La Guerra Civil Espanyola: Un Conflicte Sangonós (1936-1939)

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

Bandol republicà:

      El govern presentà la dimissió al poc del començament del cop d’estat. Poder molt inestable, on els partits manaven excessivament i el poder del govern era molt limitat.

A més: esclat d’una Revolució Social encapçalada pels anarquistes i especialment forta a Aragó (col·lectivitzacions agràries) i a Catalunya (col·lectivitzacions industrials). Es varen produir fortes tensions entre els anarquistes de la CNT, que volien primar la revolució per damunt de la guerra, i els comunistes, que consideraven que la revolució s’havia d’esperar i la guerra, guanyar-la, era el principal. Aquestes divisions esclataren amb els fets de maig de 1937, quan CNT i comunistes lluitaren als carrers de Barcelona. Aquests fets suposaren el relleu del president del govern de la República, que passà a ser Juan Negrín, i l’aïllament dels anarquistes, que saltaren del govern, prenent el control de la situació els comunistes.

     Bandol nacional:

Control absolut del poder per part dels militars en els seus territoris. A Burgos es va crear la Junta de Defensa Nacional fins la proclamació de Franco com a cap de l’Estat.

      Procés de unificació de totes les forces polítiques que donaven suport al cop: falangistes, tradicionalistes, monàrquics, ... en un únic partit: Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

En general: guerra molt violenta, amb crims execrables per totes dues bandes, i amb problemes de subministrament que de seguida derivaren en el mercat negre.

Bombardejos per mar i per aire.

LA GUERRA:  va generar milers de refugiats cap a Europa i Amèrica Llatina sobretot, moltes vegades, sobrevivint en lamentables condicions.

Amb tot: la vida quotidiana prosseguia: competicions esportives, teatres, etc...

Desenvolupament dels fets

PRIMERA FASE: FINS MARÇ DEL 1937

- Es fracassà en l’intent de controlar Madrid; Control del Sud d’Espanya; Franco, únic líder dels insurrectes.

SEGONA FASE: ABRIL-NOV 1937

Franco passà a controlar el nord de la península; Fets de Guernica per part de la legió Còndor; Els republicans fracassen en el seu intent de controlar Saragossa.

TERCERA FASE: DES DE 1937-NOV 1938

- Atac dels republicans a Terol, ocupat molt poc temps, de seguida els franquistes el reconquistaren; Gran ofensiva sobre el front d’Aragó que els republicans van voler contrarestar amb l’ofensiva de la Batalla de l’Ebre, entre abril i novembre del 1938: milers de morts i fracàs.

QUARTA FASE: DES DE 1938-MARÇ 1939

L’exèrcit franquista ocupà Catalunya i generà una forta divisió entre els republicans, uns, amb el president de la República al cap, volien prosseguir la guerra, en tant que d’altres volien negociar una pau honorable. Finalment, aquestes distensions són aprofitades per Franco, que ocupà Madrid el 28 de març del 1939. A l’abril: fi de la guerra.

Entradas relacionadas: