Guia Completa d'Anàlisi Textual: Nivells, Funcions i Connectors

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Textos i les seves parts

Textos: És la unitat de comunicació. Propietats: Coherència, Cohesió, Adequació i Correcció.

  • Paràgrafs
  • Oracions compostes: Inclouen dues o més proposicions.
  • Proposicions: (SN + SV). Coordinades (Balla i canta), Subordinades (Diu que ve), Juxtaposades (Diu: Vinc).
  • Sintagmes: Són estructures que sorgeixen de l'expansió de determinades classes de paraules: (SN, SV, SAdj., SAdv., SPrep.)
  • Paraules: Simples (1 arrel), derivades (arrel + afix) o compostes (+1 arrel). Variables (adj) o invariables (prep, conj, adv).
  • Morfemes: Unitat mínima amb significat: Arrel, morfema derivatiu, morfema flexiu.
  • Fonemes: Unitats mínimes sense significat. Fonologia.

Els nivells d'anàlisi oracional

Anàlisi fonètica: Fa referència a com pronunciem l'oració, amb entonació, mots agrupats en grups fònics i distingits en síl·labes.

Anàlisi morfosintàctica: Fa referència a l'anàlisi dels mots sintàcticament: variables / invariables, categories, concordança, funció, modalitat.

Anàlisi lexicosemàntica: Fa referència al significat de l'oració i als elements que la componen.

Les funcions sintàctiques

Subjecte (SN), Predicat (SV), CD (SN definit, SN indefinit, neutre), CI (a + SN), CRV o CPrep (de + SN, prep + SN), CC (SP, SAdv, sub. adv), Atribut (SAdj, SP, SN), CPred. (SAdj), C.Nom (SAdj, SP, SN aposat).

Els connectors textuals

  • Additius (Sumen una nova informació a la que ja s'ha dit):
    • De: Continuïtat, Intensificació, Distribució, Digressió, Generalització, Especificació, Ampliació, Equiparació.
  • Disjuntius (Expressen que el que es dirà és una alternativa):
    • De reformulació parafràstica, de reformulació no parafràstica, d'exemplificació, de resum.
  • Contrastius (Donen a entendre que el que segueix és una informació oposada a la que s'ha donat):
    • De: Oposició, Restricció, Concessió, Refutació, Contraposició.
  • Consecutius (Indiquen que segueix una conseqüència del que s'ha dit): Per tant, així doncs, per consegüent, en conseqüència.

La formació del femení

  • Afegint -a al masculí, provoca canvis ortogràfics.
    • En l'accent o dièresi: continu / contínua; veí / veïna.
    • Duplicació de essa i el·la: gos / gossa; tranquil·la.
    • Intercalació de -n- quan el masculí acaba en vocal tònica.
    • Sonoritzant la consonant sorda: llop / lloba.
    • -u passa a -va.
    • -e, -o, -u passem a -a.
    • -òleg passa a -òloga.
    • -c passa a -qua.
  • Afegint al nom masculí els sufixos -essa, -ina, -iu. A vegades es forma a partir del femení: -ot.
  • Canviant de lexema un nom de persona o d'animal (marit - muller), (porc - truja).
  • Adoptant la mateixa forma que el masculí d'algun nom, adj, etc., invariable. Acabats en -aire, -ista, -cida.