Guia Completa del Disseny Gràfic: Història, Composició, Tipografia i Color

Història del disseny gràfic i l'animació

Antecedents - Homofabulators

Segle XIX: camp, ciutat i industrialització. Calia comunicar per vendre; el disseny gràfic neix per la competència.

1870: modernisme - Arts & Crafts, William Morris

• Art Nouveau o Jugendstil.

• Peter Behrens: pare i pioner del disseny gràfic.

Bauhaus

Walter Gropius, alumne de Behrens. Abans de la Segona Guerra Mundial: Weimar → Dessau (1925). Tancament el 1933 per conflicte a Alemanya amb el nacionalsocialisme.

Vasili Kandinsky, Paul Klee, László Moholy-Nagy.

Constructivisme rus

Lissitzky: fotografia, tipografia i fotomuntatge.

• Alexander Rodchenko.

França i l'Art Déco

1925 a París: talls rectilinis amb estètica plana.

1939-1945: propaganda de la Gran Guerra (Alemanya).

Noves escoles (anys 50)

• Estats Units: Escola de Nova York, línies dinàmiques, intuïtives i informals.

• Estil internacional: Basilea i Zúric, estil formal i precís.

Anys 60 i 70 (Europa)

Guerra freda, inestabilitat i afany de revolució. França: moviments revolucionaris. Regne Unit: punk (Jamie Reid).

Anys 70 (Estats Units)

Moviments antibel·licistes i feministes, moviment hippie, mass media i TV. Milton Glaser.

Anys 80 i 90

Imatge computeritzada: April Greiman, Neville Brody.

Composició

10 elements influents

Enfocament, línies guia, escala i jerarquia, equilibri, contrast, elements complementaris, repetició, alineació, regla dels terços i el blanc.

Una bona composició busca la unitat visual. Objectiu de la composició: voluntat i fi específic, comunicar idees (informar, persuadir, vendre...).

Tipus de composició

Clàssica/estàtica, lliure/dinàmica, contínua, en espiral, polifònica, camuflada i en capes.

Morfologia: punt, línia, pla, superfície i geometria, trama i textura.

Psicologia cognitiva

Teories de la Gestalt, elaborades per Max Wertheimer, sobre la percepció.

Lleis: simplicitat, semblança, simetria/paral·lelisme, direcció/regió comuna, tancament, figura-fons, proximitat, continuïtat i coneixement d'elements (multiestabilitat, invariabilitat, cosificació, aparició).

Composició a partir del color

Per similitud, per contraposició o per complementaris. Esquemes triàdics i dobles complementaris.

Tipografia

Fonts amb serifa: part final estesa. Seriositat, tradició, respecte. Times New Roman, Palatino, Georgia, Rockwell, Baskerville, Trajan...

Fonts sense serifa: sense traços extra, net i modern, senzill. Arial, Helvetica, Tahoma, Verdana, Century Gothic, Monaco, Geneva, Impact, Avenir...

Fonts de visualització: cursiva, negreta, majúscules decoratives, títols i encapçalaments. No per a blocs de text. Fantasia, Sinara, Selima, Art Nouveau...

Fonts calligràfiques (script): lligadures, fluïdesa, elegància, luxe i tradició. Parisienne, Linotype Zapfino, Virtuosa, Classic, Vladimir Script...

Jerarquia: guiar la mirada mitjançant gruix, diferències i canvis.

Interlineat: a més distància entre línies, més difícil de llegir.

Tracking: distància general entre caràcters.

Kerning: espai entre lletres específiques.

Exemples de tipus

• Helvètica: molt usada, fàcil visualment.

• Garamond: clàssica, disseny web, popular.

• Futura: logotips, identitats corporatives, rodona.

• Bodoni: moda, traç de gruix i fi, estilitzada, editorial.

• Gotham: moderna, anys 2000, rodona, geomètrica, simple, sofisticada i versàtil.

• Acumin: OpenType, llegible, varietat d'estils, títols.

Disseny en moviment

Disseny

• M. G. (motion graphics): gràfic que combina tecnologia i animació i posa en moviment.

• Concepció Alonso: conjunt d'imatge, text en moviment, transmissió i missatge.

• Crook i Bearf: coreografia d'elements gràfics en el temps com a informació.

• Ràfols i Colomer: disseny audiovisual a partir de motius gràfics que generen identitat visual en contingut.

• Austin Shaw: unió del temps i el moviment amb el treball d'elements del llenguatge audiovisual com el ritme i la tensió visual.

Història

• Espectacles clàssics del segle XIX: ombres i efecte lluminós.

• Segle XX: cinematògraf, flipbook i fenaquistoscopi, origen de l'animació.

• Ruttmann, Fischinger, Richter i Eggeling: animació abstracta.

• M. Duchamp: nou àmbit creatiu, abstracte, narratiu i en moviment.

• Dècades: motion graphics en crèdits de ficció.

• Reiniger: animació stop motion.

Diferències

Enfocament

• Animació: personatges, món de ficció, narració complexa.

• Motion graphics: comunicació visual amb recursos gràfics en moviment.

Tècnica de representació

• Animació: quadre a quadre, dibuix de fotogrames.

• Motion graphics: interpolació de moviment entre dos o més estats diferents.

Aplicacions

• Animació: pel·lícules, videojocs, efectes visuals.

• Motion graphics: aplicació comunicacional, títols, identitat corporativa en moviment.

Recursos

• Temps: forma la relació en el temps, construeix el ritme, moments d'exposició.

• Moviment: dinàmica en el temps, forma el trasllat i genera sensació.

• Imatge i forma: signe visual → significat.

• So: pes igual que la imatge, punt de sincronització per emfatitzar.

• Tipus: element essencial en motion graphics, criteri compositiu de disseny i moviment.

Principis d'animació

• Staging: situar l'element clau en la posició que millor expressi l'acció.

• Follow through: accentuar la inèrcia i la pèrdua de velocitat.

• Slow in/out: acceleració i desacceleració del moviment progressiu.

• Acció secundària: èmfasi important d'accions amb elements secundaris per ajudar a transmetre determinades propietats físiques.

• Timing: com es mouen els objectes depenent del seu pes.

• Exagerar: forçar els límits del real.

• Appeal: formes més atractives.

Color

Definició

• RAE: sensació produïda pels raigs de llum que impressionen els órgans visuals, depenent de la longitud d'ona.

• Newton: propietat intrínseca de la llum blanca, que es descompon en diferents longituds d'ona visibles en un prisma.

• Oswald: percepció del color com a excitació perceptiva dels ulls amb experiència subjectiva.

• Johannes Itten: teoria dels colors que es barregen i es perceben per les seves propietats de to, lluminositat i saturació (cercle cromàtic i harmonia).

• Max Lüscher: percepció subjectiva; l'influeix l'associació de colors amb estats d'ànim.

• Eva Heller: el color no és només gust, sinó experiències universals.

Formes de composició

• Monocromàtica: un color, variacions de matís, lluminositat i saturació, per aconseguir harmonia equilibrada i agradable.

• Harmònica/anàloga: colors propers, matís de color base, equilibri visual i contrast baix.

• Complementaris: oposats al cercle, contrast, vibrant, contraposició de significats.

• Tríada: equidistants, complexos, desequilibri i contrast.

Models de color

• RGB: 24 bits per píxel, color lluminós, additiu, valors de 1 a 255, no tinta.

• CMYK: 32 bits, sostracció sobre blanc, barreja de pigments, valors de l'1 al 100%.