La Guerra Civil Espanyola: Causes, Fases i Desenvolupament

Antecedents i esclat del conflicte

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, es va formar una coalició opositora composta per monàrquics, falangistes, carlins (liderats per José Antonio Primo de Rivera), la CEDA (Gil Robles) i la UME (Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano, Goded, Fanjul i Franco), amb el suport de l'Església.

L'assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol va precipitar el cop d'estat. Els sublevats argumentaven la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven il·legítim, responsable de la crisi social, la «bolxevització» d'Espanya i la desmembració de la unitat nacional provocada per l'Estatut de Catalunya.

La resposta republicana i la revolució

El govern de Casares Quiroga va menysvalorar l'amenaça. Azaña el va substituir per Martínez Barrio, però davant el fracàs, va nomenar José Giral, qui va lliurar armes a les milícies. La sublevació militar va començar el 19 de juliol a Catalunya, amb el suport de la Guàrdia Civil, la Guàrdia d'Assalt i els Mossos d'Esquadra.

La mobilització de la CNT-FAI, POUM, PSUC, Unió de Rabassaires i Acció Catalana va permetre l'organització del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Es van organitzar col·lectivitzacions, es va coordinar la defensa de la República i es van enviar les primeres columnes cap a l'Aragó. El Comitè es va dissoldre quan la CNT es va integrar al govern d'unitat de la Generalitat, tot i que el desordre i la revolució violenta van persistir fins a mitjans de 1937.

Context internacional i ajuts militars

El conflicte es va dividir en blocs: l'Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista), les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya) i el règim comunista (URSS).

El Comitè de No-Intervenció

Creat l'agost de 1936, va promoure una política de neutralitat per evitar l'escalada entre democràcies i potències feixistes. Tot i que 27 països van acordar no subministrar armes, Alemanya, Itàlia i Portugal van incomplir l'acord. La República va patir un embargament, inclòs el dels EUA.

Suport als bàndols

• República: URSS i Mèxic (armes, aliments, aviació, carros de combat i instructors).
• Sublevats: Alemanya (Legió Còndor, flota, tancs), Itàlia (aviació, 40.000 soldats del CTV) i Portugal (suport logístic i 20.000 voluntaris).

Evolució militar de la guerra

Inici i primeres fases

La sublevació va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936. El coronel Yagüe va decretar l'estat de guerra a Ceuta i el Protectorat del Marroc va caure en mans dels sublevats. Després de la mort de Sanjurjo, Mola va prendre el comandament. Franco va assegurar les Canàries i va comandar l'Exèrcit d'Àfrica amb ajut alemany i italià.

Fases del conflicte

• Fase 1: Ocupació de Badajoz i alliberament de l'Alcàsser de Toledo. Batalla de Madrid (octubre 1936), on la resistència va obligar a traslladar el govern a València. Batalla del Jarama (1937).
• Fase 2: Batalla del Nord. Setge de Bilbao i el cinturó de ferro. Bombardeig de Gernika. Caiguda de Santander i Astúries (octubre 1937). Ofensives republicanes de distracció a Brunete i Belchite.
• Fase 3: Ofensiva mediterrània. Batalla de Terol (hivern 1937-1938). Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938), la més sagnant, amb la participació de la lleva del biberó, que va suposar el desgast definitiu de l'exèrcit republicà.
• Fase 4: Ocupació de Catalunya i final. Barcelona va caure el 26 de gener de 1939. Exili massiu (470.000 persones) a França. Després de la resistència de Madrid organitzada per Negrín, Franco va rebutjar una «pau honorable» i va exigir la rendició incondicional. L'1 d'abril de 1939 va finalitzar la guerra.