Guia completa de la veu passiva, infinitius i participis llatins

La veu passiva en llatí

Veu passiva en el temps de present

Cal substituir les desinències actives per les passives:

• -r
• -ris / -re
• -tur
• -mur
• -mini
• -ntur

Veu passiva de temps perfet

Es forma amb el participi del verb passat més l'auxiliar del verb sum. Es construeix a partir del supi, al qual es treu la -um i s'afegeix -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

Auxiliars:

• Present: sum, es, est, sumus, estis, sunt
• Imperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant
• Futur: ero, eris, erit, erimus, eritis, erint

Transformació d'oracions passives

1. El CD actiu passa a ser subjecte en nominatiu de l'oració passiva.
2. El subjecte de l'activa passa a ser complement agent (introduït per a o ab) en ablatiu.
3. El verb es transforma d'actiu a passiu.
4. Els altres complements queden iguals.

Verbs deponents

Els verbs deponents són aquells que tenen forma passiva però es tradueixen en activa; acaben en -or (ex: nascor, grassor).

L'infinitiu

L'infinitiu pot funcionar com a substantiu (neutre) amb funció de CD o subjecte, o com a verb, portant complements verbals.

• Present actiu: tema de present + re (ex: amare).
• Present passiu: tema de present (1a, 2a, 4a conjugació) + ri; 3a conjugació + i.
• Passat actiu: tema de perfet + isse.
• Passat passiu: supi en acusatiu + esse.
• Futur actiu: participi de futur en acusatiu + infinitiu del verb sum (esse).
• Futur passiu: supí + iri (ex: amatum iri).

Oracions subordinades completives

Es produeixen quan l'infinitiu actua com a verb amb subjecte. Poden ser:

• De subjecte: depenen d'expressions impersonals.
• De CD: depenen de verbs de dir, pensar, voluntat i d'afecte.

La traducció d'aquestes oracions es fa amb la conjunció que.

Els participis

Són formes verbals adjectivades que tenen la funció d'adjectius (concorden en gènere, nombre i cas amb els substantius) i, alhora, són verbs que tenen complements.

• Present: s'afegeix -nt- al tema de present i es declina com la 3a declinació (ex: amans, amantis). Traducció: que llegeix o llegint.
• Passat: es forma amb l'arrel del supi més les desinències -us, -a, -um i es declina com la 1a i 2a declinació (ex: amatus, amata, amatum).
• Futur: s'afegeix -urus, -ura, -urum a l'arrel del supi i es declina com bonus, -a, -um.

Tipus de participis

1. Concordats: quan el participi concorda amb el substantiu de l'oració principal.
2. Absoluts: apareix en cas ablatiu i fa de subjecte en l'oració de participi, formant una oració independent amb la principal.