Guerra Civil Espanyola i Segona República: Història i Desafiaments

La Guerra Civil i la Segona República Espanyola

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Orígens i Desenvolupament del Conflicte

La Guerra Civil constitueix l'episodi més tràgic i rellevant de la història espanyola del segle XX. Va dividir els espanyols en dos grups, els republicans i els sublevats, i es va desenvolupar des del 17 de juliol de 1936 fins a l'1 d'abril de 1939. Els sublevats, encapçalats per un grup de generals africanistes, van protagonitzar un cop d'Estat contra el Front Popular de la Segona República al nord d'Àfrica. Tanmateix, la resistència de les forces lleials a la República va fer fracassar aquesta insurrecció en bona part del país i va obrir una cruenta guerra. Com van evolucionar políticament cadascuna de les zones enfrontades?

L'Evolució Política de la Zona Republicana

En primer lloc, cal presentar la zona republicana. Davant el col·lapse del Front Popular, el govern republicà va dissoldre l'exèrcit nacional, i això va provocar que les forces polítiques i els sindicats d'esquerra assumissin la defensa de la República. Així, el poder es va fragmentar i va quedar en mans d'una multitud de comitès, consells i juntes que van organitzar de manera descoordinada la lluita contra els rebels a través de les milícies populars.

Fragmentació del Poder i el "Terror Roig"

Durant els primers mesos de guerra, es va obrir una política de repressió coneguda com el "terror roig" a causa de la seva violència incontrolada. Els terratinents, eclesiàstics i militars contraris a la República van ser víctimes de les txeques i sacas republicanes, com la presa del Cuartel de la Montaña o la massacre de Paracuellos del Jarama.

Revolució Social vs. Centralització de l'Estat

Paral·lelament, els anarquistes (CNT-FAI), comunistes (POUM) i part de la UGT van optar per la revolució social al temps que es desenvolupava la guerra. Volien canviar la condició socioeconòmica de les classes populars impulsant les col·lectivitzacions, l'alfabetització i la secularització. Republicans, socialistes (PSOE) i, fins i tot, els comunistes del PCE, es van oposar a aquesta revolució. Per a ells, la prioritat era aconseguir la victòria contra els insurrectes. Aquesta situació va provocar la caiguda de Giral, el president del govern de la República, i la formació d'un govern de concentració encapçalat per Largo Caballero, que ràpidament va reconstruir i centralitzar els poders de l'Estat republicà i va aturar la revolució social.

bggggggggggggggggggggggggggggggg

ddddddddddddddddddddddddddddddd

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Un Intent Democràtic Modern a Espanya

La proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931 va suposar per primera vegada l'intent d'instaurar a Espanya un règim democràtic modern. Es va iniciar tot un procés reformista que va intentar corregir els problemes històrics que arrossegava el país, però, malauradament, aquesta experiència es va truncar amb l'inici de la Guerra Civil (1936-1939). A Palma, aquesta etapa es va identificar amb la figura d'Emili Darder, l'últim batlle republicà, que va destacar per la seva voluntat d'innovació dins el món de l'educació, la cultura i la sanitat.

Els Grans Desafiaments de la República

La Segona República va haver de fer front a nombrosos problemes:

• Oposicions a les Reformes Republicanes

  Les propostes de canvi van topar amb la resistència dels sectors més conservadors de la societat: els terratinents expropiats per la Reforma Agrària; els eclesiàstics que van perdre influència a nivell social o educatiu i es van sentir amenaçats per l'anticlericalisme; els militars que no van acceptar el tancament de l'Acadèmia de Saragossa o jurar fidelitat a la República; els partits centralistes que no acceptaven els estatuts d'autonomia.

• Crisi de Governs i Conspiracions Polítiques

  Els governs es desgastaven molt ràpidament, ja que es basaven en coalicions de partits que acabaven barallant-se i trencant la seva col·laboració (per exemple, Republicans i socialistes després dels successos de Casas Viejas el 1933; o el Partit Radical i la CEDA a partir de 1935). També hi va haver conspiracions i revolucions, com el cop d'Estat del general Sanjurjo (la "Sanjurjada") el 1932 en contra del Bienni Reformista o la gran Revolució d'Octubre de 1934, protagonitzada pels obrers d'Astúries i Barcelona durant el Bienni Conservador.

• Alteració de l'Ordre Públic i Violència

  La convivència es va anar fent més difícil i la crispació es va generalitzar. Els carrers es van convertir en els millors espais per "ajustar comptes" tant per l'esquerra com per la dreta, i el diàleg es va perdre. Per exemple, l'atemptat falangista contra la Casa del Poble (1936) i l'assassinat de Calvo Sotelo per part de la Guàrdia d'Assalt després de l'assassinat del tinent Castillo per part d'un ultradretà (1936).

• L'Impacte del Context Internacional

  La Gran Depressió provocada pel Crac del 29 i la pujada al poder de Hitler i Mussolini van fer que molts partits de dreta s'inclinessin cap a la ideologia feixista (CEDA, Falange Española). També, la influència de la ideologia comunista i anarquista va exaltar les postures d'alguns sindicats com la CNT i la FAI.

dddddddd

L'Economia durant la Segona República

Crisi Econòmica, Atur i Sector Agrari

El règim republicà va haver de fer front als problemes econòmics heretats de la Dictadura de Primo de Rivera i a la situació internacional adversa, perquè després d'una dècada de prosperitat (els “Felices Anys Vint”) es va iniciar una forta crisi als Estats Units amb el Crac de la Borsa de Nova York que es va estendre per Europa. A Espanya, les conseqüències de la Gran Depressió van ser menors perquè romania una mica al marge d'aquests esdeveniments, però internament la situació tampoc era favorable: les revoltes socials se succeïen i els empresaris veien amb recel la recentment estrenada República. Tot plegat, sumat a la situació internacional de crisi, va agreujar la ja de per si mateixa precària economia espanyola.

Espanya era un país endarrerit i la seva agricultura ocupava més del 40% de la població activa. Entre 1930 i 1933, els indicadors de l'economia espanyola eren dolents: la producció industrial, les exportacions i les inversions s'havien reduït notablement. Tot això va obligar el Govern a disminuir les seves despeses amb la finalitat de reduir un deute que no parava de créixer. El sector industrial va ser el més afectat per la crisi, i això va tenir conseqüències molt negatives entre els seus treballadors: va augmentar l'atur i ni tan sols van rebre un subsidi per la pèrdua del seu treball. La precària situació dels obrers es va barrejar amb motivacions polítiques, i tot plegat va desembocar en mobilitzacions socials en les quals s'exigia una millora de la seva situació laboral. Les protestes van tenir com a conseqüència la reducció de la producció i importants pèrdues econòmiques per al sector. Va ser una economia marcada per les elevades taxes d'atur, una reforma agrària fallida i la disminució de les exportacions.