Guerra Civil Espanyola: Col·lapse, Governs i Exili Republicà

El Col·lapse Republicà: Cop d'Estat i Caos Inicial

Desintegració de l'Autoritat i Resposta Popular

El cop d’estat de juliol de 1936 va provocar un caos absolut a la zona republicana. A nivell governamental, la República va perdre el control de la situació i es va produir un col·lapse de la seva autoritat. La policia no tenia força per instaurar un control centralitzat. Funcionaris i administratius del ministeri i del govern local van desaparèixer, i la justícia es va col·lapsar.

A Catalunya, es van assaltar casernes i es van agafar les armes, ja que van ser les milícies populars les que van aturar el cop d’estat, esdevenint un poder paral·lel al de la Generalitat.

Les Primeres Mesures i la Formació de Milícies

Les primeres mesures del govern de Quiroga no van servir per a res. Va dissoldre unitats militars relacionades amb el cop, però no va voler donar armes al poble. Hi va haver un nou govern nomenat per Azaña, amb José Giral com a primer ministre. Les autoritats de Madrid no podien controlar ni tan sols la ciutat. Giral va aprovar donar armes a partits i sindicats per fer front al cop.

El col·lapse del govern va facilitar la violència política i revolucionària en els primers mesos de la guerra per part de les classes populars. El cop va destruir l’aliança del Front Popular. El problema de la cinquena columna va afavorir encara més la violència popular. Les classes populars culpaven els burgesos de ser membres de la cinquena columna, cosa que va dificultar un consens interclassista.

Es van crear les Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles (MAOC) i, posteriorment, el Quinto Regimiento, format principalment per comunistes. El Partit Comunista d'Espanya (PCE) era el que estava millor organitzat.

El Govern de Largo Caballero i la Militarització

Mesures i Conflictes Interns

Al setembre, Azaña va nomenar un nou govern liderat per Largo Caballero, però no s’organitzava gaire bé. Caballero va defensar la militarització de les milícies. Va implantar els decrets d’octubre, limitant les col·lectivitzacions agràries i industrials, però legalitzant les que ja estaven fetes. Va restablir formalment els governs municipals, cosa que va comportar un conflicte amb els comitès locals.

L'Entrada de la CNT al Govern

A finals de setembre, la Confederació Nacional del Treball (CNT) va entrar en el govern central i en el de la Generalitat.

La Defensa de Madrid i el Trasllat del Govern

Estratègies i Figures Clau

El govern central va pensar que Madrid cauria en pocs dies i es va traslladar a València. Madrid va quedar sota la protecció del general Miaja, que es va fer cap de la Junta de Defensa de Madrid. Per sota hi havia el tinent coronel Vicente Rojo, que va crear el pla de defensa per a la capital i, més tard, també l’ofensiva de la Batalla de l’Ebre. La resistència de Madrid va aguantar durant dos anys i mig.

El Govern de Negrín: Resistència i Desesperació

La Dimissió de Caballero i el Suport Comunista

Largo Caballero va dimitir i va ser substituït per Negrín. Caballero va dimitir per no tenir res a veure amb els Fets de Maig de 1937 i perquè el PCE va començar a perseguir el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Negrín es va trobar amb una impossibilitat d’acció i només va tenir el recolzament dels comunistes. Negrín necessitava aconseguir ajut per garantir el sistema republicà.

L'Èxode Republicà: Fugida, Bombardejos i Exili

La Repressió Franquista i la Nova Tècnica de Guerra

Conforme les tropes franquistes anaven avançant, la gent anava fugint. Els objectius de Franco consistien en l’extermini de tot el que era republicà. Tot i que hi havia territoris on no hi havia guerra, els bombardejos eren freqüents. Els bombardejos de la població civil van ser una nova tècnica de guerra per a la qual la gent no estava preparada.

Destinacions de l'Exili: França, Camps Nazis i Mèxic

Quan va acabar la guerra, molta gent va haver de fugir, i al voltant de 500.000 persones es van exiliar, la majoria a França, on van anar a parar a camps de refugiats. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Franco va dir que els que no tinguessin les mans tacades de sang podien tornar, i per això França va pressionar els refugiats perquè tornessin a Espanya. Els homes o s’afiliaven a l’exèrcit francès o tornaven, i uns 200.000 van tornar.

Hi va haver uns 100.000 que van anar a camps de concentració nazis com ara Mauthausen i Buchenwald. Dels que estaven a l’exili, un gran nombre de persones van ser ben acollides per Cárdenas, president de Mèxic. També molts van anar a altres llocs de Sud-amèrica.