Guia Completa del Realisme a la Literatura del Segle XIX
Realisme Literari: Característiques i Context
A la segona meitat del segle XIX, apareix primerament a França i posteriorment a tot Europa el Realisme. El Realisme parteix de la concepció de l'art com a representació fidel de la naturalesa, com a còpia de la realitat. En literatura, coincideix amb el plantejament intel·lectual general de l'època, caracteritzat pel desig de coneixement científic.
La novel·la realista pretén mostrar els grans processos d'aquell moment, sobretot la Revolució Industrial i el triomf de la burgesia. Es volen aconseguir unes descripcions objectives i detallades amb l'ajuda d'un llenguatge dúctil i divers que s'emmotlli a les característiques de cada personatge. L'escriptor realista creu que s'ha de reflectir la realitat tant si és bona com si és dolenta.
Honoré de Balzac: Temes i Obra
El declivi de la noblesa, l'ascens de la burgesia, el poder dels diners i l'individualisme són temes recurrents en la seva obra. És una novel·la d'amor i de reflexió sobre el poder dels diners.
Stendhal: Pioner de la Novel·la Psicològica
El roig i el negre és a cavall de dues estètiques, la romàntica i la realista, i de dues èpoques: la napoleònica (el roig) i la Restauració (el negre). Se'l considera iniciador de la novel·la psicològica.
Gustave Flaubert: Objectivitat i Estil
La narrativa de Gustave Flaubert es caracteritza per la voluntat de fer un veritable retrat de la societat francesa del seu temps. La tècnica que Flaubert empra tant per descriure la realitat externa com per retratar subtilment els sentiments i les passions dels personatges és l'objectivitat. El narrador sovint desapareix gràcies a l'estil indirecte lliure. És un exemple clar d'escriptor obsessionat per l'estil.
Charles Dickens: Crítica Social i Personatges
Amb les seves obres, Charles Dickens desvetllà la consciència de la societat victoriana, una societat que practicava un cert fervor religiós auster i basava la seva moral en la família, l'estalvi, el treball i la caritat. Es posà de manifest la hipocresia d'aquesta societat.
L'estil de Dickens es caracteritza pel realisme de les descripcions, el gran domini de la llengua anglesa, un humorisme bonhomiós que dulcifica la seva crítica i, sobretot, la capacitat de crear personatges. Se li ha criticat l'excés de sentimentalisme i una certa tendència al maniqueisme exagerat.