Guia essencial de locucions i conceptes llatins

Locucions llatines d'ús freqüent

• Al Cèsar el que és del Cèsar: donar a cadascú el que li correspon.
• Anar llatí: no entendre una cosa; estar despistat o perdut.
• Arrencar-se els cabells: desesperar-se molt.
• Amor platònic: amor idealitzat i impossible.
• Cadascú sap on li fa mal la sabata: cadascú coneix els seus propis problemes.
• Estar en braços de Morfeu: dormir profundament.
• Estar fet una fúria: estar molt enfadat.
• Tenir ínfules: tenir pretensions o sentir-se superior.
• Explicar una cosa amb tots els ets i uts: explicar-la amb tots els detalls.
• Passar als annals: passar a la història.
• Passar el Rubicó: prendre una decisió important i irreversible.
• Perdre el fil: deixar de seguir una explicació o conversa.
• Perdre l’oremus: desorientar-se o perdre el seny.
• Tots els camins porten a Roma: hi ha moltes maneres d’arribar a un mateix objectiu.

Etimologia del temps

• Matí: prové de matutinus. Derivats: matinada, matinar, matiner…
• Tarda: prové de tardus (“tard”). Derivats: tardar, tardança, tardor…
• Vespre: prové de vesper. Derivats: vesprada, capvespre, vesprejar…
• Hora: del llatí hora. Expressions: hora prima, secunda hora, tertia hora…
• Nona hora: “novena hora”. D’aquí ve la paraula nona.
• Vigília: era la quarta part de la nit en època romana. Derivats: vigilant, vigilar.

Origen dels mesos de l'any

• Martius: març. Dedicat a Mart, déu de la guerra.
• Aprilis: abril. Relacionat amb l’obrir de la natura a la primavera.
• Maius: maig. Dedicat a Maia, deessa de la primavera.
• Iunius: juny. Dedicat a Juno, protectora dels matrimonis.
• Quintilis: cinquè mes. Després es va dir Iulius en honor a Juli Cèsar.
• Sextilis: sisè mes. Després es va dir Augustus en honor a Octavi August.
• September: setè mes.
• October: vuitè mes.
• November: novè mes.
• December: desè mes.
• Ianuarius: gener. Dedicat al déu Janus.
• Februarius: febrer. Ve de februare (“purificar”) i fa referència a les purificacions de final d’any.

Abreviatures llatines comunes

• c. (circa): “al voltant de”; data aproximada.
• etc. (et cetera): “i la resta de coses”.
• id. (idem): “la mateixa cosa”.
• infr. (infra): “més avall”; referència a una part posterior del text.
• INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudeorum): “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.
• N.B. (Nota bene): “observa bé”; indica una explicació important.
• op. (opus): “obra”; s’utilitza sobretot en música.
• PD (Post data): “després de la data/signatura”.
• PS (Post scriptum): “després de l’escrit”; afegit final.
• RIP (Requiescat in pace): “que descansi en pau”.
• SPQR (Senatus Populusque Romanus): “el Senat i el poble romà”.
• vs. (versus): “enfront de” o “contra”.
• sup. (supra): “més amunt”; referència a una part anterior del text.

Gramàtica llatina: Declinacions i casos

1a Declinació

• Nom. sg.: -a
• Gen. sg.: -ae

2a Declinació

Masculí

• Nom. sg.: -us, -er
• Gen. sg.: -i

Neutre

• Nom. sg.: -um
• Gen. sg.: -i

3a Declinació

• Nom. sg.: variable
• Gen. sg.: -is

4a Declinació

• Nom. sg.: -us
• Gen. sg.: -us

5a Declinació

• Nom. sg.: -es
• Gen. sg.: -ei

Funcions dels casos

• Nominatiu: subjecte
• Vocatiu: invocació
• Acusatiu: CD / CPREP / CC
• Genitiu: CN
• Datiu: CI
• Ablatiu: CC

Altres expressions llatines

• A posteriori: després dels fets.
• A priori: abans dels fets.
• Ad kalendas graecas: deixar una cosa per molt tard o indefinidament.
• Ante meridiem (a.m.): abans del migdia.
• Ipso facto: a l’instant, immediatament.
• Post meridiem (p.m.): després del migdia.