Guia essencial: Modernisme, Renaixença i Gramàtica

Objectius del Modernisme

El Modernisme tenia com a finalitat modernitzar i europeïtzar la cultura, la literatura i l’art catalans, trencant amb la tradició i els models romàntics de la Renaixença i els Jocs Florals, que consideraven antiquats. Els modernistes pensaven que la cultura havia d’adaptar-se als nous temps i criticaven el retard científic, cultural i polític de la societat catalana.

També volien renovar i normativitzar la llengua catalana per fer-la apta per a una literatura moderna, fet impulsat amb la creació de l’IEC (1907) i les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913). Un modernista era un intel·lectual partidari de modernitzar la cultura i renovar la societat.

Moviments literaris i culturals

• Realisme: Apareix a França al segle XIX i vol reflectir la societat del moment.
• Renaixença: Volia recuperar el prestigi cultural i polític a Catalunya després de la decadència, a partir de la dignificació del català a tots els territoris. Neix la burgesia catalana, que volia diferenciar-se d'Espanya.
• Romanticisme: Vol recuperar tradicions populars pròpies. A Catalunya hi ha una recuperació del sentiment nacional i el desig de tornar a fer servir la llengua (nacionalisme, nostàlgia pel passat medieval).

Corrents del Modernisme

• Regeneracionisme: Sosté que la societat catalana estava malalta i s’havia de regenerar. Considerava que la cultura i l’art havien de tenir una funció social, i que l’artista, vist com un ésser superior i individualista, havia de guiar la modernització de la societat.
• Esteticisme: Defensa la renovació artística des d’un punt de vista estètic i no social. Practicava l’“art per l’art” i considerava l’artista un ésser superior i diferent, dedicat a la creació de la bellesa.

Comparació d'elements de l'obra

Individu vs. Col·lectivitat, Modernitat vs. Tradició, Ciència vs. Religió, Raó vs. Superstició, Formació vs. Ignorància.

Els Jocs Florals

Es van reinstaurar el 1859 per iniciativa de Víctor Balaguer i Antoni Bofarull, recuperant el "consistori de la Gaia Ciència". Tenien el lema "pàtria, fides, amor" i tres premis: l’Englantina d’or, la Flor Natural i la Viola; qui aconseguia els tres era nomenat “Mestre en Gai Saber”.

Van servir per descobrir grans autors catalans contemporanis i compensar la manca d’una gran obra de la Renaixença amb L’Atlàntida (1877) de Jacint Verdaguer, comparable a Mireia de Frédéric Mistral. També van impulsar un model de llengua arcaïtzant i elitista, oposat al català viu defensat per les classes populars.

Taula d'autors i obres

• Novel·lista: Narcís Oller (La papallona, La bogeria, Pilar Prim).
• Dramaturg: Àngel Guimerà (Mar i Cel, Terra Baixa).
• Poeta: Jacint Verdaguer (Idil·lis i cants místics, L'emigrant, En defensa pròpia).

La Renaixença: context històric

Va ser una gran operació social que barreja qüestions materials i espirituals. Ha de servir per projectar la realitat catalana dins d'un món global. L'element important de la Renaixença és "tornar a la vida" (símbol: el Fènix). És una eina política, social i cultural amb un model simbòlic marcat:

• L'arcaisme: català depurat, sense castellanismes.
• Medievalisme: retorn a la Catalunya medieval.
• Poetes com a trobadors: personatges amb rellevància social.

Gramàtica: Pronoms febles

Complement Directe (CD)

• No preposicional: Excepció: a + pron. feble (a mi, a tothom...).
• Substitució pronominal:
  • Determinant (el/la/els/les): Article, demostratiu (aquest/a), possessiu (meu, seu, vostre, nostre). Ex: Vull el meu regal → El vull.
  • Article (en): Tots els altres casos. Ex: Vull algun caramel → En vull.
  • Neutre (ho): Això/allò, oració o verb. Ex: Vull que callis → Ho vull.

Complement Indirecte (CI)

Indica el destinatari, amb preposició a/per a.

• Singular: LI (Ex: Compraré un pastís per al Pau → Li compraré un pastís).
• Plural: ELS (Ex: Compraré flors per a les amigues → Els compraré flors).
• CI i CD alhora: Norma catalana: CI + CD. Excepció: CDdet + CIsing (l'hi, la hi, els hi, les hi). No s'utilitza: CI sing + CDdet.