Propietats Textuals i Registre: Guia Completa

Propietats Textuals i Factors del Registre

Les propietats textuals

Adequació: Complir el propòsit comunicatiu previst; respondre al tema que volem desenvolupar; mantenir el tractament personal adequat; mantenir el nivell de formalitat que correspon a la situació comunicativa; mantenir l'especificitat del llenguatge (mots generals/específics).

Coherència: Regla de progressió. Bona organització i estructuració de les idees; progressió temàtica. Regla de repetició. Cal repetir idees principals, és a dir, que hi ha d'haver un fil conductor. Regla de relació. Claredat, lligam temàtic. Regla de no contradicció. No hi poden haver idees contraposades.

Cohesió: Els referents: paraules connectades a coneixements previs. Els connectors: paraules o expressions. Adequació dels signes de puntuació. Concordances sintàctiques correctes. Ordre lògic.

Correcció: Ortogràfica; morfològica (gènere, nombre, temps verbal); sintàctica (ordre corresponent); lèxica (evitar barbarismes/vulgarismes, riquesa i precisió); semàntica (de sentit: calaix/caixó); prosòdica (pronúncia).

Factors que Determinen el Registre

El registre d'un text depèn de 4 factors vinculables a aspectes del procés comunicatiu i a la situació. Tenir en compte aquests i altres factors permetrà que el text compleixi l'adequació (propietat textual) al context situacional.

Tema: Parlar sobre un tema ja ens obliga a fer servir unes determinades seleccions lingüístiques. A més, no fem servir el mateix tipus de llengua per a parlar d'un tema general que per a tractar-ne un d'especialitzat.

Intencionalitat (Segons el nostre objectiu): És un dels factors que té més repercussions a l'hora de confeccionar un text. El nombre de finalitats comunicatives és infinit (queixar-se, explicar, argumentar...). Tanmateix, podem distingir dos blocs d'intencionalitats:

• Les objectives, com els textos explicatius (predomina la funció informativa), hi ha abundància d'oracions enunciatives en 3a persona, i l'emissor busca passar desapercebut, entre altres coses.
• Les subjectives solen predominar en el llenguatge col·loquial, ja que sovint s'hi transmeten emocions i reflexions personals (freqüent també en text literari/argumentatiu). L'ús de la 1a persona, oracions exclamatives o l'adjectivació valorativa, dóna un to més subjectiu als textos (funció emotiva).

Grau de formalitat: Depèn de les circumstàncies en què es troben i de la confiança que hi ha entre els interlocutors. Considerarem 3 graus de formalitat:

• Alt: Es troba en situacions d'un cert distanciament entre emissor i receptor.
• Baix: Es troba en situacions en què hi ha molt tracte entre emissor i receptor.
• Mitjà: Correspondria a la varietat estàndard.

Les fórmules de tractament també formen part dels recursos de què disposem per a expressar la major o menor "distància psicològica" (és diferent adreçar-nos a un policia, a una velleta, a una criatura...). El vocabulari utilitzat també variarà segons la situació.

Canal: És un dels factors que condicionen el registre, ja que implica certes exigències. Hi ha dos grans canals: l'oral i l'escrit. Tot i que sovint, els canals orals i escrits s'entrecreuen (teatre, llengua escrita que imita l'oral i entrevista, textos dits per a ser llegits, a més de comentaris periodístics). Dins dels macrocanals oral i escrit, podem considerar-hi un ventall de canals (premsa, TV, ràdio, webs,...) i cadascun d'aquests té les seves possibilitats i limitacions.

El Text Predictiu

L'objectiu del text predictiu és informar sobre estats i fets futurs, és a dir, anticipar fets que se suposa que han de passar en un futur més o menys immediat. Actualment, podem atorgar aquest caràcter predictiu a textos que sovint surten en diaris i revistes i que volen preveure el futur de les persones segons diferents objectius.

Tipus de Text Predictiu

Els més habituals són els butlletins meteorològics, que informen de la previsió del temps que farà, els pressupostos, part dels programes electorals,... Altres textos de menys credibilitat, com les profecies, els horòscops, el tarot,...

Estructura

A causa de la seva varietat, no solen presentar una estructura fixa. Normalment se segueix un ordre cronològic en la predicció dels fets.

Trets Lingüístics

• Ús de perífrasis de probabilitat: deure o poder + infinitiu.
• Ús del futur i el condicional d'indicatiu i del mode subjuntiu.
• Ús d'adverbis i de locucions de temps del tipus: segurament, probablement...

Models de Temps Verbals per Indicar Prediccions

• Futur simple i compost.
• Condicional simple.
• Present de subjuntiu.
• Imperfet de subjuntiu.

El Text Descriptiu

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (segons per on vulgui començar la descripció). Sovint està en funció de l'element que es vulgui destacar més. Pot ser objectiva, si té una intenció explicativa/informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.

Trets dels Textos Descriptius

• Acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció "i". El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes.
• Abunden els adjectius.
• També hi abunden els situacionals (a dalt, als costats, de cara, a l'exterior...) mentre que són escasses les referències temporals.
• Hem de procurar que les paraules seleccionades puguin fer percebre la realitat de què parlem.

El verb més habitual és el ser, que pot tenir 3 funcions:

1. Atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona.
2. Establir una relació (de pertinença,...).
3. Situar una cosa, persona o objecte.

El Llenguatge Audiovisual: Anàlisi d'un Anunci

Metodologia elemental d'anàlisi (publicitat gràfica). Per a tal fi, podem distingir entre dos nivells (el més important en l'anàlisi serà trobar relacions entre ambdós):

Pla de l'expressió: És essencial identificar i descriure el que es veu en l'anunci. Tots els seus elements tenen un significat, ja que en publicitat cap element és gratuït.

Pla de la interpretació: Buscarem un significat a les formes descrites.

La Publicitat

(Crea consumidors a part de buscar-los)

2 finalitats: informar (presta un servei i dóna a escollir) i persuadir (crea la necessitat de disposar del producte).

Funcions lingüístiques usades: referencial (informa de les característiques), fàtica (crida l'atenció i fa que no s'abandoni el canal publicitari), poètica (valorar, comparar) i conativa (incitar a comprar).

Imatge i Text

(Publicitat gràfica: resulten d'un procés laboriós i refinat). Accedim a tots dos codis visualment, però no de la mateixa manera, i és la combinació dels dos el que ens dóna la clau per a llegir l'anunci. A la tasca persuasiva de l'emissor s'hi suma la tasca interpretativa del receptor, que recrea la ficció proposada relacionant-la amb la realitat quotidiana i, conseqüentment, aquest pot arribar a pensar que allò representat és de debò.

Tipologia d'Anuncis: Denotació i Connotació en Publicitat

• Publicitat denotativa: referencial, informa de la realitat, objectivitat. Discurs argumentatiu racional.
• Publicitat connotativa: Construcció de significació simbòlica de l'objecte; com la interpreta el lector. Discurs emotiu.

Text Argumentatiu

Té com a finalitat convèncer l'interlocutor i, per tant, la seva funció bàsica és persuasiva, cosa que el fa més aviat subjectiu. És present en gèneres textuals molt diversos, tant orals com escrits (debat, tertúlia, conferència, discurs, reclamació,...).

Elements i Organització

La característica principal és que presenta un tema (conclusió), sobre el qual l'emissor expressa la seva opinió i en fa partícip el receptor. L'essència d'aquesta opinió és la tesi presentada. Es defensarà a partir d'uns premisses, que són els principis bàsics acceptats i preparen el raonament. Entre aquestes podem considerar el "sentit comú" o certs valors morals generalment compartits (dret a la vida...). El raonament es forma encadenant arguments que han de provar la tesi. Com que el tema sempre és controvertit, existirà una tesi contrària a la presentada (sostinguda pels altres opinants). Exposant uns bons contraarguments es donarà més credibilitat a l'argumentació i es potenciarà la imatge d'honestedat.

Estructura

• Introducció: Presentar el tema tot situant-lo dins d'un cert context, fent-ne veure l'interès al receptor, a qui hem de persuadir.
• Desenvolupament: (Cos argumentatiu) conté els arguments que han de provar la tesi, els quals es poden acompanyar de citacions, il·lustrar amb exemples o anècdotes, fonamentar amb estadístiques o dades tècniques.
• Conclusió: Es recorda breument la problemàtica que s'ha discutit i els principals arguments aportats, fet que porta a reforçar la tesi.

Trets Lingüístics

Utilització de verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, ocasionar, produir, generar...), amb les oracions bàsiques d'argumentació (inferir, deduir, resultar, concloure,...) o amb els actes de dicció (dir, afirmar, al·legar, expressar-se...). S'hi troben frases afirmatives, negatives i interrogatives. Cal utilitzar perífrasis verbals d'obligació i formes de l'imperatiu. Són temps que pretenen exercir una influència en el receptor, fet que s'adiu inicialment amb l'objectiu dels textos argumentatius.

Arguments Racionals Destacats

• Analogia: Es basa a comparar amb altres casos.
• Autoritat: S'atribueix quelcom per a corroborar el que s'afirma. També s'utilitzen com a arguments d'autoritat refranys, proverbis i, fins i tot, les tradicions.
• Quantitat: Com més hi ha d'una cosa, més raonable pot semblar.
• Qualitat: El que és important no és la quantitat d'una cosa, sinó la qualitat.
• Utilitat: Es pot preferir allò que és útil, bell i agradable.

Sovint s'utilitzen arguments il·legítims amb aparença de racionals, les fal·làcies:

• Fer generalitzacions: Conclusió a partir d'un fet massa diminut, afirmant més enllà del que es pot provar.
• Dir que una afirmació és veritable perquè no s'ha demostrat el contrari.
• Afirmar que és bo pel fet que molts l'adopten.
• Afirmar la part basant-se en el conjunt.
• Plantejar falsos dilemes (entre l'amor i l'odi, hi pot haver ignorància o indiferència, per tant, no és veritat allò de "estàs amb mi o estàs contra mi").
• Utilitzar les paraules amb més d'un sentit.
• Manipular les cites.

El Discurs Emotiu

No sempre els arguments es recolzen en una base de caràcter lògic o racional, sinó que sovint qui "argumenta" busca tan sols commoure, apel·lant als sentiments del receptor. En les interaccions cara a cara, els elements paralingüístics poden semblar més "convincents" que les mateixes paraules.

Tècniques Retòriques que Fan el Text Més Atractiu i Persuasiu

• Fer present l'emissor i el receptor en el text: Si hem de convèncer un receptor, és natural que aquest sigui present. Una argumentació eficaç ha de partir de les opinions, dels sentiments, de la cultura de l'interlocutor.
• Fer ús d'un vocabulari connotat: Hi ha mots als quals s'atribueix un significat positiu i altres als quals s'atribueix un significat negatiu. Qui escriu pot fer entrar allò que combat dins d'una xarxa lèxica negativa i aconseguir el rebuig instintiu del receptor envers la tesi contrària. Cal remarcar el poder expressiu de la ironia. En presentar la tesi contrària irònicament, el que es fa és devaluar-la o ridiculitzar-la. Hem d'estar segurs que el nostre interlocutor és capaç de copsar el que en realitat volem dir.
• Altres recursos: Amb les preguntes retòriques obtenim l'atenció del receptor i l'impliquem en el text. També, s'estableixen jocs de paraules d'una gran eficàcia i fàcils de recordar (llenguatge publicitari). Hi ha molts altres recursos, com els lligats a l'ús d'interjeccions (uf!); al canvi de varietat lingüística; a la utilització dels punts suspensius, de les cometes o la cursiva.

La Modalització

En els textos es poden reflectir, amb més o menys claredat, elements del context: emissor i receptor, espai, temps,... Aquesta tècnica consisteix a ressaltar les coses bones perseguint els nostres interessos i, per tant, s'intenten amagar les coses dolentes.

Carta Formal

(En part, substituïda pels correus electrònics). Gènere important en les relacions privades, comercials i oficials, especialment si la comunicació és formal. Propòsits sovint repetits (denegació, excusa, reclamació, oferta,...) a més del caràcter comercial o administratiu.

Estructura

En un espai i lloc concrets, l'emissor entra en contacte amb un receptor i li fa arribar una informació amb un objectiu concret. Tan bon punt l'ha saludat, li comunica pròpiament la informació en el cos de la carta, se n'acomiada i estampa la signatura (autenticitat i valor legal). Després s'hi pot afegir informació complementària (postdata,...).

Sol·licitud

Document adreçat, en general, a l'Administració. Exposem una situació i demanem quelcom. Serveix per a engegar un procés administratiu (l'administració té models de sol·licituds).

Estructura

Primer s'exposen les dades personals, després els motius, a continuació la petició concreta i, per últim, un darrer lloc informatiu en què es farà constar la datació, la signatura de l'emissor i el destinatari.

La Varietat Estàndard

(No correspon a cap varietat dialectal concreta). És el model de llengua que neutralitza les diferències que hi pot haver en la utilització del codi lingüístic entre els parlants d'una comunitat i la que representa un factor de cohesió de la comunitat lingüística, per això té un alt valor simbòlic, aglutinador. Amb el seu ús, els parlants prenen consciència de pertànyer a una comunitat lingüística única. La necessitat de consolidar les varietats estàndard en les societats modernes ha anat sovint acompanyada de prejudicis envers els dialectes, considerats injustament inferiors; tots els dialectes d'una llengua són igual de bons. Pel que fa al català, cal dir que, encara que la seva codificació hagi seguit un model composicional, no és menys cert que la participació dels diferents dialectes s'ha fet en un grau diferent, per tal com també són diferents el seu grau de protagonisme històric i cultural. El català estàndard no constitueix un model monolític de llengua, sinó que acull modulacions regionals.

Fonètica

Oclusius:

• Bilabials (Sords: pal [p]; Sonors: bata [b]).
• Dentals (Sords: temps [t]; Sonors: [d]).
• Velars (Sords: cua [k]; Sonors: gola [g]).

Fricatius:

• Labiodentals (Sords: fum [f]; Sonors: vall [v]).
• Alveolars (Sords: sal [s]; Sonors: casal [z]).
• Palatals (Sords: peix [∫]; Sonors: joc [ӡ]).

Africats:

• Alveolars (Sords: potser [ts]; Sonors: tretze [dz]).
• Palatals (Sords: despatx [t∫]; Sonors: metge [dӡ]).

Aproximants:

• Bilabials (Espirants sonors: sabata [ß]).
• Dentals (Espirants sonors: acudit [∂]).
• Palatals (De tipus vocàlic sonor: iaia [j]).
• Velars (Espirants sonors: farigola [ɣ]; de tipus vocàlic sonors: quan [w]).

Laterals:

• Alveolars (Sonor: licor [l]).
• Palatals (Sonor: lloc [ʎ]).

Vibrants:

• Alveolars (Simple sonor: pare [ɾ]; múltiple sonor: parra [r]).

Nasals:

• Bilabials (Sonor: mel [m]).
• Labiodentals (Sonor: inflar [ɱ]).
• Alveolars (Sonor: neu [n]).
• Palatals (Sonor: nyap [ɲ]).
• Velars (Sonor: sang [ɳ]).

Neologismes

• Derivació: Afegir prefixos o sufixos (deslligar).
• Composició: Combinació de mots existents (buscaraons).
• Composició culta: Combinació de formants cultes (megàpolis).
• Mots creuats: Fusió de dos mots (turisme + informàtica = turismàtica).
• Truncament: Supressió de part d'un mot (col·legi = cole).
• Sigil·lació: Sigles llegides com un mot (CD, LASER,...).
• Habilitació: Atribuir funcions noves a un mot (comprar > la compra).
• Sintagmació: Una oració amb sentit propi (cap de trons).
• Neologisme semàntic: Una marca designa un producte (Típex).
• Manlleus: Incorporació d'altres llengües (suite, top secret).
• Altres: Incorporació de l'argot o altres (fitipaldi).

Polisèmia, Homonímia, Homofonia i Adjectius

Polisèmia: Dos significats molt semblants per al mateix significant/forma (ratolí).

Homonímia: Identitat fònica i gràfica entre dos mots de significat molt diferent (adjectiu dur, verb dur).

Homofonia: Identitat fonètica (cerç i certs).

Adjectius:

• Especificatius: L'adjectiu expressa una qualitat d'un substantiu per diferenciar-lo dins d'un grup: nen alt. No es pot prescindir d'aquest adjectiu perquè l'oració perdria sentit gramatical.
• Explicatius: Quan l'adjectiu expressa una qualitat que el substantiu ja té. Generalment van posicionats davant del nom i s'usen amb finalitats literàries: la blanca neu. Se'n pot prescindir sense que l'oració perdi gaire sentit.