Guia completa sobre el dolor i l'ansietat: tractaments

El dolor i la seva gestió terapèutica

El dolor es defineix com una experiència sensorial i emocional desagradable vinculada a una lesió tissular real o potencial. Més enllà d'una simple percepció, actua com un mecanisme protector essencial que adverteix l'organisme sobre estímuls nocius.

Classificació del dolor segons la durada

Des d'un punt de vista clínic, podem classificar el dolor segons la seva durada, entre agut i crònic:

• Dolor agut: De curta durada i intensitat variable. Serveix com a senyal d'alerta davant d'un traumatisme o patologia incipient. Sol respondre bé als tractaments habituals.
• Dolor crònic: Persisteix en el temps i perd la seva funció biològica. Afecta negativament la qualitat de vida (social, laboral i personal).
  • Benigne: La causa no compromet la vida.
  • Maligne: Etiologia neoplàsica (càncer).

Classificació segons l'origen

• Dolor nociceptiu: Es genera per l'estímul dels receptors del dolor (nociceptors). És el que s'associa a la majoria de malalties que cursen amb lesió o danys dels teixits (artrosi, traumatismes, infeccions, inflamació).
• Dolor neuropàtic: La lesió s'assenta directament al nervi que transmet el dolor. Exemples típics són la ciàtica, l'herpes zòster i les neuràlgies del trigemin.

De vegades, el dolor es percep en un lloc diferent d'on s'ha originat; estem davant dels dolors referits o irradiats.

Fisiologia del dolor

El dolor s'origina a través dels nociceptors, distribuïts per gairebé tots els teixits. Quan es produeix una lesió, aquests generen impulsos que es transmeten via medul·la espinal fins al cervell:

• Les estructures somàtiques transmeten els impulsos a través dels nervis corresponents.
• Les estructures viscerals utilitzen els nervis simpàtics.
• Reaccions vegetatives: El dolor pot provocar taquicàrdia, augment de la pressió arterial, sudoració i increment de la freqüència respiratòria.

Valoració i abordatge

La valoració del dolor és complexa per la seva subjectivitat, depenent de l'estat d'ànim, experiències prèvies i el context cultural. L'abordatge inclou:

• Estil de vida: Exercici aeròbic, dormir 7 hores, dieta equilibrada i evitar tòxics.
• Teràpies físiques: Fred/calor, ultrasons, massatges, hidroteràpia, TENS i fisioteràpia.

Estratègia farmacològica (OMS)

Primer escaló: Analgèsics menors (dolor lleu)

Presenten un "sostre analgèsic".

• Paracetamol: Analgèsic i antipirètic. Dosi màxima: 4g/dia.
• AINE: Inhibeixen les ciclooxigenases (Aspirina, Ibuprofèn, Naproxèn, Diclofenac, Metamizol).

Segon escaló: Opioides febles (dolor moderat)

• Codeïna: Sovint associada a paracetamol.
• Tramadol: Doble mecanisme (opioide i inhibidor de la recaptació de noradrenalina/serotonina).

Tercer escaló: Opioides majors (dolor intens)

No tenen sostre analgèsic. Exemples: Morfina, Fentanil i Metadona.

Ansietat

Què és l’ansietat

És una reacció natural davant d'amenaces. Es torna patològica quan interfereix en el funcionament diari.

Diferències amb la depressió

• Ansietat: Por a esdeveniments futurs i activació per lluitar o fugir.
• Depressió: Pèrdues del passat i desactivació o tristesa.

Tractament amb benzodiazepines

Actuen sobre el sistema nerviós central augmentant l'efecte del neurotransmissor GABA, produint un efecte calmant i sedant.

Recomanacions i seguretat

• Durada: Màxim 8–12 setmanes.
• Retirada: Progressiva (reduir 10–25% cada 2–3 setmanes) per evitar l'abstinència.
• Efectes adversos: Somnolència, risc de caigudes, amnèsia anterògrada i dependència.