Guia sobre l'evolució biològica i l'origen de l'ésser humà

Lamarckisme

• Necessitat d'adaptar-se: Les característiques corporals dels animals i les plantes canvien per adaptar-se als canvis ambientals.
• Llei de l'ús i el desús: En tot animal, l'ús freqüent i sostingut d'un òrgan qualsevol fortifica a poc a poc aquest òrgan.
• Llei de l'herència dels caràcters adquirits: Tot allò que s'ha adquirit a causa de l'ús predominant de l'òrgan es transmet a la descendència.

Darwinisme

• Els individus d'una població no són tots iguals, mostren variacions.
• Algunes d'aquestes variacions es transmeten als descendents.
• Lluita per l'existència: Només sobreviu una part de la població.
• Presenten adaptacions per a ser més favorables.
• Selecció natural.

Proves de l'evolució

• Fòssil: Restes d'organismes vius o de la seva activitat. Sovint estan petrificats.
• Anatomia: Les potes i les ales dels vertebrats són òrgans homòlegs, és a dir, òrgans amb funcions diferents però amb una estructura anatòmica que denota un origen comú.
• Biologia molecular: El material genètic dels éssers vius és el DNA. L'anàlisi del material genètic de cada espècie ens proporciona informació. Actualment és possible analitzar i comparar el material genètic per establir un grau de parentiu evolutiu.

Neodarwinisme

• Mutació: Canvis aleatoris en l'estructura dels gens.
• L'aïllament: Dificulta l'intercanvi de gens i l'especiació. Afavoreix la diversificació de la constitució genètica de les poblacions.

Altres teories evolutives

L'equilibri puntuat

Les espècies poden no tenir una evolució gradual, sinó canvis sobtats (puntuacions).

Simbiogènesi

El procés d'origen d'espècies per associació d'espècies diferents, no per diferenciació gradual o puntuada.

Caràcters biològics que afavoreixen l'hominització

• Posició erecta o bipedisme.
• L'augment de la capacitat craniana.
• La mà prènsil: Capaç de manipular objectes.
• Aparició del llenguatge articulat.
• Capacitat d'aprendre.
• Encefalització: Augment progressiu del volum cranial i de les funcions cerebrals. La presència de solcs permet que àrees diferents estiguin connectades i potenciïn la seva activitat.

Mestissatge i evolució humana

En grups d'humans aïllats geogràficament o culturalment hi ha característiques genètiques prou constants. Al llarg de la història hi ha hagut tant mestissatge que es qüestiona el terme raça.

Gènere Homo i avantpassats

• Australopithecus: Fa 4 milions d'anys, vivia a l'Àfrica, el primer bípede.
• Homo:
  • Erectus
  • Habilis: Fabrica eines.
  • Antecessor: Va originar el sapiens i el neanderthalensis.