Guia bàsica sobre farmacologia: composició, vies i receptes

La composició dels medicaments

• Principi actiu: és el compost que produeix l'efecte farmacològic en l'organisme. Pot tenir un o més principis actius.
• Excipients: substàncies sense acció farmacològica que s'afegeixen al principi actiu perquè sigui estable i fàcil d'administrar.

Farmacodinàmica

És la ciència que estudia les accions i els efectes propis de cada fàrmac sobre una cèl·lula, òrgan o teixit del cos humà.

• Medicaments d'acció local: actuen solament al lloc aplicat.
• Medicaments d'acció sistèmica: actuen sobre tot l'organisme.

Farmacocinètica

Estudia el comportament o la resposta del medicament pel que fa a l'alliberament, l'absorció, la distribució, la metabolització i l'excreció a l'organisme fins que s'elimina.

• Alliberament: la forma farmacèutica s'ha de disgregar per alliberar el principi actiu.
• Absorció: el principi actiu és absorbit i passa a la circulació.
• Distribució: el principi actiu es distribueix per l'organisme i arriba fins als teixits o cèl·lules sobre els quals ha d'exercir la seva acció.
• Metabolització: el principi actiu es transforma en substàncies que poden ser assimilades i utilitzades per l'organisme o que són eliminades com a tòxiques. Això es fa principalment al fetge i també, tot i que en molta menys proporció, al tub digestiu, a la sang i als ronyons.
• Eliminació: la sortida de l'organisme del principi actiu o dels seus metabòlits; majoritàriament es produeix a través de l'aparell urinari.

Factors que influeixen en l'acció dels fàrmacs

• Edat: en nounats i en pacients geriàtrics la capacitat de transformació dels fàrmacs està més reduïda.
• Variables fisiològiques: el nivell d'hidratació, la massa corporal i la temperatura corporal poden alterar l'efecte farmacològic.
• Horari: la intensitat de l'efecte pot variar segons l'horari.
• Tolerància: quan el cos s'acostuma a aquella concentració i ja no té efecte; de vegades cal augmentar la dosi per mantenir l'efecte.
• Factors hormonals: embaràs, diabetis o cirrosi poden afectar la seva acció.
• Dieta: pot facilitar l'acció dels medicaments i minimitzar-ne els efectes adversos.

La recepta mèdica

Ha de contenir:

• Dades de la persona usuària (per confirmar que és per a aquella persona).
• Dades del professional que prescriu.
• Dades del medicament (denominació del principi actiu o medicament, forma farmacèutica i dosi, ex: càpsules 250 mg).
• Via o forma d'administració.
• Format (contingut de l'envàs, ex: 12 comprimits).
• Dades de la prescripció (nombre d'envasos o unitats a dispensar).
• Posologia (ex: 1 càps./4h) i durada del tractament.
• Data de prescripció.

Vies d'administració

• Via oral: a través del tracte gastrointestinal. Inconvenients: sabor desagradable, possible irritació gàstrica i absorció lenta.
• Via sublingual: s'administra sota la llengua, té una absorció ràpida.
• Via respiratòria/inhalatòria: gas, líquid o sòlid polvoritzat.
• Via tòpica: sobre la pell i mucoses.
• Via rectal: s'administren al recte en forma de supositoris i càpsules rectals de gelatina. Està recomanada en pacients amb dificultats per empassar o en pacients inconscients.

Sigles mèdiques

• ECM: Especial control mèdic
• EFG: Especialitat farmacèutica genèrica
• EFP: Especialitat farmacèutica publicitària
• DH: Diagnòstic hospitalari
• H: Ús hospitalari
• TLLD: Tractament de llarga durada
• Vies d'administració: O (oral), IM (intramuscular), IV (intravenosa), SC (subcutània), SL (sublingual), R (rectal), V (vaginal).