Guia completa d'oracions subordinades: Substatives, Adjectives i Adverbials

1. Oracions Subordinades Substatives (OSS)

1.1. OSS Completives

Són introduïdes per la conjunció que. Ex: Lamento que no puguis venir.

1.2. OSS d'Infinitiu

Són introduïdes per un verb en infinitiu, de vegades precedit de la preposició de. Ex: Ha decidit (de) plegar abans d’hora.

1.3. OSS Interrogatives

Es tracta d’interrogatives directes o indirectes:

• Directes, sense nexe: Li vam preguntar a quina hora vindràs.
• Indirectes, amb nexe:
  • Conjunció si + oració: Ignorem si vindran gaires convidats.
  • Determinant interrogatiu + oració: No sé a quina hora vindràs, quants.
  • Pronom interrogatiu + oració: No sé a qui li demanaràs, què.
  • Adverbi interrogatiu + oració: Volia esbrinar quan arribaria.

1.4. OSS de Relatiu

Les oracions substantives de relatiu estan introduïdes per un pronom, però no tenen antecedent explícit (qui, el que, la que, aquell que, aquella que, el qui, aquelles qui, tothom qui, el que, allò que…).

Verbs psicològics (preocupar, agradar, molestar, importar…) solen demanar el verb en subjuntiu.

2. Oracions Subordinades Adjectives (OSA)

2.1. OSA Específiques

Determinen o especifiquen l’antecedent i en restringeixen el significat.

2.2. OSA Explicatives

Afegeixen una explicació no essencial i van entre comes.

3. Oracions Subordinades Adverbials (OSA)

3.1. OSA Circumstancials

Admeten la commutació per un adverbi.

Locatives o de lloc

Indiquen una circumstància de lloc, introduïda amb l’adverbi on que pot anar precedida de les preposicions (on, d'on, per on):

• Es trobaven on havia caigut un meteorit.
• Passa per on trobis menys obstacles.

Temporals o de temps

Funcionen com un CC de temps i s'introdueixen amb l'adverbi quan, la conjunció mentre i que precedit de preposició o adverbi com abans que, després que, des que, així que, sempre que...

• Mentre ell cantava, tots l'escoltaven.

Les oracions d'aquest grup poden expressar simultaneïtat (Sempre que ell li ho demana, ella li diu que sí.), anterioritat (Escriu-li la carta, abans que ell no torni.) o posterioritat (Després que sortien del conservatori, anaven a ca l'oncle.)

Les oracions adverbials temporals poden ser oracions d'infinitiu, de gerundi i de participi:

• Oracions d'infinitiu: L'infinitiu va precedit de la preposició en (o a més article masculí). Ex: En acabar la festa, anirem a la platja.
• Oracions de gerundi: El gerundi pot anar precedit pel quantificador tot. Ex: Va relliscar (tot) entrant a classe.
• Oracions de participi: El participi és el resultat de la transformació d'una oració passiva en què s'ha elidit el verb ser. Ex: Les demandes dels treballadors van ser ateses per l'empresa i es va reprendre la producció.

De manera o modals

Fan la funció d'un adverbi de manera, és a dir, expressen la manera com es realitza l'acció indicada a l'oració principal. El nexe més freqüent és l'adverbi relatiu com, però n'hi ha d'altres: com si (amb la conjunció condicional si), segons com i tal com o talment com.

• Parla com (parla) un polític.

Amb el gerundi i el participi també podem construir oracions modals:

• Ha arribat circulant a poca velocitat.
• Estudiava recolzat en la taula.

3.2. OSA No Circumstancials

No admeten la commutació per un adverbi, però fan de complement circumstancial.

Causals

Indiquen la causa, la raó o el motiu de l'acció de l'oració principal, duen el verb en indicatiu i el nexe més habitual és la conjunció perquè, ja que, com que, per tal com, a causa que, per raó que, com sigui que, vist que, atès que, que, per o pel fet de.

• Me'n vaig perquè faig tard.
• El van identificar per no haver esborrat totes les empremtes.

Finals

Indiquen l'objectiu, la destinació o la finalitat de l'acció que constitueix l'oració principal, duen el verb en subjuntiu i el nexe més habitual també és la conjunció perquè, a fi que, per tal que, que...:

• Va demanar hora perquè li tallessin els cabells.

Per o per tal de, seguides d'una oració d'infinitiu:

• Comprava segells per poder enviar postals tradicionals.

Com que la mateixa preposició per seguida d'infinitiu s'utilitza per a oracions causals i finals, cal recórrer al sentit per distingir-les.

• Ho faig perquè coneixes la veritat. (causal)
• Ho faig perquè coneguis la veritat. (final)

Condicionals

Presenten una condició tal que es realitzi allò que expressa l'oració principal. La subordinada pot dur el verb en indicatiu o en subjuntiu, gairebé sempre precedeix la principal.

La conjunció condicional més universal és si, mentre que hi ha altres opcions com mentre que, amb que, només que, posat que, sempre que, a condició que, en cas que, tret que, llevat que, només que, que, segons que…

Concessives

S'indica un motiu que no produeix l'efecte que s'esperaria, sinó el contrari. És a dir, l'acció expressada pel verb de l'oració principal es realitza malgrat l'obstacle, l'objecció, la dificultat que hi representa la subordinada.

La locució conjuntiva característica és encara que, per més que, tot i que, a pesar que, malgrat que, (per) bé que, si bé, a pesar que, (malgrat, a pesar de o tot i seguides d'una oració d'infinitiu). Igualment, hi ha oracions subordinades concessives de gerundi o de participi:

• Malgrat que s'hi va esforçar, no va superar la prova física.
• Tot i guanyar, no recuperaran el prestigi perdut.

Consecutives (i il·latives)

Expressen el resultat o la conseqüència de la intensitat amb què ha estat marcat un element de l'oració principal o l'oració principal sencera. Els nexes correlatius característics que apareixen en aquest tipus de subordinades són tan... que i tant... que, tal… que, cada….que. Només s'ha de tenir en compte que davant d'un adjectiu o adverbi la forma tant esdevé tan i que davant d'un substantiu la forma es pot flexionar:

• Aquesta samarreta és tan estreta que no me la puc posar.
• Surten tantes vegades que tothom es pensa que són parella.

Oracions il·latives

Són un tipus d'oracions subordinades consecutives. En aquestes oracions, la segona oració també és una conseqüència o un resultat de la situació que planteja la primera. Però, a diferència de les anteriors, no existeix un element intensificador.

Els nexes no són tampoc correlatius: així que, de manera que i doncs:

• És massa car, així que esperaré les rebaixes.
• M'ho han promès, doncs m'ho he de creure.

Comparatives

Presenten una relació d'igualtat, de desigualtat (superioritat i inferioritat) o de proporcionalitat entre dos elements. Com les oracions subordinades consecutives, tenen nexes correlatius.

Quantitatives

• D'igualtat: En general usen el nexe tan(t)... com: Era tan simpàtica com la seva germana.
• De desigualtat: Poden ser de superioritat o d'inferioritat:
  • De superioritat: Usen el nexe més... que o millor... que: Aparenta més serenitat que no té per dins.
  • D'inferioritat: Fan servir el nexe menys... que, menys... de, pitjor... que: Presenta menys feina que no havia promès.
• De proporcionalitat: Els nexes típics són com més... més o com menys… menys, amb el quantificador en les dues oracions: Com més llegia més n'aprenia.

Qualitatives

També poden ser d'igualtat o desigualtat i s'introdueixen amb nexes correlatius que destaquen la identitat o semblança entre elements: igual... com, igual... que, mateix... que, diferent... que, diferent... de, etc.:

• D’igualtat: El fill juga a bàsquet igual que la seva mare.
• De desigualtat: Aquesta artista pinta diferent que el seu pare.