La Guerra Civil Espanyola: Causes i Aixecament

La Guerra Civil Espanyola

Crisi del Bienni Conservador (1934-1936)

L'augment del poder de la CEDA, amb cinc ministres, va marcar aquest període. Gil Robles va aplicar condemnes amb el màxim rigor. Es van retornar propietats expropiades als jesuïtes i es va plantejar un avantprojecte per modificar la Constitució, eliminant les autonomies, prohibint el divorci i el matrimoni civil, i expropiant terres a terratinents. A Catalunya, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Contractes de Conreu, obligant els rabassaires a pagar lloguers i endarreriments. A Espanya, la tardor de 1935 va veure una crisi de govern. El Partit Radical, afectat per escàndals de corrupció com l'Estraperlo (ruletes trucades) i el Cas Nombela (malversació de fons públics), va perdre credibilitat. Al desembre de 1935, es van convocar eleccions per al febrer de 1936.

Etapa del Front Popular (1936)

El nou govern, amb representants de les esquerres i el suport dels socialistes i comunistes, va establir un programa pactat que incloïa l'amnistia a presos polítics, la readmissió de treballadors acomiadats a partir de les vagues d'octubre de 1934, la reimplantació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, negociacions per aprovar els estatuts basc i gallec, la continuació de les reformes del bienni anterior i la vigència de la Llei de Contractes de Conreu. No obstant això, van sorgir problemes: la CNT va dur a terme accions revolucionàries, els pagesos van ocupar terres, els treballadors van iniciar vagues per millores laborals, i el sector més radical, representat pel Partit Comunista d'Espanya, va impulsar campanyes de propaganda. La Falange va recórrer a la violència. A Catalunya, la Lliga Catalana, un partit de centre liderat per Lluís Companys, va guanyar importància, mentre que la CNT-FAI va quedar marginada i la Falange va tenir poca influència.

L'Aixecament Militar (1936)

El 17 de juliol de 1936, es va iniciar l'aixecament militar al Marroc, liderat pel general Yagüe. El 18 de juliol, Franco es va unir a la revolta des de les Illes Canàries i es va dirigir al Marroc per liderar l'aixecament a nivell nacional. Altres generals com Mola, Queipo de Llano, Goded i Cabanellas també es van sumar a la revolta. La República no va reaccionar amb prou rapidesa. Durant l'estiu de 1936, la Falange va generar un clima de violència atacant grups d'esquerres. Mola defensava un cop d'estat violent i ràpid a Madrid i Barcelona. El govern republicà va canviar la destinació d'alguns generals. El 13 de juliol de 1936, José Calvo Sotelo va ser assassinat per grups d'extrema esquerra. El 17 de juliol de 1936, va començar la Guerra Civil.

Causes de la Guerra Civil

Causes Remotes

1. La forma en què es va dur a terme la revolució liberal a Espanya, amb l'oposició radical de dos blocs, les tres guerres carlines i la intervenció de l'exèrcit mitjançant pronunciaments militars. Els moviments emergents van ser prohibits.
2. L'actitud i la mentalitat de l'exèrcit, que va evolucionar des de posicions liberals fins a conservadores, especialment després del 1898.
3. El retard en la modernització ideològica i econòmica del país. La revolució industrial va arribar tard i només va afectar Catalunya i el País Basc. Els productes espanyols tenien poca força als mercats exteriors. Això va provocar analfabetisme, menys escoles i una forta influència de l'Església en l'ensenyament.
4. La mentalitat i les ideologies internes dominants, que van generar grans esperances en les classes obreres més desfavorides.

Causes Properes

1. El reformisme democràtic, amb el sufragi universal, els partits de masses, la millora de les relacions laborals i l'escola pública.
2. La reacció feixista, amb la negació de la llibertat i el nacionalisme agressiu.
3. La revolució comunista, amb la URSS com a exemple d'alternativa a la dècada de 1930. La URSS no va patir una guerra civil.