Guia sobre el complement de l'adjectiu i l'adverbi

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

El complement de l'adjectiu

El complement de l'adjectiu és una funció sintàctica tradicional consistent a complementar un adjectiu per ampliar o especificar el seu significat (i, per tant, forma part del sintagma adjectival). De la mateixa manera que altres complements no verbals, com ara el complement del nom o de l'adverbi, no es defineix pel que és, sinó sols per a qui complementa. Les estructures majoritàries són un sintagma nominal, un sintagma preposicional o un adverbi, tot i que es pot donar en tota una oració o amb altres categories gramaticals.

Un exemple en català seria la frase: «No és capaç d'una cosa així». Aquest element acostuma a ser un sintagma preposicional, com a «boig de ràbia» o «capaç d'això i molt més», tot i que una frase completa («està orgullosa que l'hagin cridat a l'entrevista») o altres estructures poden ocupar aquest espai estructural, com per exemple un adverbi (algunes gramàtiques consideren que aquesta funció és la de modificador). El fet que un adjectiu admeti aquests complements és fruit del seu caràcter híbrid entre el participi del verb i el nom, és a dir, de la seva capacitat de ser nucli d'estructures complexes.

El complement adverbial

Un complement adverbial és el sintagma que complementa un adverbi.

Els adverbis són mots que tradicionalment complementen el verb, encara que també els trobem ocasionalment fent-ho amb un adjectiu. Fan la mateixa funció amb el verb que fa l'adjectiu amb el nom. N'hi ha de manera (els més coneguts són els que porten la terminació en -ment), de quantitat, de temps, de lloc...

En les oracions que ara transcrivim es mostren diverses frases en què apareix un adverbi i els seus complements:

  • La Mercè canta bé: Aquí trobem un adverbi completant el verb canta.
  • La Mercè canta extraordinàriament bé: Aquí l'adverbi de manera extraordinàriament està fent la funció de complement d'un adverbi.
  • Vam caminar molt ràpidament: Un altre exemple de complementació adverbial.

El Complement Circumstancial (CC)

Departament de Llengua Catalana - Institut Torreforta

El complement circumstancial determina alguna de les condicions en què es produeix l'acció del verb:

  • Lloc: Viuen en un xalet gran.
  • Temps: Fes-ho ara.
  • Manera: Baixa les escales de tres en tres.
  • Quantitat: No parla gaire.
  • Instrument: Els nens retallen els fulls amb tisores romes.
  • Companyia: Torno a casa amb els pares.
  • Causa: El ciclista ha abandonat per rampes.

Entradas relacionadas: