Guia completa sobre tincions dentals i blanquejament

1. Tincions extrínseques

Són aquelles que s'adhereixen a la superfície de la dent.

• Per aliments i hàbits: Substàncies com cafè, te, vi, cola o xocolata alliberen pigments que s’adhereixen a la dent. El tabac dona un color marró-negrós i, amb el temps, pot passar a ser intrínseca.
• Clorhexidina: provoca taques negres per oxidació.
• Fluorur estannós: genera taques negre-verdoses.
• Sals de ferro: provoquen taques negres.

2. Tincions metàl·liques

Produïdes per contacte o ingestió de metalls. El color varia segons el metall:

• Ferro: negre
• Coure: verd
• Potassi: violeta
• Nitrat de plata: gris
• Fluorur estannós: marró-daurat

3. Tincions bacterianes

• Matèria alba i carrall: blanc-grogós (mala higiene).
• Verd: en nens, per mala higiene.
• Taronja: poc freqüent, a la zona cervical anterior.
• Negre: línia gingival, freqüent en dents temporals, d'origen incert.

Tincions intrínseques

Generals (durant la formació dental)

• Malalties sistèmiques:
  • Hepàtiques: color verdós.
  • Hemolítiques: blau, negre o marró.
  • Metabòliques: Alcaptonúria (marró), Porfíria (marró-rosat o malva).
  • Endocrines: Hipoadrenalisme (verd), Hiperadrenalisme (groc-rosat), Hipotiroïdisme (groc-marró), Hipertiroïdisme (blanc-blavós).
• Displàsies dentals:
  • Amelogènesi imperfecta: esmalt mal format, color groc.
  • Dentinogènesi imperfecta: dents grisoses o groc-marró, aspecte opalescent.
• Ingesta de substàncies:
  • Tetraciclines: Antibiòtics que s’incorporen a la dent durant la formació. El color (groc, gris o marró) depèn de la dosi, el temps i el moment d’administració.
  • Fluorosi: Excés de fluor durant l’odontogènesi. Provoca taques blanques opaques i, en casos greus, marrons amb distribució bilateral.
• Dèficits vitamínics: Falta de vitamines o minerals durant la formació dental.
• Alteracions per calor: Temperatures elevades (esmalt més blanc i opac; dentina marró).
• Envelliment: Dents més grogues i fosques per l'augment de dentina secundària i l'aprimament de l'esmalt.

Locals (dents ja formades)

• Processos pulpars i traumatismes: Hemorràgia pulpar (rosa o vermell), calcificació (groc intens), necrosi (gris, marró o negre).
• Patologies dentals: Càries (blanc o marró), reabsorció radicular (rosat), hipoplàsies (taques blanques o marrons), dent de Turner (defecte localitzat).
• Materials dentals: Amalgama (gris-negre), composite (es pigmenta amb el temps), materials d’endodòncia (enfosquiment).

Diagnòstic i tractament

Diagnòstic diferencial

• Extrínseques: Superficials, localitzades, s’eliminen amb polit o tartrectomia.
• Intrínseques: Interior de la dent, generalitzades o internes, no s’eliminen amb polit.

Tractament

• Extrínseques: Tartrectomia, polit i blanquejament extern.
• Intrínseques: Blanquejament intern, carilles, corones o endodòncia.

Blanquejament dental

Procediment clínic per aclarir el color de les dents mitjançant agents químics oxidants, sense alterar l’estructura de l’esmalt.

1. Diagnòstic previ

Inclou anamnesi (causa, hàbits, contraindicacions), exploració clínica (estat de dents, genives, càries) i exploració radiogràfica.

2. Tipus de blanquejament

• Intern: Per a dents endodonciades, necrosi o hemorràgia interna.
• Extern a la clínica: Peròxid d’hidrogen (35–40%), resultat ràpid, pot activar-se amb llum.
• Domiciliari: Fèrules personalitzades amb peròxid de carbamida o hidrogen a baixa concentració.

Agents blanquejadors

• Peròxid d’hidrogen: Agent oxidant potent (5–35%), acció ràpida, ús principal en clínica.
• Peròxid de carbamida: Es transforma en peròxid d’hidrogen + urea (10–45%), acció lenta, menys agressiu, ús domiciliari.

Manteniment i higiene

• Dieta: Evitar cafè, te, vi negre, refrescos foscos i xocolata.
• Higiene: Raspallat 2–3 cops/dia, fil dental i neteja professional cada 6–12 mesos.
• Retocs: Cada 6–12 mesos amb fèrules.