despeses i Supeditació als interessos de les empreses estrangeres. -Augment de la despesa pública (serveis i infraestructures) -Deficiència del sistema impositiu No tenia caràcter progressiu Tributava sobre el consum i el treball-> Limitat sistema de la Seguretat Social. Crisi del 1973 va posar en evidència aquesta fragilitat.

3. UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACIÓ 3.1 Creixement urbà i perifèries L'augment de la població es va vincular a la immigració. Van augmentar a les ciutats de més de 100.000 habitants i van disminuir a les de menys de 2000.  Formació de grans àrees metropolitanes Creixement de les perifèries superpoblades Grans blocs de cases, de mala qualitat (Barraquisme vertical) A Catalunya, despoblament progressiu de les comarques més agrícoles (l'Urgell, el Pallars, el Solsonès, la Conca de Barberà, etc.) Formació de grans àrees metropolitanes Creixement de les perifèries superpoblades:Van créixer de manera desordenada Construcció sotmesa als interessos dels grups immobiliaris. Grans blocs de cases, de mala qualitat (Barraquisme vertical):Deficiències de serveis i equipaments Ineficaç política pública d'habitatge. 3.2 L’inici de la societat de consum: Societat capitalista avançada: Pèrdua de pes del món rural: El nombre d'obrers industrials, superior al dels pagesos; Augment del proletariat urbà Impuls d'una nova classe mitjana, Burgesia associada a les empreses internacionals i al sector públic: Associada a la industrialització, els serveis, l'administració i els sectors públics; Sector financer molt relacionat amb la indústria. Augment del poder adquisitiu de la població Consumisme:Irrupció de la publicitat, els grans magatzems, la venda a terminis… Proliferació dels electrodomèstics a les llars espanyoles Popularització de l’automòbil (Seat 600) Desenvolupament de l'oci, vacances, espais culturals… 3.3 Nous comportaments socials i formes de vida. Progressiu procés de laïcització i secularització: Va allunyar la societat de la rigidesa eclesiàstica. Modificació de l'estructura familiar: Imposició de les pautes de comportament familiar europees. Canvi del paper de la  dona: Progressiu abandó de la reclusió de la dona a la llar Eclosió del jovent: Ruptura generacional Desafiament cultural, estètic i sexual. 4.REFORMES SENSE DEMOCRATITZACIÓ 4.1 Canvi d’imatge Gran operació de propaganda durant els anys 60: -Nova imatge del franquisme associada a la pau i al progrés; -Govern de tecnòcrates van promocionar el desenvolupament econòmic:També una renovació política: modernització de l'administració, la legislació i les institucions -Reformes que buscaven millorar la imatge davant la CEE i adaptar-se als nous temps:Però sense establir llibertats ni acceptar la democràcia 

4.2 Continuïtat de la repressió Manteniment de l'aparell repressiu-> -1963: creació del TOP (Tribunal d’Ordre Públic): Jurisdicció civil per a delictes polítics. Vigent fins al 1977 -Van continuar celebrant-se els consells de guerra: Els que van imposar penes de mort van provocar manifestacions de rebuig-> Execució del dirigent comunista Julián Grimau per la seva acció durant la Guerra Civil, i els anarquistes Francisco Granado i Joaquín Delgado acusats d'un atemptat que no havien comès; -Proclamació dels estats d'excepció: Per frenar les mobilitzacions i posar fi a l'oposició; -Augment de l’activitat de la brigada politicosocial: Augment de la violència policial. 4.3 Les reformes institucionals i legislatives - Llei de premsa del 1966 de Manuel Fraga: Suprimia la censura prèvia encara que es podia sancionar segons els continguts -Llei orgànica de l’Estat (1967): Institucionalització monàrquica del règim Establia els poders del cap de l'Estat separant el càrrec de president del govern Actualització de les Leyes Fundamentales com la Llei de Corts. -Llei de llibertat religiosa, encara que l'oficial continuava sent la catòlica, Foment de la participació dels treballadors en les eleccions sindicals, Designació de Joan Carles de Borbó com a successor (Llei de successió), Elecció de procuradors familiars a les Corts. 4.4 Les discrepàncies dins del franquisme Corrents: Defensa del reforçament del Movimiento (Solis Ruiz) -Proposta d’obertura limitada (Manuel Fraga), Cas Matesa (1969): crisi governamental: Cas de corrupció que va afectar diversos ministres del govern Victòria de Carrero Blanco Govern monocolor (sortida dels oberturistes). - Diluir el poder del Movimiento a favor de la Monarquia (Carrero Blanco) 5.  ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS I L’ANTIFRANQUISME 5.1 La conflictivitat obrera Inici del moviment obrer: 1962 Vaga minera a Astúries-> Solidaritat dels obrers de  Catalunya, País Basc i Castella. Augment del nombre de conflictes; A les reivindicacions laborals s’hi  van unir les polítiques (drets i llibertats). Creació de Comissions Obreres (CCOO, 1962):A Catalunya, la constitució de CCOO a una assemblea de delegats a l'església de Sant Medir (1964). Representants obrers que impulsaran la lluita laboral i política. Accions il·legals (vagues) amb legals (eleccions Sindicat Vertical). Direcció condemnada pel Procés 1001 (1972) Marcelino Camacho. Altres sindicats: Unión Sindical Obrera (USO, 1967), UGT. 5.2 Una universitat contestatària Creixement de la protesta universitària: Creació de sindicats d'estudiants democràtics, hi ha una radicalització de la mobilització universitària des del 1968, Últims anys del franquisme, agitació permanent i rebuig del règim. Fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) en l'assemblea coneguda com la "Caputxinada" (1966). Van reduir la influència del SEU Quedaran desarticulats per la repressió, detencions, multes i expulsions d'estudiants 

5.3 Ampliació de la protesta: del barri a la cultura Represa cívica i cultural provoca: - Mobilització de les associacions de veïns: a causa dels dèficits en serveis i equipaments hi ha una reclamació d’ajuntaments democràtics. -Món de la cultura: hi ha revistes en català, nova cançó, col·legis professionals, intel·lectuals i personalitats culturals, projectes editorials, escoles innovadores, mitjans de comunicació. 5.4 La divisió de l'església Renovació de l'Església amb el Concili Vaticà II:  Nomenament de l’oberturista Vicent Enrique i Tarancón com a arquebisbe i president de la Conferència Episcopal; Veus crítiques al franquisme Van augmentar els catòlics i sacerdots joves antifranquistes: Declaracions de l'abat Escarré de Montserrat al diari francès Le Monde (1964). 5.5 L’agitació nacionalista Catalunya: Moviment cívic de reivindicació de la llengua i cultura catalana; Creació de l’Assemblea de Catalunya (1971)-> Format per diversitat de partits polítics, entitats catalanistes, moviments socials o CCOO País Basc: PNB com a referent Mantenia govern a l'exili; Aparició d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna, 1959) Organització revolucionària i radical que promovia la lluita armada; Atemptats contra autoritats del règim i forces policials; Assassinats de Melitón Manzanas (1968) i Carrero Blanco (1973). 5.6 Els partits d’oposició Recomposició de l’antifranquisme: -Partit Comunista d’Espanya (PCE) de Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri;  Principal partit de l'antifranquisme Militància creixent Una escissió donarà lloc al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota) que va practicar la lluita armada. -Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Menor influència en els moviments socials Discrepàncies Congrés de Suresnes (1972) Felipe González, líder del partit (1974) -Denúncia de les precàries condicions de vida i falta de llibertats polítiques; Necessitat de superar la Guerra Civil; Reivindicació unitària de la democràcia -Oposició moderada de dissidents del mateix règim: Dionisio Ridruejo, Joaquín Ruiz Jiménez Els parits d’oposició a catalunya: Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), organització clandestina més sòlida a Catalunya; Presència testimonial d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el Front Nacional de Catalunya (FNC) i Esquerra Republicana (ERC) Altres partits d’esquerra: Front Obrer de Catalunya (FOC) i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). ->Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969) Elaboració d’estratègies comunes.  Creació de Convergència Democràtica de Catalunya (1974), partit centrista. 

6. CRISI I AGONIA DEL FRANQUISME 6.1 Carrero Blanco i la continuïtat del règim –Govern immobilista de Carrero Blanco: - Com a vicepresident, fre a qualsevol intent oberturista->Modificació restrictiva de la Llei de premsa. Repressió de l'oposició - Nomenat president l’any 1973 amb la intenció de succeir Franco quan morís Distanciament cada cop més gran entre el búnquer i els oberturistes-> Assassinat per ETA el desembre del 1973 a Madrid. – Fracas del govern d’Arias  Navarro:  Esperit del 12 de febrer Unir oberturistes i immobilistes; Fracàs. Sortida dels oberturistes del govern. Incapacitat del franquisme per democratitzar-se Fracàs del govern d’Arias Navarro (1974) 6.2 L’augment de la mobilització social - Repressió sobre la societat Augmentava el desprestigi del règim: Recrudescència de la violència d’ETA, el FRAP i el GRAPO; Execució de Salvador Puig i Antich, un jove militant anarquista (1974); Llei antiterrorista del 1975 . - Junta Democràtica (1974) Entorn del PCE Va integrar CCOO, partits d'esquerres i personalitats de la dreta; Plataforma de Convergència Democràtica (1975) Entorn del PSOE Grups democratacristians, UGT i PNB. Proposaven la ruptura democràtica a través d'un govern provisional Amnistia i eleccions lliures Es fusionaran l’any 1976 “Platajunta”. 6.3 El conflicte del Sàhara Procés de descolonització africana: Espanya donarà la independència a Guinea equatorial (1968); Cedirà l’Ifni al Marroc el 1969 .  Acord per celebrar un referèndum d’autodeterminació al Sàhara-> Acordat amb l’ONU i el Front Polisario Aprofitant la malaltia de Franco, el Marroc va organitzar una invasió pacífica del territori (Marxa Verda)->Davant la debilitat, el govern va cedir i signar l’acord de Madrid (1975) 6.4 20-N: La mort de Franco 20 de Novembre del 1975, després d’una llarga agonia, Francisco Franco va morir als 82 anys d’edat.