Els Guerrers de Riace: Escultures de Bronze del Classicisme Grec

Els Guerrers de Riace: Escultura Grega Clàssica

Catalogació de l'Obra

• Nom: Guerrers de Riace
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle V a.C. (Classicisme Inicial)
• Tipologia: Escultura exempta
• Localització: Museo Nazionale di Reggio di Calàbria (Itàlia)
• Estil: Grec Clàssic
• Materials: Bronze
• Tècnica: Cera perduda
• Dimensions: 2,05 m

Context Històric i Cultural

• Desenvolupament de la democràcia: equilibri social i polític.
• El naturalisme i el classicisme (idealització) del s. V a.C. estan enllaçats i són inseparables.
• Figures clau: Miró (Discòbol), síntesi de Políclet (Dorífor, Diadumen). Relleus del Partenó (Banquet dels Déus).
• Fi dels elements individualistes. Importància de Praxíteles i Lisip posteriorment.
• El naturalisme correspon a la idea de l’home com a mesura de totes les coses.
• Referència: El Partenó.

Descripció Formal i Tècnica

Representa un home nu en tensió i posició frontal. L'escultura és feta de bronze amb petits detalls incrustats, com ara pestanyes de coure, dents de plata o ulls d'ivori.

• El Guerrer B és el més gran i li faltava un ull quan el van descobrir.
• Dinamisme interessant: L’autor aconsegueix trencar el hieratisme amb un lleuger contrapposto.
• El contrapposto és el contrast produït per una posició tensa i l’altra distesa, que s’aconsegueix amb una lleu elevació del maluc, flexió de la cama oposada i inclinació del cap contrària a la cama flexionada.
• La cabellera és rinxolada i treballada amb molta naturalitat.
• El tors està fet amb gran realisme, amb músculs, tendons i venes molt treballades.

Interpretació i Identificació

Dues escultures trobades a 7 m de profunditat en un naufragi (a prop de Riace). Es relaciona amb l’enfonsament d’un vaixell que devia anar cap a la Magna Grècia. Això n'ha dificultat la interpretació, però s’han identificat amb un dels dos guerrers (Aiax) que van participar a les Guerres de Troia.

Hipòtesis d'Identificació

• Estàtua A (sense casc): Considerada la imatge d’Aiax Oileu, soldat castigat pels seus actes de crueltat.
• Estàtua B (amb casc): Representa Aiax Telamó, guerrer que va combatre amb Aquil·les a les Guerres de Troia.

Altres versions diuen que són els guerrers Tideu i Amfiarau. També han estat identificats com els fills de Zeus.

Models, Influències i Valor Artístic

Presenten característiques arcaiques: frontalitat, rigidesa i ús de la geometria en el cos. La voluntat dinàmica i el naturalisme suggereixen el pas cap a l’antropocentrisme de l’època clàssica, que cerca la bellesa i l’equilibri del cos humà masculí.

Aquesta obra és especial perquè és una de les poques obres originals de bronze que s’han conservat. Són peces de gran valor per a l’estudi de la tècnica del bronze i la cera perduda.