Guerra Civil Espanyola: Conspiració, Rereguardes i Internacionalització

Conspiració Militar i Esclat de la Guerra Civil

1. Març 36: Primers contactes dels generals per preparar l'aixecament militar del mes de juliol (amb Emilio Mola al capdavant) → Pla: Pronunciament simultani + Protagonisme de l'exèrcit d'Àfrica (Franco).

2. Davant els rumors colpistes: El govern de la República va canviar de destinació als generals sospitosos, però no els va destituir (Franco a Canàries, Mola a Navarra i Goded a Balears).

3. Assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 36') com a resposta a l'assassinat del tinent Castillo: Acceleració dels plans colpistes → Sublevació al Marroc el 17 de juliol de 36.

Esclat de la Guerra Civil

1. 17 de juliol de 36: Control dels insurrectes de les ciutats de Melilla, Ceuta i Tetuan.
2. 18 de juliol 36: Franco, des de les Canàries, va al Marroc amb el Dragon Rapide per liderar l'exèrcit d'Àfrica.
3. 18-19 juliol 36: ¹Península: El General Mola i altres caps militars es van aixecar contra la República. ²La República no va actuar immediatament: Casares Quiroga va dimitir el 18 de juliol, després Martínez Barrios i el 19 de juliol José Giral va ser nomenat nou president del govern per Azaña. Compromís de distribuir armes als partits del Front Popular i les organitzacions obreres per fer front als insurrectes.
4. Insurrecció: ¹Triomfà: Castella i Lleó, Galícia, part occidental d'Aragó, Mallorca, Canàries i algunes ciutats andaluses. ²Fracassà: Zones industrials del País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries, Santander, Extremadura, Múrcia, Castella-La Manxa i gran part d'Andalusia.
5. Consolidació de 2 bàndols: ¹Lleial a la República: Zones industrials del País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries, Santander, Extremadura, Múrcia, Castella-La Manxa i gran part d'Andalusia. ²Insurrecte: Suport de les classes altes i dels grups més conservadors (monàrquics, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes) i de tots els que s'havien oposat a les reformes de la República.

Les Rereguardes: Zona Republicana

Govern de Negrín (Maig 37 - Març 39)

1. Després dels fets de Maig: Enfortiment dels comunistes basat en la pèrdua de poder d'anarquistes i poumistes i la ingerència soviètica a la política espanyola → Negativa de Largo Caballero a il·legalitzar el POUM → Dimissió i constitució d'un nou govern en mans de Negrín → ¹Il·legalització del POUM i persecució dels seus membres (ex. Assassinat d'Andreu Nin). ²Centralització política i militar: Totes les milícies es van integrar en l'Exèrcit Popular i es va dissoldre el Consell d'Aragó que estava en mans dels anarquistes.

2. A Catalunya, Juny 37: Nou Consell executiu de la Generalitat presidit per Companys i basat en l'aliança entre ERC i el PSUC, marginant la CNT.

3. Novembre 37: ¹Trasllat del govern Negrín de València a Barcelona. ²Afebliment del govern de la Generalitat, doncs el govern republicà va assumir competències seves com la indústria de guerra, gestió de proveïments, ordre públic, etc.

4. Maig 38: Negrín va buscar una sortida negociada a la guerra amb el seu Programa de 13 punts → Rebutjat per Franco.

5. Gener - Febrer 39: Exili dels governs de la República, la Generalitat i el País Basc. A més, van creuar la frontera de França més de 300.000 persones.

6. Després de la guerra: Moltes de les persones que van creuar la frontera francesa van acabar en camps de concentració (Argelers). Més tard, alguns s'incorporarien a la Legió estrangera francesa i d'altres lluitarien a la Resistència francesa, sent deportats a camps nazis (Mauthausen). A més de França, altres països que van rebre molts exiliats van ser Mèxic, Argentina, URSS. Molts dels que es van quedar a Espanya van ser empresonats (270k reclusos en acabar la guerra).

Govern de Largo Caballero (Setembre 36 - Maig 37)

1. 5 set. 36: Largo Caballero va formar un govern amb republicans, socialistes i comunistes als quals van afegir-se 2 mesos més tard anarquistes (Joan Peiró, Joan García Oliver, Frederica Montseny).

2. Catalunya, Set.36 - Oct. 36: ¹Dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i formació d'un govern d'unitat (totes les forces d'esquerres, inclosa la CNT), presidit per Tarradellas. ²Comissariat d'Ordre Públic: Fou creat a l’octubre del 36 per a la reorganització dels serveis d’ordre públic que integrava també les patrulles de control. ³Creació del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, dedicat a la propaganda política. ⁴Creació del Comitè Central d'ajut als refugiats: Allotjar, educar i alimentar gent vinguda de la resta de l'Estat.

3. Fets de Maig del 37: ¹Fracassos militars van generar enfrontaments entre les forces republicanes, entre els partidaris d'un Estat fort i centrar-se en la guerra (postura defensada per republicans, comunistes i part dels socialistes) i els de mantenir les transformacions revolucionàries, sense les quals la guerra no té sentit (postura defensada per anarquistes i el POUM).

Aquests fets van esclatar el 3 de Maig del 37: Forces de la Generalitat van iniciar el desallotjament dels anarquistes de l'edifici de Telefònica → Enfrontament de membres de la CNT i el POUM amb membres del PSUC, ERC, UGT i la Generalitat → Els enfrontaments, que van durar gairebé una setmana, es van estendre arreu de la ciutat, on es van aixecar barricades. → Conseqüències: 200 morts, derrota d'anarquistes i del POUM, integració de les milícies en l'Exèrcit Popular, augment de la intervenció del govern de la República a Catalunya, traslladant-se l'octubre del 37 a Barcelona, augment del poder del PSUC i de la URSS a Espanya.

Juliol - Setembre 36

1. Espanya: ¹Dimissió del president del govern i nomenament posterior per Azaña de José Giral com a cap de govern. S'impulsa la dissolució de l'exèrcit tradicional i es creen batallons de voluntaris anomenats Milícies Populars. ²Poder de l'Estat: Substituït per organismes revolucionaris: Consells, Comitès i Juntes. Poder real en mans dels sindicats i partits d'esquerres (el mateix passa a Catalunya).

2. Repressió espontània i també de membres de forces polítiques i sindicals contra membres de l'Església, classes benestants i polítics de dretes. → Molts dels perseguits van fugir a l'estranger, amagar-se o passar a la zona insurrecta.

3. Catalunya: ¹Paper decisiu de la CNT-FAI per aturar el cop d'Estat. La Generalitat va trigar a reaccionar. ²(20 de juliol) Companys va proposar als dirigents de la CNT-FAI la creació d'un organisme de poder que agruparia totes les forces polítiques i sindicals antifeixistes (CNT-FAI, ERC, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires) → 21 de juliol: Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya que tindrà el control de l'ordre públic (Patrulles de control) i organitzarà les columnes de voluntaris cap al Front d'Aragó. ³Educació: Creació del Consell de l'Escola Unificada (CENU) juliol 36 → va coordinar els serveis d'ensenyament de l'estat, de l'ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. ⁴Economia: Comitè d'Indústries de guerra (agost 36'): Adaptació de part de la indústria catalana a les exigències de la guerra i col·lectivització de part de la propietat agrària i control i direcció de les empreses a mans dels treballadors → El Consell d'Economia de Catalunya aprovarà el Decret de col·lectivitzacions l'octubre del 36 per legalitzar i ordenar aquest procés.

La Internacionalització de la Guerra

1. Context internacional: ¹Règims feixistes (Suport immediat d'Itàlia i Alemanya als sublevats. També el règim dictatorial de Salazar va ser aliat dels insurrectes), Portugal, Hongria, Itàlia, Nazisme alemany. ²Règim comunista soviètic. ³Estats democràtics encapçalats per Gran Bretanya i França.

2. La República va demanar ajuda a França on governava el Front Popular: França, davant la por a perdre el suport anglès davant l'amenaça de Hitler → Va impulsar la creació del Comitè de No Intervenció (agost 36) a Londres al qual s'hi van afegir 27 països → La política de No-Intervenció suposava la neutralitat a la guerra i la prohibició d'exportar material de guerra a Espanya → Va perjudicar la República doncs el bàndol insurrecte tenia suport d'Itàlia i Alemanya.

3. Ajuda exterior als insurrectes: Itàlia (70k homes i 700 avions), Alemanya (16k homes, 11k tones de material bèl·lic (tancs, artilleria, 279 avions de combat Legió Còndor)), Combatents voluntaris d'altres nacionalitats (Portuguesos 20k i Marroquins).

4. Ajuda exterior als republicans: ¹Brigades Internacionals: + de 60.000. Gran part dels brigadistes eren comunistes, però també anarquistes. Diverses nacionalitats, els més nombrosos els francesos. Creació l'octubre del 36' i retirada el 38'. ²URSS: Largo Caballero va enviar a l'URSS les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar armes i assessors militars, augmentant la influència del Partit Comunista i de l'URSS a Espanya. ³Mèxic: Va acollir molts exiliats posteriorment.

Les Fases Militars de la Guerra

Primera fase: Primers mesos de la guerra (juliol 1936 - març 1937)

1. Finals juliol 36: Milicians catalans es dirigeixen cap a l'Aragó → Objectiu: Recuperar Saragossa → Fracàs.

2. 1r objectiu militar del bàndol insurrecte: Madrid: Capital i símbol del poder republicà.

3. Agost 36: Camí cap a Madrid per Extremadura → Les tropes de Yagüe van trobar molta resistència. Ocupació de Badajoz, on es va fer una gran matança a la plaça de braus que va tenir un gran ressò internacional.

4. Setembre 36: ¹Franco ocupa Toledo acabant amb el setge a "l'Alcázar" on resistien militars insurrectes i les seves famílies. ²Mola tanca la frontera francesa propera al País Basc i ocupa Irun i Sant Sebastià.

5. Finals octubre 36