La Guerra Civil Espanyola: Bàndols, Internacionalització i Revolució

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Consolidació dels Bàndols

A l'inici de la Guerra Civil, el país es divideix en dos bàndols:

1. Bàndol Insurrecte (Nacional)

   Format per l'església, els militars, monàrquics i les dretes (falangistes i tradicionalistes). El seu objectiu era restablir l'ordre anterior a la Segona República. Oposats a les reformes de la república, tenien com a inspiració i suport el feixisme.

2. Bàndol Republicà

   Constituït per les esquerres (socialistes, comunistes, sindicalistes, anarquistes, republicans d'esquerres), les classes populars (pagesos, classe mitjana, petita i mitjana burgesia, intel·lectuals). Defensaven la legitimitat de la república (democràcia o revolució social).

Dimensió Internacional

La Guerra Civil Espanyola va tenir una dimensió internacional, representant la lluita entre la democràcia i el feixisme, un reflex de la situació europea.

El Comitè de No-Intervenció

A l'agost de 1936, es va crear un Comitè de No-Intervenció en la guerra espanyola, per por a una extensió del conflicte a Europa. Alemanya i Itàlia no van firmar el pacte i van intervenir directament en la guerra. Portugal va donar suport als insurrectes, i la URSS a la República (amb l'objectiu de convertir-la en comunista).

Brigades Internacionals

La intervenció estrangera va provocar una reacció ciutadana a Europa i els EUA. Milers de persones es van desplaçar a Espanya per lluitar per la república. Juntament amb la URSS, la república va rebre el suport de les Brigades Internacionals (aproximadament 50.000 persones).

El Bàndol Republicà

Majoritari a Madrid, Catalunya, la zona del Llevant Mediterrani i la zona Nord. Es va dissoldre l'exèrcit i es van crear milícies (persones armades que defensaven la república). Els milicians van reprimir fortament els insurrectes, i a Catalunya hi va haver uns 8.500 morts.

Revolució a Catalunya

Hi va haver un fort clima de Revolució (CNT/FAI). El president Lluís Companys va intentar controlar la situació i va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes (format per gent de la CNT/FAI, ERC, UGT, POUM, PSUC, Unió de Rabassaires...). Aquest comitè organitzava les milícies que anaven al front, l'ordre públic, les indústries i el treball.

• A l'agost de 1936, es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, legalitzant el procés col·lectivista a les indústries i fàbriques.
• Es va establir el control de la banca i es van crear entitats de crèdit públic.
• Es van regular els salaris.
• Es va dur a terme la municipalització del sòl urbà.

Al setembre de 1936, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va crear el govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas.