Guia Completa: Cures Pal·liatives, Drets del Pacient i Suport al Dol
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,88 KB
Cures Pal·liatives: Millorant la Qualitat de Vida al Final
Les cures pal·liatives són totes aquelles atencions que busquen millorar la qualitat de vida dels malalts terminals i dels seus familiars. Això s'aconsegueix mitjançant la identificació precoç i l'avaluació de totes les problemàtiques que afecten el malalt, ja siguin de tipus somàtic, ètic o social.
S'apliquen tant als malalts terminals com als seus familiars. Els seus principals objectius són:
- Alleujament del dolor i altres símptomes.
- No allargar ni escurçar la vida.
- Proporcionar suport psicològic, social i espiritual.
- Refermar la importància de la vida.
- Considerar la mort com quelcom normal.
- Proporcionar sistemes de suport perquè la vida sigui el més activa possible.
- Donar suport a la família durant la malaltia i el dol.
Drets del Pacient: Informació i Autonomia
Qui ha d'informar el Pau sobre la seva situació irreversible?
Aquest tipus d'informació sempre l'han de proporcionar els metges al malalt, mai la família. Disposar de tota la informació és un dret fonamental del malalt.
Té dret el Pau a no voler saber tota la veritat?
Sí, el malalt també té dret a no voler saber, i aquest dret s'ha de respectar. És crucial que el metge s'asseguri d'haver donat al malalt la possibilitat de preguntar, però si ell no vol saber més, no s'ha de forçar la situació.
La Sedació Terminal: Alleujament del Patiment
En què consisteix la sedació terminal?
La sedació terminal és l'administració de fàrmacs a un pacient terminal, la mort del qual es preveu molt propera, amb l'objectiu de disminuir la seva consciència de forma profunda i irreversible, per tal d'alleujar el seu patiment.
En quin moment de la malaltia del Pau s'aplicaria?
S'aplica quan la mort es preveu imminent.
Quin tipus de cura és la sedació terminal?
És una cura pal·liativa, ja que busca alliberar el malalt terminal del seu patiment quan ja no es pot alleujar de cap altra manera.
El Rol de l'Auxiliar de Clínica i l'Acompanyament
Com respondre a la Maria quan diu que "ja no es pot fer res"?
Com a auxiliar de clínica, la resposta a la Maria seria que, mentre hi hagi vida, sempre es pot i cal fer alguna cosa. En aquests casos, es passa d'intentar curar la malaltia a cuidar el malalt, el que s'anomenen cures pal·liatives. Aquestes cures són molt menys tècniques i més humanes, buscant el màxim benestar del malalt. L'acompanyament s'estén fins al moment de la mort, tant al malalt com a la seva família.
El Procés del Dol: Fases i Acompanyament
Què és el dol?
El dol és la resposta emocional que es produeix per la pèrdua i separació, total i irreversible, d'un ésser estimat.
Fases del dol:
- Desconcert, atordiment: Desànim, desil·lusió.
- Tristesa profunda: Es pot acompanyar d'ira, culpabilitat o ressentiment. Recerca de la figura perduda.
- Desorganització i desesperació: Apatia, soledat, fragilitat física. Es pren consciència del fracàs de la recerca de la figura de la persona morta.
- Reorganització i recuperació: Aparició de nous objectius, reconducció de la vida.
En quina fase del dol es troba la Maria?
La Maria es troba entre la segona i tercera fase. Encara no ha aconseguit arribar a la fase de recuperació.
Dol Patològic i Suport Professional
És normal la situació de la Maria tres anys després de la mort del Pau?
No, la Maria pateix un dol patològic, que interfereix significativament en la seva vida diària. Aquest tipus de dol es produeix quan la persona es veu superada per la gravetat de la pèrdua i es trenca l'equilibri físic i psíquic. Es considera patològic quan persisteix més de dos anys.
La Maria necessita ajuda psicològica i professional. El metge valorarà la necessitat de psicofàrmacs.
Recursos de suport per al dol:
Existeixen diverses entitats que ofereixen suport, com ara l'Associació de Mútua Ajuda davant el Dol:
- Web: http://www.amad.es/
- Ofereixen: Treball grupal, assistència telefònica, visites, etc.
Aquestes associacions afavoreixen que l'afectat accepti la seva nova situació i s'hi adapti, ajudant a canviar la seva conducta. El contacte amb altres persones que han passat o estan passant per la mateixa situació és una eina molt útil. La Maria pot sentir que no està sola, ja que les persones de l'associació l'entenen i li poden transmetre els seus coneixements i ajudar-la des de la pròpia experiència.