Guia completa del Postimpressionisme i les Avantguardes

Postimpressionisme

El període entre l'impressionisme i el cubisme es coneix com a Postimpressionisme (1896-1905). Els pintors de finals del segle XIX, iniciats en l'impressionisme, es van distanciar d'aquest per obrir nous camins que marcarien les avantguardes del segle XX. El postimpressionisme és una extensió de l'impressionisme, però també una resposta a les seves limitacions.

Tots compartien la recerca de la llibertat plàstica (colors vius, pinzellada solta, temes de la vida real). La tècnica de la pinzellada solta va derivar en un impressionisme científic que utilitza petits punts de colors primaris combinats amb el seu complementari.

• Seurat: Va nomenar divisionisme la base tècnica d'aquest moviment i puntillisme la tècnica d'execució.
• Cézanne: Experimenta amb la geometrització de les formes (paisatges, persones, interiors), sent un precedent del cubisme.
• Gauguin: Busca un ideal estètic en el món rural de Bretanya i, posteriorment, a Tahití. Aplica el color pla.
• Van Gogh: Transmet el seu sentiment mitjançant pinzellades espesses, sinuoses i de color pur.

Primeres Avantguardes

Context històric

A partir de 1900, es produeix una transformació que dinamita les teories artístiques vigents des del Renaixement. La fotografia assumeix la funció de representació, permetent a l'artista investigar aspectes somàtics i psicològics. La llibertat creativa esdevé total, trencant amb els principis de perspectiva i composició.

Les avantguardes es divideixen en dues tendències:

• Racionals: Objectives i optimistes (cubisme, futurisme).
• Emotives: Subjectives i pessimistes (expressionisme, dadaisme, surrealisme).

Referents històrics

• Nou paper de la dona.
• Nou mapa europeu i caiguda d'imperis.
• Crisi demogràfica, econòmica i social.
• Naixement de l'URSS.
• Ascens dels EUA, crac del 29 i Gran Depressió.
• Ascens del feixisme i esclat de la Segona Guerra Mundial.

Expressionisme

Sorgeix a Alemanya com a reflex de l'angoixa social, la deshumanització industrial i el règim militarista. El punt de partida el marca Edvard Munch amb l'obra El crit.

Nuclis de l'expressionisme alemany

• Die Brücke (El Pont): Reivindica l'espontaneïtat amb formes i colors agressius.
• Der Blaue Reiter (El Genet Blau): Tendència més lírica i harmònica que evoluciona cap a l'abstracció.
• Nova Objectivitat: Llenguatge grotesc i àcid per denunciar la realitat de la postguerra.

Fauvisme

Liderat per Matisse, és el primer corrent que trenca l'associació del color amb l'objecte representat. El color esdevé l'ingredient essencial, prescindint de la llum i la profunditat tradicionals.

Cubisme

Moviment revolucionari que utilitza la fragmentació geomètrica i la visió simultània. Es divideix en dues fases:

1. Cubisme analític: Cerca la simultaneïtat de diversos angles per representar les tres dimensions.
2. Cubisme sintètic: Més clar i identificable, incorpora el collage.

Art Abstracte

Considera les figures un obstacle per a la percepció artística. Kandinski inicia l'abstracció lírica, utilitzant el color i la línia com a llenguatge autònom, similar a la música.

Dadaisme

Moviment nascut a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial. És sinònim de destrucció i irracionalitat, una resposta a l'absurd social mitjançant l'ús de materials de rebuig.

Surrealisme

Basat en la psicoanàlisi de Freud, busca plasmar el món dels somnis i el subconscient mitjançant l'automatisme. Destaca Salvador Dalí en la línia objectiva i Joan Miró en l'antiobjectiva.

Futurisme

Moviment italià que exalta la tecnologia, la velocitat i la maquinària. Utilitza la tècnica de la simultaneïtat per captar el moviment dinàmic en l'art" lmic en l'art" lmic en l'art" líc en l'art" lmic.