Guia d'estudi: Subordinades, ortografia i literatura

Subordinades, ortografia i sociolingüística

Tipus de compostos subordinats

• Substantius
• Adjectius
• Adverbials

Funcions sintàctiques

Subjecte, complement directe, atribut, complement de règim, complement indirecte, complement agent i complement preposicional.

Les subordinades adjectives: funcionament i classes

Nexes: que, qui, què, on, el qual, la qual, els quals, les quals.

• Explicatives: Destaquen una qualitat o un aspecte no necessari de l'antecedent. S'escriuen entre comes.
• Especificatives: Restringeixen el significat. No porten comes.

Normes ortogràfiques

• S: Al principi de mot, darrere els prefixos, entre vocals, entre consonant i vocal o vocal i consonant.
• SS: En els compostos de -gressor, -gressió, -missor, -missió, -pressor, -pressió i en els femenins de noms amb el sufix -essa.
• C: Davant de e, i. Enmig de mot, escrivim c si la vocal que va darrere és e o i.
• Ç: Darrere de a, o, u i en els sufixos -ança i -ença (ex: cabçó, forçut).

Sociolingüística

• Llengua nacional: Un grup humà, més o menys extens dins del territori d'un estat, la parla com a llengua originària. Les llengües històriques de l'estat espanyol (català, castellà, gallec) són llengües pròpies o nacionals dels seus territoris respectius.
• Llengua oficial: És la que s'utilitza com a instrument de relació entre l'administració estatal i els ciutadans. Aquesta oficialitat presenta dos casos: cooficialitat o doble oficialitat (cooficialitat asimètrica o no paritària).
• Llengua internacional: És apresa per individus que no la tenen com a llengua originària (ex: l'anglès). La internacionalitat no depèn del nombre d'usuaris propis. Les llengües artificials, com l'esperanto, esdevenen internacionals encara que no són pròpies de cap territori.

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell (Gandia, 1413 - València, 1468) fou un cavaller que va viure immers en un món on prevalia la seua manera d'entendre. De caràcter bregós, Martorell es va veure immers al llarg de la seua vida en un seguit de conflictes que sempre pretenia resoldre amb desafiaments a tota ultrança a mort.

D'aquest viatge, probablement, en va nàixer el que serà la seua novel·la Tirant lo Blanc, on narra les aventures, guerreres i amoroses, del cavaller des que va a Anglaterra a les bodes del rei amb la intenció d'entrar en l'orde de cavalleria.

Les parts són:

• Tirant a Anglaterra
• Tirant a Sicília i Rodes
• Tirant a l'Imperi Grec
• Tirant al nord d'Àfrica
• Tirant allibera l'Imperi