Guia del llenguatge cinematogràfic: Tècniques i conceptes

Llenguatge cinematogràfic: Plans i enquadrament

L'enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà.

Angle d'enquadrament

L'angle d'enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). N'hi ha diversos tipus: angle normal, picat, contrapicat i zenital.

Moviments de càmera

• La panoràmica és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Generalment, la panoràmica es fa servir per descriure un escenari.
• El tràveling és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments, distingim entre:
  • Tràveling lateral: quan la càmera es mou lateralment, normalment seguint —des del costat— el moviment d’un personatge.
  • Tràveling frontal: és quan la càmera es mou cap endavant o cap enrere, ja sigui seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
  • El tràveling circular: és aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
• El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.

Punts de vista

Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant, s’anomena càmera objectiva.

Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge, tenim el que s’anomena càmera subjectiva.

Muntatge cinematogràfic

El muntatge és la combinació de plans. En distingim els següents tipus:

• El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea que no hi és en cap dels dos per separat.
• El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.
• El muntatge paral·lel es basa en dues o més escenes que passen en moments i en llocs diferents.

El ràcord

El ràcord és la relació de continuïtat entre un pla i el següent en el muntatge.

Direcció de la llum

• La llum creuada sobre un personatge aconsegueix nitidesa.
• La llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte.
• La llum contrapicada ressaltarà les ombres exageradament.
• El contrallum s’aconsegueix per transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.
• La llum frontal tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.
• La llum lateral remarca les siluetes i el contorn.