Guia d'escriptors catalans: de Víctor Català a Galceran

Caterina Albert / Víctor Català (1869-1966)

Biografia

• Família benestant, la gran de tres germanes, dedicada a la cura de la mare i l'àvia.
• Inici en la pintura i l’escultura; s’endinsa en la lectura, consolidant la seva preparació.
• La Infanticida (1898), monòleg teatral escabrós, guanyador dels Jocs Florals d’Olot.
• Criticada pels temes tractats, s’amaga sota un pseudònim masculí: Víctor Català.

Característiques literàries

Comparteix les característiques de la narrativa modernista, destacant en la novel·la rural. També destaca per l’incorporació de protagonistes femenins i temes com la marginació o la dependència de la dona.

Obra

La seva obra es divideix en tres etapes, separades per períodes de silenci:

• Etapa de consagració: Publica reculls de narracions com Ombrívoles i la seva gran novel·la: Solitud (1905), que tracta la marginació de la dona en l'àmbit rural.
• Etapa de represa: Després d’un silenci per les crítiques noucentistes, publica contes com La mare Balena i novel·les com Un film (3000 metres), allunyada de la temàtica rural, centrant-se en els baixos fons de Barcelona i incorporant tècniques del cinema.
• Etapa de postguerra: Després d’un llarg silenci per la Guerra Civil i la mort de la mare, publica Mosaic III, un conjunt de proses autobiogràfiques sobre temes domèstics; fou el primer llibre d’autor viu publicat durant la postguerra.

Solitud (1905)

Novel·la més representativa del modernisme català, que tracta la lluita de la protagonista, la Mila, contra un entorn agressiu. La dona viu el fracàs matrimonial amb el seu marit, que fa d’ermità a la muntanya. Conscient de la seva infelicitat, decideix abandonar-lo. Els personatges representen pols oposats (antítesi): el pastor Gaietà simbolitza la puresa i la fortalesa de la muntanya; l’Ànima plasma la brutalitat i crueltat del camp; i l’ermità representa la covardia i l’apatia, enfront de la Mila, l’heroïna modernista.

Josep Carner (1884-1970)

Biografia

• Llicenciat als 19 anys en Dret i Filosofia i Lletres; participava en els Jocs Florals.
• Dirigeix Joventut, publicà a La Veu de Catalunya; fou traductor, escriptor i diplomàtic.
• Havent finalitzat la Guerra Civil, s'exilià a Mèxic i, després de la Segona Guerra Mundial, a Brussel·les.
• Candidatura al Premi Nobel de Literatura gràcies a la difusió de la seva obra en altres llengües.

Característiques literàries

Es converteix en el model poètic del noucentisme. Pren forta inspiració dels clàssics grecollatins i de l’Escola Mallorquina.

Obra

• Etapa d’iniciació (1896-1905): Influenciat pels modernistes i Jacint Verdaguer, publica el Llibre dels poetes (1904).
• Etapa noucentista (1905-1924): Etapa més prolífica, influenciat pels clàssics grecollatins, Costa i Llobera i Joan Alcover. Destaca Els fruits saborosos (1906).
• Etapa intimista (1924-1940): Amb la crisi de l’estètica noucentista, s’endinsa en una poesia més reflexiva i madura. Destaca El cor quiet (1925).
• Etapa de poesia pura (1940-1957): Assimila una nova poesia evolucionada a partir del simbolisme. Publica Nabí (1941).

Els fruits saborosos (1906)

Obra de gran perfecció formal, representativa de l’etapa noucentista. En els divuit poemes que la componen, tracta el pas del temps i les etapes de la vida simbolitzades en fruits, amb ambientació clàssica i mitologia grecollatina. La infància mostra l’alegria (maduixes o cireres); la maduresa és l'etapa de plenitud i acceptació (taronges, figues o magranes); la vellesa mostra la tristesa i la solitud (codonys o castanyes).

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Biografia

• Família rural i terratinent; la possessió de Formentor fou la inspiració de la seva obra.
• Orfe de mare, s'educà amb el seu oncle matern, que l'introduí als clàssics i al paisatge.
• Inicià estudis de Dret a Barcelona, introduint-se en els cercles de la Renaixença.
• El 1902 fou Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals; posteriorment disminuí la seva producció.

Característiques literàries

• Perfecció formal i mesura.
• Temes centrals: natura i religió (combinació d’aquests).
• El paisatge esdevé un símbol diví: Humanisme Cristià.
• Entorn natural concret: Mediterrani, Mallorca, Formentor.
• Inspiració en els clàssics (Horaci).

Obra

• Etapa de joventut (romàntica): Destaca per la perfecció formal i la intensitat lírica. Escriu Poesies (1883). Altres obres: De l’agre de la terra o Tradicions i fantasies.
• Etapa de maduresa (classicisme): Aplica les formes mètriques clàssiques al català. Publica Horacianes (1906), model noucentista, i Visions de Palestina (1908).

Joan Alcover (1854-1926)

Biografia

• Fill de família benestant, estudià a l’Aula Balear.
• Exerceix d'advocat a Palma.
• Desencantat de la política, s'apropa als ideals de defensa de la cultura i la llengua.
• Mestre en Gai Saber (1909) i president dels Jocs Florals (1916).
• Poesia del dolor: La mort de quatre fills i la seva primera dona converteix el dolor en inspiració poètica.

Característiques literàries

• Estil íntim i reflexiu.
• Dolor i experiències traumàtiques com a inspiració.
• Influències clàssiques i llenguatge senzillatge senzill.

Obra

• Obra en castellà: Etapa marcada per la buidor i la repetició de tòpics (Poesies, Nuevas Poesías, etc.).
• Obra en català: Després de les tragèdies familiars, s'aferra al català com a mitjà d'expressió. Destaca Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1919).

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Biografia

• Llicenciat en Filosofia i Lletres a Barcelona; profunda amistat amb Espriu.
• Mor de tuberculosi amb només 24 anys.
• Autor rellevant del segle XX malgrat la seva prematura mort.

Característiques literàries

• Trencament amb els postulats de l’Escola Mallorquina.
• Poesia lligada al foc, records d'infantesa i al·lusions a la seva ciutat.

Obra

Compta amb tres obres: Nou poemes, Quadern de sonets i Imitació del foc, publicades pòstumament el 1949.

Imitació del foc (1938)

Culminació de la seva obra, dedicada a Salvador Espriu. Utilitza el foc com a element referencial entre oposats: llum/tenebres, vida/mort.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Biografia

• Formació autodidacta; lectura dels clàssics (Verdaguer i Català).
• Exiliada a França i posteriorment a Ginebra a causa de la Guerra Civil.

Característiques literàries

• Personatges amb un món interior detallat.
• Protagonisme femení i tècnica del monòleg interior.

Obra

• Etapa de joventut: Destaca Aloma (1937), amb trets autobiogràfics.
• Etapa de maduresa: Publica La plaça del Diamant (1962).
• Etapa de vellesa: Destaca Mirall trencat (1974).

Maria Mercè Marçal (1952-1998)

Biografia

• Poeta, traductora i narradora; referent de la poesia femenina i feminista.
• Impulsora del Comitè d’Escriptores.

Característiques literàries

• Identitat femenina, amor, solitud, maternitat i rebel·lió.
• El triangle: jo poètic, lluna i ombra.

Obra

• Primera etapa: Cau de llunes (1976), Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982).
• Segona etapa: Terra de mai (1982), Llengua abolida (1989), Raó del cos (2000).

Jordi Galceran (1964)

Característiques

• Dramaturg d'èxit; s'emmarca en la comèdia clàssica.
• Defensa la claredat, l'acció dramàtica i la connexió amb el públic.

Obra

• Paraules encadenades, Dakota, El mètode Grönholm (2003), Cancún (2007).
• Turisme rural (2024): comèdia de terror escrita amb Sergi Belbel.