Guerra Civil Espanyola: Cop d'Estat, Bàndols i Fets Clau

1.1 Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

El cop d'estat és iniciat per la mort de Calvo Sotelo.

• El 17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe va iniciar l'Aixecament Nacional.
• El 18 i 19 de juliol de 1936, la majoria de les guarnicions militars (casernes) d'Espanya es van sumar a la insurrecció, així com sectors civils, falangistes, carlins i de dretes.
• Franco va iniciar l'Aixecament Nacional des de les Canàries, Goded des de les Illes Balears i Mola a Navarra.
• El 19 de juliol, el govern de la República va substituir Quiroga per José Giral. José Giral va dissoldre l'exèrcit i va lliurar les armes a les milícies (formades per membres de sindicats anarquistes o socialistes i del Front Popular).

La insurrecció va triomfar a l'Espanya interior, a Sevilla, Saragossa i zones agràries.

La insurrecció va fracassar a les zones amb major presència de forces obreres i d'esquerres, zones molt industrials (Catalunya, País Basc, València, Galícia, Madrid, algunes zones d'Andalusia, Castella, etc.).

Per tant, Espanya va quedar dividida en dos bàndols: els republicans i els insurrectes, donant inici a la Guerra Civil.

1.3 La Consolidació dels Bàndols

Es van consolidar dos bàndols principals:

Els Insurrectes (o Nacionals)

• Estaven dirigits per militars i comptaven amb el suport del feixisme italià i alemany.
• Els militars tenien el suport de les classes altes, dels sectors més conservadors i dels qui s'oposaven a les reformes de la República.
• La seva intenció era implantar una dictadura militar per restablir l'ordre i aturar la revolució social.

Dins dels insurrectes es diferenciaven per:

• La CEDA i els monàrquics volien tornar a la monarquia d'Alfons XIII.
• Els falangistes volien un règim feixista.
• Els carlins volien una monarquia tradicionalista.

Fidels a la República (els "rojos" segons els falangistes)

• Els lleials a la República eren classes mitjanes, intel·lectuals, artistes i classes populars (obrers, pagesos, petita burgesia), incloent tots els afiliats a sindicats anarquistes o comunistes.
• Defensaven la República i volien mantenir totes les reformes que havia fet el bienni d'esquerres.

1.5 L'Ajuda Exterior

Ajuda als Insurrectes

• Van rebre armes italianes; els alemanys els van proporcionar avions, tancs, fusells, artilleria i municions.
• Alemanya va enviar la Legió Còndor a Espanya.
• Itàlia va enviar el Corpo Truppe Volontarie.

Ajuda als Republicans

• La URSS va vendre material de guerra a Espanya i va enviar consellers soviètics per ensenyar tàctiques de guerra.
• Largo Caballero, l'octubre de 1936, va enviar a la URSS les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar l'armament.
• Es van crear les Brigades Internacionals, formades per uns 60.000 voluntaris antifeixistes d'arreu del món amb ideologies progressistes, d'esquerra, socialistes, anarquistes i comunistes. La seva participació va ser crucial en batalles com les de Madrid.

5.4 L'Ocupació de Catalunya (juliol de 1938 - febrer de 1939)

• La intenció de les autoritats republicanes era tornar a unir la zona republicana i mostrar a l'opinió internacional que la República encara era viva i amb força per emprendre una nova iniciativa.
• El 25 de juliol de 1938 va començar la Batalla de l'Ebre, amb un atac republicà que va travessar el riu Ebre entre Benifallet i Mequinensa. Es van fer forts a Gandesa, on van resistir tres mesos.
• El 29 de setembre de 1938 es va signar el Pacte de Múnic entre Hitler, França i el Regne Unit, que va esvair les esperances d'ajuda de les democràcies a la República Espanyola.
• Franco va aturar l'avanç i va contraatacar, aconseguint ocupar el sud de Tarragona i travessar el riu Ebre. El 16 de novembre de 1938 es va considerar acabada la batalla.
• La derrota republicana va suposar l'esfondrament de la rereguarda, i Franco va decidir ocupar Catalunya.
• Tarragona va ser ocupada el 15 de gener de 1939, i Barcelona el 26 de gener de 1939. Amb la caiguda de Girona es va produir l'èxode cap a França de milers de fugitius (470.000), incloent-hi el govern de la Generalitat amb el seu president Lluís Companys, el govern de la República amb el seu president Manuel Azaña, el cap del govern Juan Negrín, i tot el govern Basc.

5.5 La Fi de la Guerra (febrer-abril de 1939)

• El febrer de 1939, a la República només li quedava la zona centre: Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern, Juan Negrín, va fer un últim esforç en defensa del territori republicà restant.
• El març de 1939, França i el Regne Unit van reconèixer el govern del general Franco.
• A Madrid, el responsable de la seva defensa, el coronel Segismundo Casado, va dirigir una insurrecció contra el govern republicà. Sabia que Negrín i els comunistes eren contraris a la rendició.
• Després d'una lluita contra els comunistes, Casado va aconseguir el seu objectiu amb el suport d'alguns socialistes (Besteiro) i part de la UGT, i van crear una Junta de Defensa per negociar amb Franco una "pau honorable" basada en la "generositat del Caudillo". Però Franco només va acceptar una pau sense condicions i va obligar els defensors de la ciutat a lliurar les armes.
• El 28 de març de 1939, les tropes de Franco van entrar a Madrid sense trobar-hi resistència.
• El 30 de març, ocupació de València i Alacant.
• L'1 d'abril, la guerra va finalitzar.

2.4 El Tombant dels Fets de Maig de 1937

Es va produir un enfrontament entre les forces republicanes.

Republicans, Comunistes i Socialistes

• Volien guanyar la guerra.
• Volien organitzar un exèrcit molt potent.
• Volien controlar les col·lectivitzacions.
• Volien un estat molt fort destinat a l'esforç bèl·lic.

Anarquistes i POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista)

• Volien una revolució proletària dels treballadors, més col·lectivitzacions i volien consolidar les transformacions revolucionàries.
• Aquesta tensió entre ambdós bàndols va portar als coneguts Fets de Maig de 1937:

• El 3 de maig de 1937, les tensions entre els dos grups van esclatar de forma violenta a Barcelona.
• Els anarquistes ocupaven l'edifici de Telefònica, és a dir, controlaven totes les comunicacions.
• La Generalitat va decidir desallotjar els anarquistes de l'edifici.

Anarquistes (CNT-POUM) VS PSUC-ERC-UGT-Generalitat

El govern central de la República va decidir intervenir, i aquests Fets de Maig van acabar amb la derrota dels anarquistes i del POUM, i una crisi al govern de Catalunya.