Guia completa per comentar textos i parlar en públic

Etapes per a comentar un text

1. Comprensió del text: Cal llegir amb rigor i profunditat; convé anotar al marge les dificultats.
2. Localització del text: Situar-lo dins el context literari i cultural, determinar les característiques textuals i esmentar les característiques que influeixen en el text.
3. Relació autor-text: Cal precisar l'actitud amb què l'autor se situa davant la realitat i els procediments que adopta per transmetre el seu missatge.
4. Determinació del tema: El text presenta un sentit i una intencionalitat.
5. Estructura del contingut: No és resumir-lo, sinó organitzar el text en unitats relacionades entre si.
6. Anàlisi de la forma:
   • 6.1 Nivell fònic: Disposició dels sons en el text.
   • 6.2 Nivell morfosintàctic: Ús de paraules i com es combinen.
   • 6.3 Nivell lèxic i semàntic: Freqüència de determinades paraules.
7. Conclusió i valoració.

Anàlisi de la situació comunicativa

1. Conèixer l'espai: On es farà l'exposició? Com és la sala o l'aula? Com estarà col·locat el públic? Quins mitjans audiovisuals s'usaran?
2. Determinar la durada: Quant de temps ha de durar la intervenció? S'ha de compartir l'exposició?
3. Conèixer els destinataris: Quants oients hi haurà? Què tenen en comú?
4. Determinar la finalitat: Quins són els propòsits comunicatius? Per què fem l'exposició? Què pretenem aconseguir?

Recollida i selecció d'informació

1. Definir la idea dominant: Entorn de la qual s'organitzarà tota la informació i l'objectiu. Quina és la idea bàsica? Tenim definit l'objectiu?
2. Recollir informacions: Sobre el tema triat. Amb quin grau d'aprofundiment hem d'exposar el text? Què pot interessar més?
3. Seleccionar aspectes: Quins punts ens interessa destacar? Quina informació convé descartar?

Tècniques per parlar en públic

• Mirar el públic: Amb confiança i seguretat, dirigint-se de manera especial a aquells que amb la mirada demostrin més interès.
• Parlar amb veu alta: Perquè tothom se n'assabenti.
• Parlar amb naturalitat: Vocalitzar bé.
• Variar la velocitat i el to: Perquè l'exposició no sigui monòtona.
• Espontaneïtat: Fer que l'exposició sembli espontània i evitar la lectura literal del treball.