La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.): Història i Fets

La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.)

Guerra arquidàmica

• El rei d’Esparta, Arquidam, va atacar l’Àtica (la capital de la qual era Atenes). Les grans muralles de la ciutat d’Atenes van protegir la població, però al moment hi va haver una pesta mortífera en la qual va morir Pèricles.
• Hi va haver un parell d'episodis bèl·lics, com la victòria atenesa a una illa i la pèrdua d'una ciutat, Amfípolis. Ocupada per un espartà, l’any 421 a.C. Esparta va signar la pau amb Atenes: la Pau de Nícies. Aquest període havia de durar 50 anys, però en realitat va ser una treva de 6 anys.

Expedició a Sicília

• Va ser portada a terme pel partit radical i bel·licista d'un general anomenat Alcibíades, que va animar el poble a conquerir l’illa de Sicília, molt rica pels seus cereals i ramats.
• El partit contrari a Alcibíades va culpar-lo del robatori i la decapitació d'unes ovelles sagrades.
• Alcibíades, que es trobava al sud d’Itàlia, va ser reclamat per la justícia d’Atenes; aleshores es va convertir en pròfug i se’n va anar a Esparta.
• Després es va presentar com un heroi de la democràcia, convertint-se posteriorment en un traïdor de la seva pàtria.
• L’expedició atenesa a Sicília va fracassar i 15.000 atenesos van morir o van ser venuts com a esclaus.

Des de l'expedició a Sicília fins a la batalla d’Egospòtams (413-404 a.C.)

• Alguns membres de la Lliga de Delos la van intentar abandonar perquè estaven a favor d’Esparta i en contra d’Atenes.
• Esparta va envair l’Àtica i va ocupar una fortificació que estava a 20 km d’Atenes.
• Esparta havia aconseguit la col·laboració de Pèrsia.
• Va obligar Atenes a instaurar un govern oligàrquic (govern d'uns pocs) de 400 membres, que no va durar ni un any.
• Alcibíades, expulsat d’Esparta, se’n va anar a Pèrsia i es va comunicar amb la flota atenesa, propiciant una victòria per a Atenes.
• Va ser anomenat estrateg (cap de les tropes). Va tornar triomfant i se’l va indemnitzar per haver sigut expulsat anteriorment.
• Per una altra banda, Esparta va trobar un home per dirigir la seva flota, Lisandre, que va fer veure al rei dels perses que havien d’ajudar Esparta per anar contra Atenes.
• Lisandre va aconseguir una victòria contra els atenesos, però l’any següent els atenesos van refer la seva flota i van derrotar els espartans.
• Finalment, el 405 a.C., Lisandre, cap de la flota espartana, va aconseguir una victòria rotunda sobre els atenesos a la batalla d’Egospòtams.
• Aleshores a Atenes es va instal·lar un govern, «Els 30 tirans», que va exercir una política de terror matant 1.500 habitants.
• Aquest govern no va durar ni un any perquè Lisandre va perdre la influència a Esparta.
• Atenes va restaurar una democràcia feble que, el 399 a.C., va condemnar Sòcrates a beure cicuta.

Després de la guerra del Peloponès, Esparta va tenir el lideratge dels grecs fins al 371 a.C., en què va cedir el poder a Tebes per un període inferior als 10 anys.