Guerra Civil Espanyola: Govern Negrín i Consolidació Franquista
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,46 KB
El Govern de Negrín (Març 1937 - Març 1939)
El govern de Juan Negrín, que va abastar des de març de 1937 fins a març de 1939, va estar marcat per la creixent pressió sobre la República. Durant aquest període, el PCE (Partit Comunista d'Espanya) va demanar la dissolució del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Largo Caballero va traslladar el govern a Barcelona, assumint i centralitzant el poder amb l'objectiu de guanyar la guerra. No obstant això, el 1938, el territori republicà es trobava en una situació extremadament difícil, amb una greu falta d’aliments, pèrdua de territori i un profund cansament físic de la població i les tropes.
La Crisi Republicana i els Tretze Punts
Davant d'aquesta situació crítica, Negrín va proposar una solució basada en els seus famosos Tretze Punts, que eren condicions pactades per al final de la guerra. Malauradament, Franco s'hi va negar rotundament, tancant la porta a qualsevol negociació.
La Caiguda de Catalunya i la Fi de la Guerra
Entre gener i febrer de 1939, es va produir l'ocupació de Catalunya. A conseqüència d'això, Manuel Azaña va marxar cap a França, mentre que Negrín va traslladar el govern a Alacant. La situació internacional també va canviar dràsticament: el 25 de febrer de 1939, França i Gran Bretanya van reconèixer oficialment el govern de Franco.
El 27 de febrer de 1939, Azaña va presentar la dimissió com a president de la República. Negrín va intentar resistir, però la guerra tenia els dies comptats. Finalment, el coronel Segismundo Casado es va revoltar a Madrid amb la intenció de pactar la rendició amb Franco. L'1 d'abril de 1939, va caure Alacant i les tropes de Franco van entrar a Madrid, posant fi a la Guerra Civil Espanyola.
El Bàndol Nacional i la Consolidació del Poder
El Bàndol Nacional va iniciar la seva consolidació des dels primers moments del cop d'estat. El 20 de juliol de 1936, la mort del general José Sanjurjo va representar una pèrdua significativa per als colpistes.
L'Ascens de Franco i el Suport Internacional
El 25 de juliol de 1936, el general Emilio Mola va crear la Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas. Durant els primers mesos, Francisco Franco va anar guanyant partidaris, i va ser escollit per Adolf Hitler i Benito Mussolini per rebre ajut militar, un fet crucial per al seu ascens.
El 21 de setembre de 1936, Franco va ser triat per ser el Generalísimo de todos los ejércitos, i el 28 de setembre de 1936, el van nomenar Jefe del Gobierno del Estado Español. El 30 de setembre de 1936, la Junta de Defensa va ser substituïda per la Junta Tècnica.
La Creació de la Falange i el Primer Govern
L’octubre de 1936, s'estableix el comandament únic i militar, una mesura que, tot i la falta de cohesió inicial, s'inspirava clarament en el feixisme. L’abril de 1937, es va crear la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, amb Franco com a cap del partit únic.
El 2 de juny de 1937, va morir el general Mola. El gener de 1938, es va eliminar la Junta Tècnica i es va formar el primer govern de la zona nacional. Aquest govern tenia com a obra política principal el restabliment de les relacions Església-Estat.
La Política del Nou Estat i la Repressió
En el marc d'aquesta nova política, l'Església va declarar la lluita contra el comunisme i el laïcisme. Es van prendre mesures com:
- L'abolició del divorci.
- El manteniment econòmic de l'Església per part de l'Estat.
- L'obligatorietat de l'ensenyament de la religió a les escoles.
L'octubre de 1937, el Vaticà va reconèixer el nou estat franquista. A més, es van suprimir els estatuts d'autonomia català i basc. El 1938, es va aprovar la llei El Fuero del Trabajo, es va instaurar la pena de mort i es va imposar una estricta censura de premsa.
Aquesta construcció del nou règim va anar acompanyada d'una violència extrema, amb judicis sumaris, afusellaments, un clima de terror generalitzat i una repressió planificada i sistemàtica.