Guerra d'Independència de Cuba: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

La Guerra d'Independència de Cuba (1895-1898)

La Guerra de la Independència de Cuba (1895-1898) va ser el conflicte que va portar a la fi del domini espanyol sobre l’illa de Cuba i va significar una gran derrota per a Espanya. Aquesta guerra va començar perquè Cuba, que ja havia intentat aconseguir la seva independència en guerres anteriors (com la Guerra dels Deu Anys, 1868-1878, i la Guerra Chiquita, 1879-1880), encara estava sota control espanyol, i moltes de les promeses d’autonomia no es van complir. A més, la situació econòmica i social a l’illa era molt difícil, amb desigualtats i molta pobresa, especialment per a la població negra.

El conflicte va començar el 24 de febrer de 1895, amb el Grito de Baire, una revolta organitzada pels líders independentistes cubans, entre ells José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo. Martí va morir al començament de la guerra, però Gómez i Maceo van continuar lluitant utilitzant tàctiques de guerrilla, aprofitant el terreny per atacar les tropes espanyoles. Espanya, per la seva part, va enviar un gran exèrcit dirigit primer per Martínez Campos i després per Valeriano Weyler, qui va aplicar una política de reconcentració: va forçar moltes persones a abandonar les seves cases i les va traslladar a camps on moltes van morir de fam i malalties. Aquesta política va ser molt criticada a nivell internacional.

Els Estats Units, que tenien interessos econòmics i polítics a Cuba, van intervenir després de l’explosió del vaixell Maine al port de l’Havana el febrer de 1898. Aquest fet va ser la causa principal de la guerra hispano-estatunidenca. Les forces espanyoles, esgotades, van perdre davant els Estats Units, i el conflicte va acabar amb el Tractat de París el desembre de 1898. Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines. Tot i que Cuba es va convertir en un país independent el 1902, va quedar sota una forta influència dels Estats Units. Aquesta guerra va marcar la fi de l’imperi espanyol i el començament de l’expansió dels Estats Units com a potència mundial.

Partits Polítics a Espanya

Partit Conservador:

• Estava a favor del sufragi censatari masculí.
• Defensava un paper actiu de l’església en les decisions del govern.
• Reivindicava un ordre social, en molts casos, sota un immobilisme ferri.

Partit Liberal:

• Estava a favor del sufragi universal masculí (que s’acabarà aprovant definitivament el 1890).
• Tot i entendre que la religió oficial era el cristianisme, intentava separar el paper de l’estat de l’església i que aquesta no interferís excessivament en la tasca del govern.
• Apostava per un cert reformisme social a partir de lleis que anessin modernitzant molt lentament el país.