La Guerra Civil Espanyola i la Dictadura Franquista

LA BATALLA DE Madrid :

● L’objectiu dels insurrectes era ocupar Madrid (capital i símbol de la República).

●Les tropes d’Àfrica van travessar l’estret de Gibraltar (juliol de 1936) i van ocupar Badajoz.

●Al Setembre, Franco va ocupar Toledo i va arribar a les portes de Madrid a l’Octubre.

● El govern de la República va ordenar la mobilització general el 29 d’Octubre per salvar la capital (milers d’homes i dones van fortificar els accessos a la ciutat).

●El 6 de Novembre el govern republicà es trasllada a València i deixa al comandant Rojo en mans de Madrid. Va resistir als atacs aeris insurrectes gràcies a les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat.

●Les tropes republicanes durant l’atac a la capital es van organitzar en columnes de milícies integrades per voluntaris de partits i sindicats.

LA BATALLA DEL NORD:

●Franco va decidir canviar l’estratègia i la lluita es va traslladar al nord. Els combats més important es van produir entre l’Abril i l’Octubre de 1937.
●El primer bombardeig aeri damunt la població civil es va produir a Guernica (realitzar per l’aviació Alemanya i italiana per ordre del general Franco). Va provocar moltes víctimes.
● Gràcies a les tropes, l’armament i l’aviació van ocupar Bilbao. Tot i la pressió de la República, van acabar entrant a Santander i Astúries.
●Tota la zona del nord va quedar en mans dels franquistes.

LA FRACTURA DEL TERRITORI REPUBLICÀ:

●L’exèrcit republicà va crear les Brigades Mixtes (reorganització), dirigides per Rojo. Volien consolidar-se i dotar l’exèrcit de l’eficàcia que necessitaves per capgirar la guerra. L’exèrcit es va proveir de comandament professionals. 
●Batalla de Terol: Els republicans van ocupar la ciutat fins que es van veure obligats a abandonar-la. ●L’exèrcit de Franco va iniciar la campanya d’Aragó (Terol) i va aconseguir arribar fins el Mediterrani. ●El territori republicà va quedar dividit en dues zones (Catalunya, i Castelló i València, per on va continuar l’atac dels insurrectes). 

LA BATALLA DE L’EBRE. L’OCUPACIÓ DE Catalunya:

●La Batalla de l’Ebre va ser una de els grans guerres i l’últim intent pels republicans de aturarles tropes franquistes i poder tornar a unificar els dos territoris dividits. 
●Va començar amb l’atac republicà, que van avançar durant bastants mesos, però Franco va enviar reforços i va aconseguir aturar l’atac. 
●Van contraatacar, però l’exèrcit republicà va haver de arreplegar-se, mentre l’exèrcit de Franco guanyava territori. 
●Franco inicia la ofensiva contra Catalunya, i ocupa Tarragona i Girona. Això obliga als republicans a fugir cap a França (membres del parlament, Lluís Companys, Manuel Azaña,Juan Negrín...). 
●Al febrer ja havien completat l’ocupació de Catalunya.

LA FI DE LA GUERRA:

●El 1939 la República només disposava de la zona centre (Madrid i part del voltant). Tot i que Juan Negrín volia continuar la guerra des de França, no es va produir cap més batalla important. 
●El Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco, i Manuel Azaña va dimitir coma president de la República.
●Es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern de la República (Casado). Es van fer amb el control de Madrid després d’una forta lluita.
●Es va crear la Junta de Defensa per negociar amb Franco, però no va acceptar i va obligar al lliurement de les armes. Finalment, l’exèrcit de Franco entra a la capital sense cap resistència a l’interior. 
●Acabar la guerra quan Franco firma a Burgos el “parte de guerra”, on declara la fi del conflicte i la seva victòria. 

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 

● Saldo de víctimes enormes: centenars de milers van perdre la vida en el conflicte, tant militars com civils.
● Mig milió d’exiliats a França, Amèrica i al nord d’Àfrica.
● El país queda Arrúïnat: infraestructures i comunicacions destruïdes, milers d’habitatges afectats pels bombardeigs, activitat econòmica paralitzada.
● Destrucció de la convivència i el fràgil sistema democràtic.
● Instal·lació d’una dictadura militar, d’inspiració feixista, que es va prolongar durant 40 anys. 
● Instal·lació d’un sistema de repressió i persecució dels vençuts.

UN RÈGIM DICTATORIAL:  característiques 

● Concentració de poders en la persona de Franco, que va adoptar el títol de caudillo. Franco era el cap d’Estat i durant molt de temps va ser també president del govern, generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic. 
● Totalitarisme d’inspiració feixista: supressió de la Constitució, les llibertats i els drets democràtics. 
● Caràcter unitari i centralista de l’Estat: abolició dels estatuts d’autonomia i marginació de les cultures regionals. 
● Repressió constant dels vençuts i de l’oposició. 
● Censura i control sistemàtic dels mitjans de comunicació.

ELS SUPORTS DEL FRANQUISME: EXÈRCIT, PARTIT I ESGLÉSIA:

● L’exèrcit serà el suport més destacat del règim. Constituirà un instrument de repressió política i participarà del poder.

● FET y de las JONS serà el partit únic i va integrar els agents més actius del franquisme, que ocuparan càrrecs de l’administració.

● 4 organitzacions de masses: Frente de Juventudes; la Sección Femenina, dirigida per Pilar Primo de Rivera; Sindicato Español Universitario (SEU); i la Central Nacional Sindicalista (CNS, el conegut com SIndicato Vertical).

● L’església catòlica (estat confessional catòlic)

LES ACTITUDS SOCIALS: tres tendències

 ● Suport: per part de les classes altes (terratinents, empresaris, banquers, comerciants i professionals liberals) que van recuperar la influència social, econòmica i política perduda.
● Passivitat: per part de les classes mitjanes, sobrepassades per la revolució social viscuda durant la Guerra Civil i atemorides davant la cruesa de la guerra. 
● Rebuig: hostilitat generalitzada per part de les classes populars, les perdedores de la Guerra Civil, tot i que només una minoria va exercir una oposició activa. La repressió es va dirigir contra aquest col·lectiu especialment.

El franquisme a Catalunya:

● La majoria de població a Catalunya era hostil al franquisme.
● Només entrar a Catalunya Franco va signar l’abolició de l’Estatut de Catalunya, que posava fi a l’autogovern
● El franquisme va rebre el suport d’una part de la població: industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers, etc.
● La militància catalana a Falange va ser molt reduïda.
● La gran majoria de càrrecs de responsabilitat van ser designats des del poder i no eren catalans.
● En canvi, els càrrecs menors (Ajuntaments, diputacions, etc) sí que estaven ocupats per catalans afins al règim.
● La repressió franquista a Catalunya fou amplíssima. 
● Varen ser executats uns 3.500 catalans, entre els quals Lluís Companys, president de la Generalitat, i el líder sindical Joan Peiró, capturats pels nazis a França l’any 1940. 
● A partir de 1939 foren sotmeses a tribunals militars a Catalunya 78.000 persones. 
● L’exili afectà a prop d’uns 60.000 catalans. 
● Igualment, fou molt severa la depuració dels treballadors de les administracions, la Universitat, etc. 
● També es procedeix a la confiscació de les propietats de les persones considerades desafectes.
● La repressió franquista va perseguir esborrar la identitat catalana i va reprimir tot signe de catalanitat. 
● La llengua castellana va esdevenir l’única llengua oficial i l’ús de la llengua catalana podia ser sancionat. 
● Persecució sistemàtica de totes les manifestacions culturals catalanes i prohició d’escriure en català. 
● Prohibició generalitzada dels símbols de la catalanitat (banderes, himnes, cançons, etc.) i tancament d’institucions com l’Institut d’Estudis Catalans. 
● Aquesta política tan agressiva va generar un efecte contrari: reacció cultural i cívica que va identificar el catalanisme amb l’antifranquisme.

La consolidació del franquisme (1939-1951)

LA Guerra Freda SALVA EL FRANQUISME: 

● A partir de 1947, la configuració de dos blocs antagònics (l’URSS i els EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar la situació internacional. 

● El caràcter anticomunista del règim franquista va permetre rebre el suport dels EUA. 

● Les condemnes verbals es van mantenir, però es va donar pas a una acceptació internacional del règim. 

● El 1947 els EUA es van negar a imposar noves sancions a Espanya. El 1950 una nova resolució de l’ONU revoca la retirada d’ambaixadors.

LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM:

● El règim, amb la pretensió de dotar-se de legalitat jurídica, va elaborar las Leyes Fundamentales que no tenien res a veure amb una Constitució democràtica. D’aquest sistema es va dir democràcia orgànica. 
● Les Corts espanyoles no tenien cap representació democràtica i tots els seus membres, els procuradors, eren designats des del poder. 
● En el pla territorial hi havia un doble poder: els governadors civils (escollits des del poder) i els capitans generals (poder militar), els quals havia suprimit la república.

RACIONAMENT, MERCAT NEGRE I ESTRAPERLO 

● La rigidesa de la reglamentació econòmica comportava el control del mercat per part de l’Estat. 
● Els agricultors estaven obligats a lliurar els aliments a un preu fixat per l’Estat. 
● El resultat va ser el desabastiment general i el racionament de productes de primera necessitat, vigent entre els anys 1939 i 1952. 
● Molts productors preferien amagar la producció i vendre-la al mercat negre a un preu molt superior (estraperlo). La corrupció de les autoritats ho va permetre.

UNES CONDICIONS DE VIDA I DE TREBALL MOLT DURES

 ● En general, els salaris eren baixos, hi havia escassetat de productes i els preus eren alts.
 ● L’increment del preu de la vida va pujar en un 500%, 700% si tenim en compten els productes bàsics. 
● EL nivell de la vida de la població va disminuir considerablement de resultes de la pujada de preus i la baixada dels salaris (inflació). 
● La fam va afectar una gran part de la població, provocant el sorgiment de malalties ja eradicades com la tuberculosi. La mortalitat es va incrementar. 
● Augment del barraquisme i manca d’habitatges dignes.

DEL FALANGISME AL NACIONALCATOLICISME:

● El malestar per la duresa de les condicions de vida i per l’opressió política va causar protestes (vaga general Bilbao, 1948; moviment popular de Barcelona, 1951, conegut com la vaga dels tramvies). 

● Les dificultats polítiques i econòmiques i la necessitat de suavitzar els trets del franquisme més coincidents amb el feixisme, van portar a una remodelació del govern l’any 1951 per apropar-se a les potències occidentals. 

● S’apartarà als falangistes per donar suport a un nou corrent nacionalcatolicista, on el pes dels cercles catòlics s’incrementarà.. 

● Apareixen noves figures menys autoritàries com Joaquin Ruiz-Giménez, ministre d’Educació i Luis Carreró Blanco, conseller màxim de Franco.

LA LEY DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL:

● Una de les primeres actuacions del govern serà l’aprovació de la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958). 
● La llei estableix els principis doctrinals que han de regir la resta de lleis de l’estat. 
● La família, la pàtria i la religió esdevenen aspectes fonamentals. 
● Franco manté el poder de manera dictatorial però es referma Espanya com un regne. L’elecció del nou monarca quedava en mans de Franco. 
● L’aprovació de la llei va acabar de marginar la Falange, en benefici dels sectors catòlics i empresarials.

L’adoctrinament de la societat:

● Imposició de valors culturals , ideològics i morals de caire conservador. 
● Culte al Caudillo, el qual era enaltit exageradament pels mitjans de comunicació i propaganda oficials. 
● Ús del NODO (Noticiario Documental) com a mitjà de publicitat del règim (d’obligada projecció a tots els cinemes). 
● S’imposen formes de comportament basades en la moral cristiana tradicional (cerimònies religioses, prohibició del matrimoni civil i del divorci, persecució legal de l’adulteri femení, penalització de l’avortament, de l’homosexualitat, etc. 
● Per tal d’enquadrar la societat es van crear diferents institucions: 
       ○ Frente de Juventudes: organitzava campaments, concentracions i cicles educatius. 
       ○ Sección Femenina de FET y de las Jons: dirigida per Pilar Primo de Rivera i adreçada a organitzar un servei social que les dones havien de fer.

EL SOTMETIMENT DE LA DONA I L’EDUCACIÓ:

● Eliminació de tots els drets de la dona. 

● Consolidació d’un sistema de valors masclista que tornava les dones a la llar i les considerava inferiors jurídica i legalment. 

● El Codi Civil va retirar les dones la capacitat legal i el marit esdevenia l’administrador de les seves propietats i el seu representant legal. 

● Es prohibien els anticonceptius i l’avortament i s’estableixen delictes d’adulteri. 

● S’intenta allunyar la dona casada del treball fora de la llar. Per fer-ho necessitava el permís de l’home. 

● A l’educació es va imposar l’obligatorietat de la religió i de la Formación del espíritu nacional.

● Es prohibeix la coeducació. Les noies són separades i tenen una educació inferior.

La resistència exterior:

● En la fase final de la Guerra Civil, republicans van fugir a França. Bona part van tornar durant el règim franquista, ja que els van prometre a no actuar contra ells, promesa que va incomplir. 
● Aquest èxode va suposar la pèrdua de personalitats importants ( intel·lectuals, artistes o científics). Baix nicell de producción cultural durant la posguerra. 
● Govern republicà a l’èxili. Catalunya: Companys/Irla/ Tarradelles. 
● Manca de suport internacional i discrepàncies entre forces republicanes van dificultar unitat.

La resistència interior:

DEL DESMANTELLAMENT A LA CLANDESTINITAT: 

● Acabada la guerra els partits i sindicats opositors van ser desmantellats. 
● La reconstrucció va ser lenta i difícil i es va fer en la clandestinitat. 
● Tot i que la CNT semblava la força més rellevant, els comunistes del PSUC i del PCE aconseguiran una millor reconstrucció (Dolores Ibárruri i Santiago carrillo com a líders principals)
● L’actuació de l’oposició al franquisme es pot dividir en tres fases: 
      ○ Des del 1939 fins a 1944: la resistència serà molt limitada a excepció d’un apetita activitat guerrillera que van actuar sobretot en zones rurals i muntanyes (maquis). 

      ○ Entre 1944 i 1947: la possibilitat d’una intervenció aliada a causa de la derrota del feixisme a la segona Guerra Mundial va provocar una reorganització notable de les forces antifranquistes. Creació de nous partits com el Moviment Socialista de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya; els sectors monàrquics s’organitzaran al voltant de Joan de Borbó; creació de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (integrada per socialistes, republicans i alguns cenetistes). 
      ○ Entre 1948 i 1951: caracteritzada per la desmoralització provocada per la consolidació de la dictadura i la recomposició interior