Guerra de Successió i Sexenni Democràtic a Espanya

Guerra de Successió (1701-1714)

L’any 1700 esclata la Guerra de Successió a causa de la mort de Carles II d'Habsburg, que no té descendència. S’enfronten dos bàndols: França contra Àustria per instaurar el seu candidat al tron espanyol. El candidat de França era Felip d'Anjou, net de Lluís XIV i Borbó. L'altre candidat era l'arxiduc Carles d'Àustria. Carles II va designar Felip d’Anjou com a hereu, però l’arxiduc Carles no ho va acceptar, fet que va portar a l’inici de la guerra.

La guerra va ser un conflicte internacional. D'una banda, hi havia les potències borbòniques, representades principalment per la corona de Castella i França. De l'altra, els aliats contra els Borbons: el Sacre Imperi Romanogermànic, els Països Baixos i el Regne Unit. La guerra acaba amb la signatura del Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra queda en empat, però Espanya perd territoris a Europa. Els Borbons cedeixen Gibraltar als britànics. Catalunya no hi guanya res perquè decideix resistir, ja que temen que, si Felip V regna, perdran la llengua i les lleis. La guerra a Espanya va durar un any més, fins que l'11 de setembre de 1714 Barcelona cau en mans dels Borbons.

Forcen Felip V a renunciar a ser rei de França, ja que no volen que regni a dos països alhora. Rafael Casanova era el conseller en cap del Consell de Cent de Barcelona, la màxima autoritat de Catalunya, i va resistir a les tropes filipistes. Quan aquestes anaven a entrar a la muralla, ell va animar les seves tropes i va agafar la bandera de Barcelona. Felip V suprimirà tots els regnes i els simplificarà en un sol estat (el Regne d’Espanya). Serà un estat centralitzat i imposarà les mesures de l’estat francès. El 1716 es firma el Decret de Nova Planta, el document de les noves normes de l’estat, que estableix el castellà com a llengua oficial.

Sexenni Democràtic (1868-1874)

Amb el final del regnat d’Isabel II, es va iniciar una crisi on es van produir revoltes al camp i a la ciutat, causades principalment per problemes econòmics. Es va rebutjar el conservadorisme dels progressistes, republicans i demòcrates, i se'ls va fer fora del poder. Això va causar que els militars i la burgesia abandonessin el règim. La reina era cada vegada més impopular. El 1866, els progressistes, republicans i demòcrates van firmar un pacte per fer fora Isabel II i crear un model polític democràtic. El 1868 es va produir un pronunciament per fer fora Isabel II, liderat pel general Serrano i el general Prim. Aquesta revolució, coneguda com La Gloriosa, va triomfar ràpidament, va causar la marxa d’Isabel II d’Espanya i va dur a l’inici de l’època del Sexenni Democràtic.

En fer fora la reina, es va constituir un govern provisional que pretenia establir un model democràtic i progressista. Aquest intent va fracassar i es va crear una constitució democràtica que es va aprovar mesos després de La Gloriosa, el 1869. Els quatre primers anys governen els sectors menys liberals, que volen que a Espanya hi hagi un rei, però amb la condició que no sigui Borbó. Es va escollir Amadeu I de Savoia, ja que la seva família regnava en un territori amb un paper semblant al que es volia. Quan Amadeu I esdevé rei, es produeix l’assassinat del general Prim el 1871. Durant el seu regnat esclaten la Guerra de Cuba i la Tercera Guerra Carlina (1872). Tot això porta Amadeu I a abdicar el 1873 i tornar a Itàlia.

Això porta a la proclamació de la Primera República (que dura un any) per l'absència del rei. Hi va haver quatre presidents: Figueres, Pi i Margall, Salmeron i Castelar. Hi ha un cop d’estat de Pavia el 1873. L’any següent governarà el general Serrano i, després, hi haurà un altre cop d’estat del general Martínez Campos, que representa l’inici de la Restauració.