Guia sobre l'adquisició del llenguatge i sociolingüística

Alteracions del llenguatge infantil

Lèxic

• Onomatopeïtzació: Ús de sons per referir-se a objectes o accions (ex: banyar-se → xip-xap).
• Generalitzacions: Utilitzar una paraula per a més coses de les que correspon (ex: home → papa).
• Metonímies: Anomenar una cosa amb una paraula relacionada (ex: pilota → xuta).
• Eufemismes: Paraula suau per evitar una expressió desagradable (ex: vulva → petxineta).

Morfosintaxi

• Regularitzacions: Aplicar regles regulars a paraules irregulars (ex: s'ha morit, dos lleós, dos mocadons).
• Redistribució de la cadena fònica: Separa sons d'una frase perquè no identifica les paraules (ex: la moto → amoto).

Coneixement i competència lingüística

• Competència lingüística: Nivell per entendre, parlar, llegir i escriure.
• Composició sociolingüística: Diversitat de llengües en una població.
• Usos lingüístics: Com i quan s'utilitzen les llengües en la vida quotidiana.
• Àmbits d’ús: Espais o contextos (família, escola, feina, administració).

Tipus de llengües

• Llengua inicial: Primera llengua apresa a casa.
• Llengua d’identificació: Llengua amb la qual la persona se sent identificada.
• Llengua habitual: Llengua utilitzada més sovint.
• Llengua addicional: Llengua apresa després de la inicial.
• Llengua vehicular: Llengua per ensenyar matèries.
• Llengua d’aprenentatge: Llengua apresa com a assignatura.
• Llengua oficial: Reconeguda per la llei i l'administració.
• Llengua pròpia: Llengua històrica d'un territori (el català a Catalunya).

Marc legal de l’educació a Catalunya

• Constitució espanyola: Reconeix el castellà com a oficial i permet altres llengües.
• Estatut d’Autonomia: Estableix el català com a llengua pròpia.
• LEC (Llei d’Educació de Catalunya): Estableix el català com a llengua vehicular.

Projecte Lingüístic de Centre (PLC)

Document que organitza l'ensenyament i l'ús de les llengües, tenint en compte la realitat sociolingüística dels alumnes.

Currículum i competències

El currículum defineix què, com i quan s'aprèn. Les competències són habilitats que integren coneixements i actituds per resoldre situacions comunicatives.

Sabers de l'àrea de llengua

• Comunicació oral, comprensió lectora, expressió escrita, alfabetització informacional, educació literària i reflexió sobre la llengua (fonètica, ortografia, morfosintaxi i lèxic).

Etapes de l'adquisició del llenguatge

1. Balboteig: Repetició de sons sense significat (ex: ba-ba).
2. Protoconversa: Diàleg amb sons, gestos i mirades.
3. Holofrase: Una sola paraula amb significat de frase sencera.
4. Combinació de 2 paraules: Expressió d'idees simples.
5. Desenvolupament morfològic: Flexió de gènere, nombre i temps verbal.
6. Expansió gramatical: Coordinació i subordinació d'oracions.
7. Ampliació de la capacitat discursiva: Narració i descripció ordenada.
8. Fenòmens del llenguatge infantil: Errors creatius en lèxic i morfosintaxi (ex: sapigut).

Varietats i fenòmens lingüístics

• Conceptes clau: Varietat, registre, normativa, estàndard, col·loquialisme, dialectalisme i interferència.
• Fenòmens de la llengua col·loquial: Metàtesi, assimilació, dissimilació, monoftongació, reforçament del hiat, síncope i analogia.