Guia del patrimoni arqueològic de Tarragona

Tàrraco: La gran capital de la Hispània romana

Durant els segles V – IV aC, existia un assentament ibèric en la mateixa zona on després s'ubicaria la ciutat de Tàrraco, conegut amb el nom de Kese.

L'any 218 aC, i amb motiu de la Segona Guerra Púnica, els romans, sota les ordres de Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco.

Van escollir aquest lloc pel port de mar i per un turó perfecte per a les defenses. El turó servia de protecció del nucli civil, fet que va permetre la conquesta de l'interior de la península. Això va permetre que la ciutat desenvolupés ràpidament la militància i el comerç.

Aquest procés es va veure influenciat per Juli Cèsar. La ciutat va experimentar el seu màxim desenvolupament l'any 27 aC, quan l'emperador August va designar Tàrraco com la capital de la Hispània Tarraconense. Un any després, August es va instal·lar a la ciutat per poder dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs.

La ciutat de Tàrraco va arribar a tenir 70 hectàrees, que s'estenien al llarg de la inclinació d'un turó.

L'organització de la ciutat en terrasses

La ciutat estava disposada en diferents terrasses:

• La part més alta: hi havia un recinte dedicat al culte imperial.
• La part intermèdia: es trobava el fòrum de la província i el circ.
• La part més baixa: estava ocupada pel fòrum de la colònia, el teatre, la zona residencial i el port.

Elements arquitectònics i monuments importants

• Muralles: És la construcció més antiga, amb un perímetre d'aproximadament 4 km. Actualment, es conserva el tram que envolta el nucli antic. Va ser construïda en dues fases: el primer tram data de l'any 218 aC i comprèn des de la Torre de l'Arquebisbe fins a la torre de Minerva. Durant el segle II aC, la muralla va ser reformada per fer-la més sòlida i més alta.
• La torre del Pretori: És un dels edificis més emblemàtics de Tàrraco. Sembla que data de l'època de Vespasià. Actualment, es poden observar les restes d'una porta i un mur de carreus que són del segle I dC. A la primera planta, es conserva el famós sarcòfag d'Hipòlit.
• Fòrum provincial: Es va començar a construir durant l'època de Vespasià (70 dC). Estava format per dues places: l'alta, on hi havia el recinte de culte (actualment ocupat per la catedral i diversos carrers), i un segon nivell.
• Plaça de representació: En un segon nivell trobem una plaça de grans dimensions envoltada d'un pòrtic amb columnes. Al mig de la plaça hi havia escultures i estava ajardinada. Als extrems hi havia la torre de l'Audiència i la torre del Pretori.
• El circ: Situat sota el fòrum, construït a finals del segle I dC. Estava situat dins de les muralles i formava part del fòrum provincial. Es conserven parts de l'escala, algunes grades i el soterrani del circ.
• Fòrum local: Era la plaça pública de la ciutat. Les reformes d'August el van convertir en un complex monumental que incloïa una basílica (edifici de tres naus per a reunions socials), unes tabernae i un suposat temple.
• Teatre: Situat fora de les muralles, aprofitava el pendent del terreny per a la cavea i tenia un frons scaenae de tres pisos, decorat amb columnes i estàtues de divinitats.
• Zona residencial: De traçat ortogonal, inclou les domus, les insulae i les termes.
• Amfiteatre: Construït a principis del segle II dC, fora de les muralles. Té forma el·líptica i capacitat per a 14.000 espectadors. L'arena era on es feia l'espectacle i a sota hi havia els mecanismes. La graderia estava elevada amb un mur.
• Necròpolis paleocristiana: Situada fora de la ciutat, data del segle III dC. La tipologia dels sepulcres és molt variada: des de les tegulae fins a mausoleus o sarcòfags.

Altres monuments i llocs d'interès

• Aqüeductes: A Tàrraco es van construir tres aqüeductes que conduïen l'aigua del riu al nucli urbà. El més ben conservat és el Pont del Diable.
• Les pedreres: Tàrraco necessitava moltes pedres per a la gran quantitat de construccions. Destaca la Pedrera del Mèdol.
• La torre dels Escipions: Monument funerari al costat de la Via Augusta. Té base quadrada i tres cossos superposats. A la façana hi ha figures de déus.
• L'arc de Berà: Arc senzill d'una obertura amb vuit pilastres d'estil corinti que sostenen una inscripció amb el nom de Luci Licini Sura.
• Vil·les: Es van construir luxoses vil·les a causa de la importància de la ciutat. També n'hi ha que van funcionar com a monument funerari.
• Columbari de Vila-rodona: Situat a l'Alt Camp, és la mostra més clara que els romans també van utilitzar la incineració com a sistema de ritual religiós.

Locucions llatines i el seu significat

• Cum laude: "Amb lloança, amb elogi". Màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude.
• Honoris causa: "Per honor". S'utilitza en l'expressió "doctor honoris causa". Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita.
• Aurea mediocritas: "Moderació d'or". El terme mitjà ideal, el punt just òptim entre els extrems, tot defugint els excessos. És del poeta Horaci.
• Beatus ille: "Feliç aquell". Elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els maldecaps de la vida urbana.
• Captatio benevolentiae: "Captació de la benevolència". Recurs retòric per guanyar-se la predisposició del públic en una aparició, un discurs, una entrevista, etc.
• Carpe diem: "Aprofita el dia".