Guia completa de l'atmosfera, el clima i la contaminació

Origen i composició de l'atmosfera

Origen de l’atmosfera: L’atmosfera es va formar fa uns 4.500 milions d’anys, quan la Terra encara era molt calenta. Els volcans alliberaven gasos com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i el nitrogen. Amb el temps, les plantes van començar a fer fotosíntesi i van generar oxigen, transformant-la en l’atmosfera actual.

Evaporació de l’oxigen: És el procés pel qual l’oxigen es desprèn de l’aigua o de les substàncies naturals cap a l’aire. Principalment es produeix gràcies a la fotosíntesi de les plantes i algues, que alliberen oxigen en transformar el diòxid de carboni.

Capes de l'atmosfera

• Troposfera: És la capa més baixa, on vivim i on es produeixen tots els fenòmens meteorològics (pluja, vent, núvols). Arriba fins als 12 km d’altura i conté gairebé tot l’aire i el vapor d’aigua.
• Estratosfera: Situada per sobre de la troposfera (fins a 50 km). Conté la capa d’ozó, que absorbeix la radiació ultraviolada.
• Mesosfera: Entre els 50 i 85 km d’altura. És la capa més freda i on es desintegren la majoria de meteors.
• Termosfera: Entre els 85 i 500 km. La temperatura augmenta per l’absorció de radiació solar. Aquí es produeixen les aurores boreals i australs.
• Exosfera: La capa més externa, que es barreja amb l’espai exterior. És gairebé un buit on orbiten els satèl·lits.

Fenòmens espacials i atmosfèrics

Meteors: Fenòmens lluminosos (estels fugaços) que es produeixen quan partícules espacials es cremen en entrar a l’atmosfera. Meteorits: Fragments de roca o metall que arriben a la superfície terrestre, deixant cràters o marques d’impacte. Meteoroides: Petites roques que viatgen per l’espai abans d’entrar a l’atmosfera. Aurora: Fenomen lluminós a la termosfera causat pel xoc de partícules solars amb els gasos atmosfèrics.

La capa d'ozó i la seva protecció

Ozó (O₃): Gas que a l’estratosfera ens protegeix de la radiació ultraviolada, però que a la superfície (troposfera) és contaminant. Afebliment i forat de la capa d’ozó: Reducció de l’ozó estratosfèric causada principalment pels CFC (clorofluorocarbonis). L’esgotament d’aquesta capa provoca greus efectes sobre la salut (càncer de pell, cataractes) i els ecosistemes. Mesures com el Protocol de Montreal han estat clau per prohibir aquests gasos.

Clima, meteorologia i hidrosfera

Factors climàtics: La latitud, l’altitud, la proximitat al mar i el relleu determinen el clima d’una regió. Circulació general atmosfèrica: Moviment global de l’aire que reparteix la calor pel planeta. Precipitacions: Processos com la coalescència i l’acreció expliquen la formació de pluja, neu, calamarsa o aiguaneu. Fenòmens extrems: Inclouen tornados (caps de fibló), huracans, gota freda (DANA) i avingudes fluvials.

La hidrosfera

Conjunt de tota l’aigua de la Terra (oceànica, continental i biològica). L’aigua atmosfèrica és fonamental per al cicle de l’aigua i la regulació del clima global.

Contaminació atmosfèrica i canvi climàtic

Canvi climàtic: Alteració del clima global per l’activitat humana (combustibles fòssils, desforestació). Contaminants: Es classifiquen en primaris (emesos directament) i secundaris (formats per reaccions químiques, com l’ozó troposfèric o el PAN). La pluja àcida, provocada pels òxids de sofre i nitrogen, és un dels impactes més greus sobre els ecosistemes i el patrimoni arquitectònic.